L´OTAN i el país que volem

Durant el viatge que el president Puigdemont va fer a Washington va garantir a membres del Congrés dels Estas Units que una Catalunya independent continuaria sent atlantista. Raül Romeva,conseller d´Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència,va corroborar aquest compromís institucional i també ho va fer el silenci del vicepresident Oriol Junqueras. Cap partit sobiranista, ni cap entitat cívica, no va esmenar la declaració del nostre mandatari. Preguntat recentment sobre el tema per “L´Unilateral”, el digital de la independència, vaig opinar que la declaració del president Puigdemont era inoportuna i totalment incoherent amb el moment històric de transició cap a un nou estatus jurídic.

Fem memòria. En el referèndum sobre la permanència d´Espanya a l´OTAN, el 12 de març de 1986, el “no” va triomfar a Catalunya, Navarra, Euskadi i a la província de Las Palmas, a Canàries. 1.466.639 catalans (el 53,72% dels votants) van manifestar-se per sortir de l´Aliança Atlàntica. En conseqüència, si Catalunya esdevé Estat no tenim cap compromís per ratificar els acords signats per l´Estat espanyol. Ara bé, la transcendència del tema ens obliga a autoexigir-nos un referèndum sobre l’OTAN després de la declaració unilateral o no de la independència. Una Catalunya dins l’OTAN, que en principi necessitaria la unanimitat de tots els aliats, comportaria despeses militars fins el 2% del nostre PIB i l´entrada de la nostra economia en el cercle viciós de l´armamentisme. Aquesta enorme inversió la requerirem per regenerar ecològicament el territori (tenim el 47% dels aqüífers contaminats); impulsar les energies renovables i millorar la sanitat i la qualitat de vida de la població. Albiro més constructiva una Catalunya neutral, amb estructures com una Agència Nacional de Seguretat i Defensa i un Institut Internacional de Pau i Treva, com proposa la Constitució republicana redactada pel grup Constituïm. Aixoplugar-nos sota l’OTAN agreujaria la nostra inseguretat.

Quan es va celebrar el referèndum del 2014 a Escòcia els electors tenien detallat què passaria amb les bases militars angleses i el petroli del mar del Nord. Durant la campanya electoral l’atlantisme va ser un dels temes més discutits. A Catalunya podríem aparcar aquest debat si se’ns promet que s’organitzarà un referèndum sobre l’OTAN abans que es redacti la Constitució, ja que del seu resultat en quedaria afectat el títol dedicat a la defensa i seguretat.

La gran diferència que tindrem els catalans fora d´Espanya és que podrem definir el país que volem mitjançant referèndums específics. Per exemple: sobre el tancament de les centrals nuclears (acabem de saber un recent incident a la central d´Ascó provocat per un incendi) o sobre les cultius transgènics (un Tribunal Penal Internacional ha acusat a Monsanto d’ecocidi). El diumenge 21 el 58,2% dels electores suïssos, seguint l´exemple d´italians i alemanys , van votar prohibir la construcció de noves centrals nuclears. Aquest model democràtic, semblant al de Suïssa, por fer decantar el vot a favor del “sí” dels federalistes, dels comuns i dels indecisos.

Més transparència, més democràcia participativa, més principi de precaució i més informació contrastada. Aquest és el missatge positiu que convé divulgar. No ho oblidem: el procés ha estat impulsat per la societat civil i els partits s´hi han afegit posteriorment. Ha de ser també el poble català qui decideixi el model de defensa que prefereix. Dins l’OTAN – opció del president Puigdemont – Catalunya perdria una ocasió única de tenir un paper geoestratègic pacificador a la Mediterrània i ens obligaria a entrar en una economia sotmesa al complex militar-industrial.

1 COMENTARI

  1. La transparència, la participació i la democràcia no son excloents de tenir un exèrcit modern, efectiu i defensiu com el te Suïssa, que veig que l’agafeu de referència, ep i que jo en sóc un fan d’ells i tampoc exclou d’estar integrats dins de l’OTAN.
    Perquè per més propaganda que en feu d’aquest auto anomenat, Institut Internacional de Pau i Treva, i que per lo vist serà o és la panacea mundial, encara no en conec cap de conflicte que hagi resolt i el que més em sorprèn, és que sent una entitat tant efectiva i amb tanta expertesa com és vanta el seu director, no hagi estat capaç de solucionar el conflicte Catalunya-Espanya i ja ús avanço que no el resoldrà ni aquest ni cap, per una senzilla raó, cap conflicte és resolt en tant que una de les parts no ho vulgui, o vulgui imposar la seva superioritat, i aquí és on entraria la necessitat de tenir un exèrcit ( com el de Suïssa, per exemple) la de poder defensar-nos, perquè veient la incapacitat d’aquest dit institut de resoldre el conflicte Cat-Esp un cop siguem independents, necessitem quelcom més que un institut per defensar-nos del espanyols, o perquè creieu que Gibraltar encara és Britànic, per la lleialtat espanyola vers els tractats, pel vostre institut o perquè Gran Bretanya te un exèrcit? segur que sap la resposta.
    Espero i desitjo que els polítics no caiguin en la demagògia i els cants de sirena d’aquest institut, que viu de diner public ( o no? ) i ens integrin dins del mon amb un exèrcit com cal i dins de l’OTAN.
    Perquè l’argument que amb uns bons serveis d’intel·ligència hi ha prou per evitar cap agressió és com dir que amb una bona escola que doni bona educació tampoc ens caldrà tenir policia, car ja no tindrem ni lladres ni delinqüents, oi que això no s’ho creu ningú, doncs encara menys que amb un servei d’intel·ligència n’hi ha prou per evitar agressions.

    Eliseu

Comments are closed.