Foto de la reunió del Govern. Autor: Jordi Bedmar
Foto de la reunió del Govern. Autor: Jordi Bedmar

Aquest dilluns va tenir lloc a la capital d’Espanya, Madrid, un acte polític en el que el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva van presentar la seva proposta de referèndum acordat amb Espanya, amb l’objectiu de mostrar mà estesa al govern espanyol a l’hora de negociar els termes del referèndum. Carles Puigdemont es va mostrar obert a negociar amb Mariano Rajoy la data i la pregunta que ha de tenir el plebiscit. Al final del seu discurs, Puigdemont va dir que mai renunciarien a que els ciutadans de Catalunya votin i que no tenien dret a no complir el mandat de les darreres eleccions.

El de dilluns fou un acte que molts mitjans havien definit com el darrer intent per pactar el referèndum amb Espanya. Aquest matí Mariano Rajoy ja ha donat resposta a la proposta amb un no rotund a una proposta que a titllat de “disbarat”, “xantatge” i que genera “frustració”. A més, ha comparat el procés amb “les pitjors dictadures”, posant d’exemple la reforma del reglament que està tramitant el Parlament de Catalunya. Tot i així, el consell executiu del govern d’aquest dimarts ha acordat sol·licitar formalment al Govern espanyol l’obertura de negociacions sobre els termes i les condicions per la celebració del referèndum. Aquesta petició es realitzarà formalment a través de la següent carta signada pel president Puigdemont i amb remitent al president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Carta del president Puigdemont adreçada a Rajoy per demanar-li acordar el referèndum
Carta del president Puigdemont adreçada a Rajoy per demanar-li acordar el referèndum

Aquest tipus de petició a Rajoy per a la negociació d’un referèndum acordat a través d’una carta no és el primer cop que es duu a terme. De fet, en el passat, el govern català ja ha enviat dues cartes semblants al president espanyol. La primera petició va tenir lloc el juliol de l’any 2013, mig any després que es constituís el govern de CiU amb el suport d’ERC fruït del Pacte per la Llibertat, signat el desembre del 2012, el qual marcava com a objectiu central de la legislatura la realització d’una consulta sobre la possibilitat que Catalunya esdevingués un Estat en el marc europeu. Ja en aquell moment, la resposta del govern espanyol fou contundent en contra de la proposta. Cal dir, però, que la negociació si que es va produir, a posteriori, però en cap moment per la realització de “la consulta d’autodeterminació” que el president Artur Mas havia promès de fer “en qualsevol cas, d’acord amb les lleis o no” en seu parlamentària. El procés participatiu del 9N realitzat amb voluntaris fou, precisament, el format escollit pel govern català per intentar evitar que el govern espanyol activés l’embat judicial.

La segona carta de petició d’un referèndum acordat la va enviar Artur Mas dos dies després de l’exitós procés de mobilització del 9N, en que 2,3 milions de catalans van participar tot expressant la seva opinió. En aquella ocasió el president català demanava d’acordar un referèndum “definitiu i amb conseqüències polítiques vinculants”. L’alternativa que proposava Artur Mas en aquell moment a la negativa de Rajoy a acordar-lo era la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries que havien de servir per realitzar “la consulta definitiva”.

Com era d’esperar, la resposta a aquella proposta fou un altre no rotund de Rajoy i el president Mas va tornar a avançar eleccions, per segon cop, convocant-les pel 27 de setembre del 2015. En aquella ocasió, tan Junts pel Sí com la CUP portaven al programa la implementació de la independència, en cas de victòria, amb una proclamació d’independència. La victòria independentista fou clara amb 1,96 milions de vots per les candidatures independentistes i 1,6 milions de vots per les candidatures que defensaven de forma clara el ‘No’. Malgrat el contundent resultat, els partits independentistes varen decidir que calia una nova pantalla democràtica per l’existència d’una part del vot del 27S que no estava posicionat ni pel ‘Sí’ ni pel ‘No’. Arran d’aquest fet, el govern català ha tornat a la defensa d’un referèndum que de moment intenta que sigui acordat amb Espanya. És en aquest marc que tindrà lloc la tercera petició per carta a Rajoy anunciada avui.