L’Estat espanyol és irreformable perquè per esdevenir un estat democràtic i de dret hauria d e derogar, com a mínim, la llei d’amnistia del 1977 que equiparava els feixistes espanyols amb els lluitadors democràtics, bàsicament.
La senyora Barrio, tan llesta, ensopega amb una contradicció impossible: proposar alguna cosa útil per al futur de Catalunya dins de l’Estat espanyol quan aquest estat no suporta la més mínima fonamentació democràtica. I per resoldre aquest atzucac és imprescindible assumir la veracitat de la independència catalana com la millor solució col·lectiva, per als catalans i per als espanyols, igualment.
La minoria espanyola a Catalunya i arreu dels Països Catalans, com la de qualsevol altra nacionalitat que viu i treballa en el nostre país, no pot condicionar el futur que històricament, àdhuc democràticament, mereix aquest país. La legalitat internacional empara aquesta visió i per això es va celebrar, contra tot pronòstic i com una gran victòria catalana, el referèndum d’autodeterminació del 2017.
El règim espanyol que va guanyar la guerra del 1936 al 1939, gràcies al suport de les potències feixistes alemana i italiana, encara imposa el seu dictat en tots els ordres de l’Estat espanyol i, indirectament, francès. I això la senyora Barrio i la resta de l’equip que vol travar una llei de claredat per al futur nacional de Catalunya ho saben i no ho poden obviar. Potser, pensant-ho bé, és el tipus de conclusió que espera obtenir el govern català, amb una paciència quasi infinita.
Les hipòtesis nacionalistes espanyoles són un desgavell d’imposicions heretades del dret de conquesta. Un fet que mina radicalment la suposada legalitat que es diu que empara tot el sistema constitucionalista actual. Si aquest sistema és tan valedor dels drets i llibertats, aleshores que obri la porta a revisar els fonaments d’aquest estat derogant la llei d’amnistia del 1977 tot exigint responsabilitats personals als que no reconeixen, encara ara, la legalitat republicana que es va silenciar amb un cop d’estat. Segurament no serà possible, perquè en són directament responsables, amb crims de lesa humanitat, com la persecució genocida del poble català.
La claredat es fonamenta en la reciprocitat i en la confiança mútua, sense cartes marcades ni posicions supremacistes com les espanyoles actuals. Això és el que no podrà resoldre una eventual llei de claredat sobre el conflicte catalano-espanyol. I no podrà perquè, com dèiem, l’Estat espanyol es fonamenta en una gran mentida (una dictadura que no s’ha pogut jutjar ni condemnar) que roman intacte després d’anys de suposat estat de dret.
Tothom sap que a Catalunya les minories gaudeixen de protecció i respecte. Les màximes catalanes de la convivència i el bon fer imperen des de sempre, cosa que explicaria, en part, la poca eficàcia de la seva política nacional. Per tant, una llei de claredat per explicar que una possible independència de Catalunya seria en perjudici de les seves minories, planteja un problema que sense cap mena de dubte és inexistent i que no té cap sentit, ni aquí ni enlloc d’Europa.
