Acte de campanya de Demòcrates pel Sí a Tàrrega
Acte de campanya de Demòcrates pel Sí a Tàrrega

La plataforma pel Sí formada per Demòcrates de Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i independents va fer aquest dissabte a la tarda el seu primer acte al territori a la capital de l’Urgell. En una Biblioteca Comarcal de Tàrrega plena a vessar, el diputat de Junts pel Sí, Toni Castellà, la professora titular d’economia i directora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials de la UB, Elisenda Paluzie i l’exdiputat de SI, Uriel Bertran van desplegar els arguments de Demòcrates pel Sí per convèncer que votar Sí a la independència és la millor opció que tenen els catalans. L’acte, que fou presentat per Joan-Francesc Vich, coordinador de SI a la demarcació de Lleida i moderat per Gabriel Lacambra, regidor de Demòcrates de Catalunya a l’Ajuntament de Tàrrega, es va estructurar en un format innovador en què el moderador interpel·lava els ponents amb diverses preguntes.

La primera a intervenir fou Paluzie que va explicar quins eren els orígens de la plataforma proindependència. En aquest sentit, va exposar que els membres impulsors del manifest pel Referèndum van veure que malgrat que havíem assolit l’objectiu de posar el referèndum en l’agenda política veien que ningú estava fent campanya pel Sí a menys d’un any del referèndum. «Calia activar la campanya pel ‘Sí’, ja que quedaven pocs mesos pel referèndum. És per això que amb Demòcrates i Solidaritat vam iniciar aquesta campanya, que fou la primera, i això ha ajudat a trencar el gel per activar els independentistes» va reblar Paluzie.

Castellà ha iniciat la seva intervenció posant l’accent en el fet que el referèndum es farà i que no hi ha cap limitació que impedeixi al govern dur-lo a terme. Per ell cal centrar el debat en els arguments a favor o en contra de la independència. Ha afirmat que «quan Puigdemont diu que el referèndum es farà sí o sí és perquè només depèn de nosaltres. Hem acordat que la Llei de Transitorietat Jurídica fos el mecanisme que permetés fer el referèndum, el Parlament substituirà la legalitat espanyola per la catalana». Per Castellà el més important és que en el moment del xoc de trens el canvi de legalitats tingui una conseqüència directe i aquesta es materialitzarà en la realització del referèndum. D’altra banda, ha volgut posar de manifest que la votació serà pactada -tot i que aquesta opció per ell sembla remota- o tolerada per l’estat espanyol. Ha posat l’exemple del Quebec, on el referèndum va ser tolerat, ja que no tenia l’autorització del govern de Canadà ni el marc legal canadenc. Segons Castellà l’alternativa que tindria l’estat espanyol a aquesta opció seria exercir la força. «Si Espanya exerceix la força, posarà en joc la seva participació a la UE».

L’exdiputat de SI, Uriel Bertran, ha volgut destacar que el referèndum situa el lideratge en la societat. Segons Bertran és un instrument que permet que hi hagi uns lideratges més transversals i que els partits només cal que es posin d’acord en convocar-lo. Ha exposat que el referèndum sí que està votat i aprovat pel Parlament i que el Tribunal Constitucional ha suspès la resolució del Parlament que establia que es duria a terme un referèndum vinculant, amb pregunta binària i com a molt tard la segona quinzena de setembre. Segons ell aquest referèndum acompleix la normativa internacional en qüestió de referèndums. Per Betran el debat de si es farà o no és un debat que volen fomentar els espanyols. «La campanya pel ‘Sí‘ posa el tren a 300 per hora de manera que superem el debat sobre si es farà o no» ha reblat. Finalment ha destacat els resultats de l’enquesta que va publicar recentment La Vanguardia en la qual dos terços dels catalans deien que anirien a votar en un referèndum no acordat. A més, Bertran ha dit que «convocant el referèndum el ‘Sí’ està unit per anar a votar i, a més, dividim el ‘No’, ja que una part del ‘No’ diu que anirà a votar i una altra diu que no. La campanya supera el debat en el qual ens vol instal·lar la política espanyola».

En la segona ronda de preguntes del moderador Paluzie ha aprofitat per contestar les declaracions de Josep Oliu, president del Banc de Sabadell, en què amenaçava de traslladar la seu del banc a Madrid. Per Paluzie aquestes declaracions foren un error, des d’un punt de vista unionista, per dos motius. En primer lloc perquè donaven credibilitat al fet que es dugués a terme el referèndum d’independència. D’altra banda ha dit que el fet de singularitzar l’amenaça en un banc concret és un error que el 27S no havien comès, ja que cap banc s’havia atrevit a fer-ho de forma individual i que ho havien vehiculat a través de la Associación Española de Banca. «Avui el twitter anava ple de gent que deia que anirien a tancar el seu compte amb el Banc de Sabadell» ha reblat Paluzie. D’altra banda, l’economista ha volgut destacar que el fet que el procés d’independència s’hagi allargat tant, té el cantó positiu que la majoria dels arguments de la campanya de la por ja els independentistes ja saben com contrarestar-los. Aquest fet l’ha lligat amb la pregunta sobre la permanència a la UE d’una Catalunya independent. Ha destacat que el Regne Unit té dos anys al davant de negociacions abans no aconsegueixi complir el mandat del referèndum que va dur a terme en el qual els seus ciutadans van apostar pel Brexit. I ha continuat dient que «la UE no vol que ens independitzem. Abans que ho fem diran que ens faran fora. En el moment que la qüestió sigui de fet, l’interès canvia de banda, la UE no vol tenir gent que vagi marxant». L’economista aposta per una negociació basada en l’article 48 del Tractat de Lisboa i en el pitjor dels casos per la signatura d’un tractat monetari com el que tenen Andorra, el Vaticà o Mònaco que permet als bancs d’aquests països accedir el crèdit del Banc Central Europeu, acord que només requereix d’una majoria dels membres de la Unió per ser aprovat, evitant el veto d’Espanya.

En el segon torn Castellà ha volgut posar de manifest que la campanya pel ‘Sí’ l’ha de liderar les entitats independentistes i que ha de ser acompanyat pels partits; per contra, les relacions internacionals per preparar la independència les ha de liderar el govern català i aquest ha de tenir l’acompanyament de les entitats independentistes. Per Castellà el reconeixement de Catalunya és una qüestió d’interessos econòmics i estratègics. «A Europa sempre l’hi ha interessat ampliar-se. La prova és que les condicions d’entrada a la UE dels nous estats han estat laxes. Els motius que ha tingut la UE per aquest fet han estat econòmics i motius geoestratègics Catalunya els compleix els dos» ha exposat. El diputat ha destacat que l’estat espanyol ha demanat per activa i per passiva que no es reconegui Catalunya independent i que els seus socis de la UE estan sent molt deslleials amb aquest, ja que no han dit mai que Catalunya no seria reconeguda.

Bertran ha volgut recordar que el 9N, va estar prohibit, tant la consulta com el procés participatiu i que no es van retirar les urnes. «Quin cost té retirar urnes que ja estan posades?» s’ha preguntat. Per l’exdiputat de SI a participació del Quebec i Escòcia va ser propera o superior al 90% perquè fou una decisió transcendent. En aquesta línia ha argumentat que al 27S la participació va ser propera al 80%, record històric en unes eleccions catalanes, perquè la gent va tenir la percepció que eren unes eleccions transcendents. Bertran ha apostat pel fet que la UE establirà una vigència dels tractats d’aquesta en una Catalunya independent però que en canvi es negociarà la seva pertinència política -menys rellevant- a l’organització europea. «A la UE no li interessa que anem per lliure i tinguem un port franc lliure d’impostos a Barcelona o un impost de societats més baix que a Irlanda» ha reblat.

En la tercera ronda de preguntes del moderador els ponents han aportat argumnts per perfils concrets de ciutadans. Paluzie ha argumentat que les pensions estaran més garantides amb la independència que seguin dins d’Espanya. Les pensions d’avui les paguen els treballadors que actualment estan en actiu. Catalunya té una capacitat de recaptació de cotitzacions més alta ja que té sous més alts i més gent que treballa. «Amb la independència les cotitzacions les recaptarà Catalunya i amb aquestes pagarà les pensions. Si Espanya no reconeix la independència té l’obligació de seguir pagant les pensions. En el moment que recaptem les cotitzacions ja serem nosaltres qui les pagarem» ha finalitzat.

Bertran ha aportat arguments per un ciutadà que sigui empresari del sector agroalimentari. Ha destacat que el fet que la marca Catalunya es faci un lloc al món, serà un element molt rellevant pel sector agroalimentari. El vi i cava catalans es paguen menys que els francesos. Ha contraposat els Jocs Olímpics que van consolidar la marca Barcelona amb la independència que hauria de consolidar la marca Catalunya. Ha destacat el fet que quan Montenegro es va independitzar a la CNN van començar a sortir anuncis per promocionar el turisme i aquest s’ha multiplicat al país. «Catalunya és donant net a la UE. Paguem més del que ens arriba en aportacions. En el pitjor dels casos les ajudes que rebem de la UE les pagaria el govern català» ha finalitzat.

En el seu torn Castellà s’ha centrat en el perfil d’un botiguer. Ha destacat que el fet de tenir un estat independent i membre de la UE permetrà que diguem la nostra sobre quina seria la política econòmica de la UE. A més, el govern català amb la independència tindria les eines per millorar les condicions pels botiguers. L’estructura econòmica d’Espanya es basa en les empreses que es van privatitzar per l’INI. El botiguer necessita que se li consumeixi. Necessites una societat que tingui un nivell més alt de renda. «Catalunya té totes les condicions si es governa els propers deu anys de tenir un model econòmic semblant que un país de la mateixa mida de Catalunya del nord d’Europa. Podem demostrar a Europa que no tots els països al sud d’Europa han de ser iguals i que Catalunya es pot desenvolupar com els països del nord» ha finalitzat.

En el torn de preguntes, el públic ha mostrat el seu interès i preocupació per la possibilitat que no s’aprovin els pressupostos, pel possible posicionament de Donald Trump davant d’una Catalunya independent, pels dubtes en temes logístics de com dur a terme referèndum amb Espanya en contra i sobre la campanya de la por. Paluzie, Castellà i Bertran han volgut tranquil·litzar el públic aportant seguretat sobre el fet que els pressupostos no seran un impediment perquè es dugui a terme el referèndum; sobre el fet que no hi ha impediments tècnics per dur-lo a terme i sobre el fet que Donald Trump no hauria de ser un problema per l’assoliment de la independència.