En un debat televisiu emès per SITV, Miquel Sellarès, director del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, i antic Director General de la Policia, va alertar, sobre el perill d’esdevenir, Catalunya, literalment, “un bitxo raro” si es planteja l’opció de no disposar d’unes forces militars o d’autodefensa, fet que a més, complicaria molt el seu reconeixement internacional, un cop assolida la Independència. En aquest sentit, va denunciar aquells sectors que aposten per una “externalització” de la defensa i va recordar que a hores d’ara, quan encara estem sota el govern d’Espanya, els catalans paguem 2.168 milions d’euros en concepte de despesa militar anual.
Contra els ultrapacifistes i els ultresmilitaristes
Des del seu punt de vista, la nova República ha d’anar a poc a poc en el procés d’assumció de totes les competències relatives a la Seguretat Nacional, concepte que va més enllà de l’estrictament de Defensa, perquè també afecta a altres àmbits com poden ser les infrastructures estratègiques, el sistema elèctric, les xarxes digitals, els hospitals, els transports, etc. Així, els Mossos d’Esquadra no deixen de ser una peça més de tot el sistema, que també inclous altres cossos públics especialitzats en les emergències, la protecció civil, els agents rurals i naturalment la Policia Local. Es va mostrar decebut que, de militars professionals catalans, d’obediència nacional, no n’hi ha gaires a l’Exèrcit espanyol, mentre que, va revelar, sí que n’hi ha, alguns a la Legió Estrangera (França), a Israel i fins i tot, afirmà, hi ha un català que és general al cos dels Marines dels Estats Units. Respecte la lleialtat nacional dels Comandaments dels Mossos d’Esquadra, no es va mostrar gaire optimista, i tampoc dels agents, perquè l’Escola de Policia de Catalunya, va criticar, ha renunciat a formar-los en el patriotisme o el sentiment cap al país. Tot i això, es va mostrar satisfet que el cos és ideològicament plural, com també ho és la societat catalana i que, en qualsevol cas, la seva màxima prioritat és garantir la seguretat i protegir els ciutadans contra la delinqüència. Una tasca que cada cop és més reconeguda i fa dels Mossos una de les institucions catalanes més ben valorades.
Sellarès va criticar tant els ultrapacifistes, perquè van amb el lliri a la mà, i cal ser conscient que hi ha moments en què caldrà recórrer a estructures de tipus militar, sobretot en operacions de restabliment de la pau a l’exterior, com també als que ell va anomenar ultramilitaristes, que només parlen de comprar avions, fragates i tancs de forma immediata. Segons el seu parer, “estem a les beceroles” i cal tenir en compte que la construcció d’una estructura d’estat com és la Defensa, triga molts anys, entre deu i vint-i-cinc, i que ara fins i tot per comprar armes, els Mossos han de passar el control de la Guàrdia Civil.
Així, més que fer-se cabòries, cal construir sobre el que ja existeix, i per exemple, prioritzar àmbits com la Intel·ligència i la Ciberseguretat. “Sense intel·ligència, no hi ha res” digué de forma contundent. I també va destacar que cal controlar el país i combatre les màfies internacionals que avui en dia cada cop agafen més força a casa nostra. Els seus referents són els països escandinaus o Suïssa, països cohesionats socialment, però que també tenen unes despeses en defensa molt importants. En definitiva un país normal, que a l’hora mantingui lligams de col·laboració i ajuda mútua amb el seu entorn més immediat. I és que la defensa i la seguretat nacionals tenen una projecció internacional. Els altres estats no tolerarien que Catalunya es negués a enviar tropes a les missions internacionals.
Llibre Blanc de la Seguretat Nacional
Per Sellarès, cal tenir una mentalitat d’Estat, fet que no abunda massa després de 300 anys d’ocupació i recorda que el 1980 es va començar amb els 54 mossos d’Esquadra que van ser traspassats de la Diputació de Barcelona. Actualment, entre professionals de la seguretat i la protecció civil i les emergències, Catalunya compta amb 35.000 efectius públics, sense comptar la seguretat privada.
Amb l’objectiu de planificar la seguretat en la Catalunya, Sellarès ha destacat l’elaboració, des del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, del Llibre Blanc de la Seguretat Nacional, a càrrec del politòleg i mosso d’Esquadra Marc Costa, un voluminós estudi que aviat es publicarà. Es dóna la circumstància que Costa, acaba de ser nomenat Director dels Agents Rurals, un cos que recentment ha patit un brutal atac, que ha portat, precisament a reconsiderar les mesures de seguretat, que eren ben escasses, per no dir nul·les.
Respecte el procés independentista
Obertament partidari de la Independència, Sellarès considera impensable que l’exèrcit espanyol intervingui per reprimir-lo. Segons el seu parer, l’exèrcit espanyol ha canviat molt en les darreres dècades i molts oficials han conegut escenaris d’extrema violència que és impensable que estiguin temptats d’importar-los a Catalunya. I encara afegeix que amb la independència, Espanya ha de passar a ser un veí amb el qual cal mantenir les millors relacions possibles, també a nivell militar.
Això no obstant, aquest no intervencionisme no sembla garantit en altres cossos com per exemple la Guàrdia Civil. De fet, Sellarès considera que l’Estat intervindrà d’alguna manera, sense, però, concretar res.
Finalment, alerta que Estats Units s’ha cansat d’intervenir a Europa i que cada cop se n’allunya més. Això ha de suposar que Europa ha de gastar més per defensar-se, i assumir-ne més protagonisme. I això també afectarà a la Catalunya independent.
Sempre resulta interesant llegir o escoltar el que diu el senyor Miquel Sellarés, creador i fundador dels actuals Mossos d’esquadra. Però cal tenir present que les seves opinions estan sempre -com passa amb moltra altra gent- filtrades per la seva experiència personal i els seus interessos. El que vull dir és que sempre, sense excepció, prioritza la seguretat ciutadana i ordre públic i la policia sobre la defensa i les forces militars.
Pel que fa al llibre o estudi que diu que presentarà el CEEC, aquest “Llibre Blanc de la Seguretat Nacional” segur que serà interesant. Com ho va ser aquell altre, d’abril de 2013: “La futura força de defensa de Catalunya”. Espero que aquesta vegada no cometin els errors d’aleshores. En aquell cas, tot i que estava força bé -especialment pel que fa als espectes generals de la política de defensa- cometia errors greus en qüestions militars concretes. Es notava molt que l’autor no tenia formació ni experiència militar i que s’havia format en l’àmbit anglosaxó. Era una proposta feta des de una òptica britànica, anglesa. Igual que la proposta del coronel irlandés Dorcha Lee, que ha fet una proposta pensant en Escòcia i no en Catalunya. Per això cap de les dues no ens serveixen.
Per cert, pel que fa als militars catalans que hi ha a les Forces Armades espanyoles no dubteu que s’integraran a les futures Forces de Defensa Catalanes. Si se’ls ofereix l’oportunitat, és clar. De moment no s’ha estat fent res per aconseguir la seva “obediència nacional”. Tot el contrari.
Pel que fa al termini de “entre deu i vint-i-cinc” anys per a construir “una estructura d’estat com és la Defensa”, en uns deu anys es tindrien unes FDC plenament normalitzades. Però podrien estar construides i en funcionament en un temps molt més breu. Suposant, és clar, que es capti als catalans que són militars professionals (de l’estat espanyol o d’altres estats).
Des de el màxim respecte a Miquel Sellares pel seu llegat i bagatge en la matèria, no.puc estar més dacord amb el Miquel Soler i altres entesos en qüestions de defensa.
Fins i tot abans que la defensa comuna i les missions exteriors que sens dubte ha d’atendre qualsevol país normal (fins i tot Islàndia o Luxemburg), hi ha la seguretat nacional que caldrà afrontar des de el minut zero o jo diria que abans tenint en compte qualsevol anàlisi de riscos o vulnerabilitats. Per tant, postposar tota estructura de defensa s’entent en la lògica ingènua pròpia de qui no vol veure què comporta i com s’entendria a l’estat espanyol la secessió de Catalunya. La millor mostra de credibilitat internacional que pot donar Catalunya, més enllà de declaracions retòriques que estan destinades a ser rebudes amb indiferència en l’àmbit internacional, és el fet d’ocupar-se de la pròpia seguretat nacional per la via dels fets, cosa que desgraciadament no passarà almenys fins que no hagi quedat prou clar que no serà possible fer el famós referèndum, i menys exercir la independència ni avançar, mentre no es contempli el control territorial com a missatge explícit a casa i a fora de que anem de veres a constituir-nos en estat. Sense aquest control territorial com a embrió de la defensa catalana, no hi haurà referèndum vàlid ni exercici de la sobirania que suposadament diuen que emana del Parlament, cosa que està per veure.