El 15 de gener de 1992 la presidència portuguesa de la Comunitat Europea va anunciar des de Brussel·les:
La Comunitat i els seus Estats membres han decidit procedir al reconeixement d’Eslovènia i Croàcia.
Ambdues repúbliques havien proclamat la seva independència de Iugoslàvia el 25 de juny de 1991. El govern alemany fou el primer en anunciar pels volts de Nadal el reconeixement diplomàtic de les dues repúbliques i va transformar els consulats alemanys de les capitals Ljubljana i Zagreb en ambaixades oficials (amb un simple canvi de plaques a les portes). La unanimitat dels dotze membres de la Unió Europea d’aquell moment (Dinamarca, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, PaÏsos Baixos, Portugal, Espanya, Bèlgica i el Regne Unit) no semblava clara al principi del dia, però a mesura que avançava la jornada, van canviar les posicions i tots els països es mostraren d’acord en aprovar el reconeixement. Primer fou Londres, després Bèlgica i Dinamarca, i seguidament França, tot i que deixava pel futur l’obertura d’una ambaixada a Zagreb fins obtenir garanties del compliment per part de Croàcia del respecte a les minories.
Per saber-ne més sobre la independència d’Eslovènia, us adrecem a aquest article de l’Unilateral que indica una cronologia resumida dels fets, des de la primavera Eslovena de 1989 fins a l’entrada a la zona euro de 2007. Molt recomanable també la pàgina oficial del govern titulada Becoming a Republic. I feel 25 que marca el 25è aniversari de la república, on es recullen els fets històrics rellevants any per any, des de 1990 fins a l’actualitat, que han portat a Eslovènia a esdevenir una república independent amb reconeixement internacional.
I per conèixer més sobre els fets a Croàcia podeu consultar el web Croatie.Le pays et ses habitants, publicada per l’Insititut de lexicographie Miroslav Krleža
