Com veuen els col·laboradors de L’Unilateral el nou full de ruta?

Hem demanat als nostres col·laboradors que responguin tres preguntes al voltant del full de ruta. A continuació us oferin les respostes de Ferran Armengol Ferrer, Marc Costa, Josep A. Faiges Morales, Joan Fonollosa, Miquel Izquierdo Peràn, Adam Majó, Gonçal Mayos Solsona, Albert Pereira, Carme R. Roquet-Jalmar, Roger Salmeron, Blanca Serra, Josep Lluís de Villasante i Lluís de Yzaguirre.

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?

Ferran Armengol Ferrer

Doctor en Dret (UPF), és professor associat de Dret Internacional Públic (Departament de Dret i Economia Internacionals de la Universitat de Barcelona). Entre altres, ha publicat El sistema de garantías jurisdiccionales de los agentes intervinientes en la Unión Económica y Monetaria (2013) i La memòria del Consell de Cent i la reivindicació moderna de l’autogovern de Barcelona (Quaderns d’Història, núm. 20, 2014)

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   Molt millor que l’anterior. Preveure un procés constituent català dins d’un marc legal espanyol era, simplement, incoherent.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   La Generalitat és una administració autonòmica i la tindrem fins que es constitueixi el nou Govern de Catalunya. Per tant, no hi fa res que s’aprovin uns pressupostos autonòmics.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Que no supediti el referèndum a un “marc legal” previ dins el règim constitucional espanyol, com seria una llei del Parlament de Catalunya. La llei ha de ser per a convocar el referèndum. I quan tinguem l’Estat, llavors sí que caldrà fer la llei de transitorietat jurídica, no abans.

Marc Costa

Vigatà de naixement i vilatortí d’adopció. Advocat i politòleg. Expert en seguretat i en polítiques públiques sobre seguretat i especialista en anàlisi del terrorisme gihadista. Col·laborador del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC).

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   Considero que ja teníem un full de ruta perfectament vàlid per culminar aquest procés. Almenys això és el que es va assegurar durant la campanya del 27S. No obstant, si la introducció del referèndum ha de servir per eixamplar la base social a favor del dret a decidir, perfecte, benvingut sigui. Tanmateix, tinc els meus dubtes sobre que amb el referèndum aconseguim eixamplar aquesta base social i, sobretot, sobre la factibilitat d’aquesta consulta referendària.
   Principalment, perquè és evident que a l’Estat espanyol si li manca quelcom és precisament la voluntat democràtica necessària per permetre als catalans decidir democràticament per aquesta via quin ha de ser el nostre futur polític. Això ens porta a que la única via per dur-lo a terme serà a través de l’aprovació prèvia d’un nou marc jurídic independent del de l’Estat espanyol (amb la famosa llei de transitorietat jurídica) i que requerirà, consegüentment, una ferma desobediència política ja que serà automàticament impugnada pel Tribunal Constitucional, fermesa política que, a dia d’avui, no observo en algun dels actors polítics que han de liderar aquest camí.
   Perquè hem d’estar segurs que si realment volem fer quelcom més que el que va ser el 9N, la resposta estatal serà demolidora. Caldrà la implicació decidida d’un ampli conjunt d’actors que seran interpel·lats i amenaçats durament en cas que tinguin intenció de participar-hi activament, especialment la nostra classe funcionarial. I, per això, caldrà fermesa política.
   En aquesta lluita estem absolutament sols, no tindrem cap empatia internacional a favor de les nostres legítimes reivindicacions democràtiques i, sobretot, serem la part més dèbil, i introduir a hores d’ara un nou element com és el referèndum, estem donant precisament oportunitat a l’Estat espanyol per poder desplegar tot el seu potent arsenal d’armament polític, judicial i administratiu de que disposa per impedir-lo, allargant, novament, innecessàriament, aquest procés.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   És imprescindible. Sense l’aprovació dels pressupostos de l’any vinent ja no tindria cap sentit continuar amb aquesta legislatura, s’hauria de dissoldre la cambra i tornar a convocar eleccions, amb el sotrac que pot suposar al projecte sobiranista. A banda de l’important contingut social, aquests pressupostos contindran partides destinades a la creació de les imprescindibles estructures d’estat necessàries per a aquest nou país, així com altres destinades a la celebració d’aquest referèndum, partides que, sense elles, ni es podran crear dites estructures, ni es podrà tirar endavant aquesta consulta referendària. Ja fou un gran error no aprovar els anteriors, seria demolidor tornar a cometre aquest error i no aprovar els de l’any 2017. Tenint en compte que estem intentant crear un nou país, cal exigir de la nostra classe política sobiranista la maduresa suficient com per no fer trontollar (encara més) aquest procés amb posicions intransigents i sovint difícilment comprensibles per la ciutadania.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Principalment aconselleria al seu executiu que transmetés confiança a la ciutadania de que pensen tirar endavant de debó aquest procés sobiranista i que ho pensen fer bé; que crearan totes les estructures d’estat imprescindibles i que no deixaran massa coses a l’atzar. La ciutadania necessita aquesta confiança, aquesta il·lusió, aquesta fermesa i que els tres partits sobiranistes deixin els seus interessos de partit i es bolquin, en una sola direcció, cap a fer realitat aquest anhel d’una àmplia majoria del poble català.
   També l’aconselleria que busqués ja de bon inici la implicació activa del funcionariat en el procés, una classe que ha estat molt castigada econòmicament per raó de la complicada situació financera de la Generalitat. Si es vol tirar endavant aquest referèndum, serà imprescindible la participació activa dels funcionaris per donar-li la legitimitat necessària, els quals seran objecte de fortes amenaces per part de l’Estat espanyol i que probablement hauran d’acabar escollint entre acollir-se a l’esmentada llei de transitorietat jurídica que haurà aprovat el Parlament català o no participar-hi.
   Finalment, cal un executiu fort. Si es té ara un full de ruta polític clar que ens ha de conduir cap a la independència, cal que tots i cadascun dels membres que conformen aquest executiu tinguin clara aquesta via, se la facin seva i estiguin disposats a desobeir políticament si es dóna el cas i arribar fins al final. En cas contrari, és ara el millor moment de sortir-ne i deixar lloc a aquells que realment es creuen aquest full de ruta, estiguin millor preparats i tinguin la fermesa necessària per conduir aquest procés. En cas contrari, el procés trontollarà des de dins.

Josep A. Faiges Morales

Advocat.
Coordinador de Juristes per la Independència.

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   La proposta contempla l’única via de sortida possible. Declaració d’independència per part del parlament amb les lleis de desconnexió al juliol, amb les estructures d’Estat a punt a partir del mes de juny i referèndum vinculant amb acord o sense amb l’estat predecessor, tan aviat com sigui possible. La clau estarà amb les garanties d’efectivitat del compliment de les normes emanades del Parlament. Efectivitat real, que únicament pot garantir-se, tal i com ja va apuntar el President Puigdemont, amb l’eficaç funcionament de les institucions i l’acció popular al carrer, per part del poble de Catalunya, si algú vol posar en dubte aquesta efectivitat. Les lleis de transitorietat són, pactades o no, lleis de trencament dintre d’un procés de ruptura amb l’estat predecessor. Invocar principis de legalitat en un procés de ruptura és voler posar portes al camp i ignorar la realitat: la independència trenca i deixa enrere la legalitat precedent. El referèndum, que només pot ser de ratificació de les normes de transitorietat, de ratificació de la declaració d’independència que aquelles han de contenir, donarà o treurà legitimitat definitiva al procés. En definitiva, total sintonia amb la proposta de full de ruta presentada ahir al Parlament pel President Puigdemont.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   És evident que caldrà aprovar pressupostos per tirar endavant el full de ruta dissenyat, i incloure-hi les partides pressupostàries corresponents que el facin possible. En realitat, i amb coherència amb el disseny del full de ruta, seran efectivament, més enlla de les formes que puguin adoptar-se per fer-los tan inatacables com es pugui per part de l’Estat espanyol, pressupostos de trencament amb la legalitat precedent. Novament, el que està en joc és el principi d’efectivitat; podrem ser considerats algun dia com un estat, si tenim comportaments d’Estat; si malgrat el que puguin dir o fer les institucions espanyoles, les institucions catalanes pre-independents, són capaces i tenen la voluntat ferma de fer complir i complir les decisions del Parlament.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Després del seu discurs, l’únic consell que es pot donar al president es determinació en el seguiment del full de ruta dissenyat, búsqueda incansable del consens amb els socis parlamentaris, des del principi de la mútua confiança, concepte que han destacat poc els mitjans però que resumeix un nou paradigma per entomar el camí, certament difícil com qualsevol camí de ruptura, que ens ha de conduir al poble de Catalunya, a tot el poble de Catalunya al definitiu exercici del nostre dret a la autodeterminació.

Joan Fonollosa

Enginyer industrial, actualment jubilat després d’una llarga carrera com a consultor d’empresa i professor universitari. Des de fa molts anys ha estat un activista per la independència.

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   L’important no és si hi ha aquest o aquell full de ruta. L’important és que n’hi hagi un i que es compleixi. I en aquesta tasca hi ha de col·laborar tothom.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   El President ha dit que si no hi ha pressupostos convocarà eleccions; seria una llàstima, però crec que no hi hauria altra solució: sense pressupostos no es pot funcionar. La pròrroga hauria de ser una cosa excepcional i no s’ha de repetir el sainet de l’any passat, perquè enguany seria una tragèdia. A més, ja s’ha vist que el resultat de no tenir pressupostos és molt pitjor, en termes de despesa social, que amb els que el govern havia presentat. En un moment tan delicat com aquest, tothom ha de ser molt responsable i fer un ús prudent del poder que té. Seny i generositat, seria el resum.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Que no tingui por i tiri endavant. No es poden fer truites sens trencar ous, i si les estructures d’estat no estan del tot llestes, no passa res. És com aprendre a nedar: si no saps nedar no et pots tirar a la piscina, però si no et llences a la piscina mai no n’aprendràs. De manera que cal llençar-s’hi sense por i ja ens en sortirem. Potser ens empassarem algun glop d’aigua, però no ens ofegarem, segur.

Miquel Izquierdo i Peràn

Català de Barcelona i alacantí de cor, de formació econòmica en gestió d’empreses i tècnica relacionada amb el món energètic, sector en el qual treballa des de fa 22 anys. Preocupat per trobar solucions pel canvi climàtic, pel desenvolupament de les zones més desfavorides del planeta i per l’integrisme islàmic endins de la nostra societat. És autor de Shakespeare és Cervantes. Joan Miquel Sirvent, l’escriptor emmascarat (Llibres de l’Índex, 2016)

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   Correcte, ben pensat, amb un matís però…Referèndum o Referèndum…amb DUI abans si escau i compromís de fer-lo en un termini de tres mesos, amb això aconseguim aturar el possible rebuig internacional i l’organitzem com es convingui tècnicament. Si tenim el control de Letamendi (de la caixa), Aquests tres mesos Espanya és tècnicament en fallida. No poden pagar les pensions ni el deute.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   Sí, sense matisos, és l’eina imprescindible per arribar a bon port.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Més que consell, de ben segur que és molt bé assessorat, li donaria una informació. Per ser un Estat ens farà falta el suport de la comunitat internacional, en particular dels Estats Units d’Amèrica. Per a ells en Joan Colom (Cristobal Colón) és un referent [en aquest punt, Miquel Izquierdo desenvolupa un article que, per causa de la seva llargada no podem reproduir a continuació, però que el reproduïrem d’aquí uns dies com un article individual]

Adam Majó

Militant de la CUP en excedència.
Manresa/Berga.

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   Després de les incoherències i dels cops de timó de tots plegats (partits i entitats) la credibilitat de la proposta és relativa. No obstant això, els independntistes no tenim altra opció que apostar pel referèndum i treballar perquè es faci amb totes les conseqüències o perquè, en cas que ho impedeixen, això signifiqui la ruptura amb l’Estat.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   Aprovar els pressupostos serà necessari. Això vol dir que les dues parts (les dues!) hauran de fer un esforç de cessió, tant en l’àmbit comptable com en el simbòlic.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Que s’asseguri la lleieltat del Cos de Mossos d’Esquadra (o d’una part important del Cos).

Gonçal Mayos

Professor Titular de la Universitat de Barcelona i director del Grup Internacional de Recerca ‘Cultura, Història i Estat’ (GIRCHE) i de l’Open Network for Postdisciplinarity and Macrophilosophy (OPEN-Filosofia). Premi Prat de la Riba (IEC).

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   És una complexa partida d’escacs. Hi ha la clara i poderosa estratègia bàsica de fer valer la democràcia i el dret a decidir dels catalans. També hi ha tota una sèrie de possibilitats tàctiques que s’han d’adaptar a les circumstàncies i els moviments dels adversaris. Aquestes no es poden fer públiques totalment i s’han d’anar desenvolupant progressivament.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   Sí.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   El President, els polítics i el conjunt dels catalans necessiten unitat, solidaritat, perseverança i la lucidesa de saber aprofitar el moment.

Albert Pereira

Nascut el 1969. Jurista, funcionari del cos tècnic d’administració local. Exalcalde de la Secuita (1997-2003) i exdirector general d’administració local (2004-2006). Soci d’Intermón Oxfam, d’Òmnium Cultural i de l’ANC. Militant independentista des del 1988.

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   N’estic clarament a favor. El full de ruta que coneixíem fins ara ningú no tenia clar del tot com havia de culminar: no hi havia acord sobre si plantejava o no una declaració d’independència a final d’aquesta legislatura, i preveia un procés constituent seguit d’un referèndum constitucional abans de la independència efectiva, cosa del tot il·lògica (els estats redacten i aproven les seves constitucions quan ja són independents, no abans). Tampoc quedava clar si el mateix referèndum constitucional també ho seria sobre la pròpia independència, fent que el Sí a la constitució també ho fos a la independència i el mateix però al contrari amb el No, circumstància que també resultaria francament extravagant.
   La proposta de Puigdemont aclareix la resolució del procés, i ho fa amb l’instrument que més forts ens fa a ulls de la comunitat internacional: un referèndum. Els observadors estrangers potser no donen suport majoritari a la independència, però sí a la democràcia, a la resolució democràtica dels conflictes polítics. I si la sortida democràtica que plantegen les institucions catalanes resulta impossible perquè el govern espanyol la impedeix per la força, això ens legitima per a declarar unilateralment la independència.
   En resum, jo, com la majoria del Parlament, faig confiança a la proposta del president.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   Un pressupost autonòmic no serà mai la panacea. I, des d’un punt de vista tècnic, potser no és imprescindible per fer efectiu el full de ruta. Ara bé, en un moment polític tan decisiu com aquest, convé que el govern afronti amb la màxima estabilitat possible la governació ordinària del país en aquelles competències que té atribuïdes. A més, el que és segur és que la no aprovació dels pressupostos no ajuda en res a culminar el full de ruta, i el govern tampoc no té gaire marge de discrecionalitat a l’hora de confegir-los. Per tant, crec que és del tot convenient que la CUP aprovi el pressupost del 2017.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Que de cap manera deixi perdre l’autenticitat que destil·la, que dóna confiança a la gent perquè veu un líder polític que diu allò que realment creu, cosa, lamentablement, ben poc freqüent avui dia.

Carme R. Roquet-Jalmar

Catalana, independentista, universitària, esposa, mare i àvia recent estrenada. Opinions d’una dona corrent.

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   El trobo clar, coherent i obert al diàleg amb totes aquelles forces que es vulguin sumar als que els ciutadans de Catalunya hem donat majoria absoluta al Parlament.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   És evident que sense pressupostos mai podrem fer tot allò que ara és imprescindible per portar al nostre país a tenir un estat propi. I, malauradament, mentre ni tinguem hisenda pròpia, depenem del que la capital del país veí tingui a bé donar-nos.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Endavant amb pas ferm i no perdi el rumb. Compta amb el suport de la societat civil que té pressa. No la decebi.

Roger Salmeron

Barcelona, 1980. Informàtic, psicòleg i Màster en Societat del Coneixement i de la Informació per la UOC. El meu activisme polític va començar arran de la sentència de l’Estatut de Catalunya amb Barcelona Decideix. Des de llavors no he parat. Tanmateix, no només faig activisme polític, també col·laboro amb entitats del tercer sector en projectes socials.

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   El full de ruta és efectiu si permet assegurar la majoria parlamentària així com la majoria social necessària per assolir la independència. Com diu Sun Tzu en l’art de la guerra “Cap pla per ben fet que estigui sobreviu al primer contacte amb l’enemic”. La clau per vèncer és l’adaptació al context. Si el context canvia o muta: canvies amb ell per aconseguir, conservar o incrementar l’avantatge. Guanyen els pragmàtics, els que hi toquen de peus a terra, aquells que fan de les limitacions del context una eina per assolir la victòria. El full de ruta és aquesta eina.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   No, s’han d’aprovar pressupostos per fer efectiu el nou full de ruta i la independència. Això vol dir: 1- Destinar partides pressupostàries pel referèndum, pel desenvolupament de les lleis de desconnexió, per a la creació de les estructures d’estat així com per l’inici del procés constituent 2- Orientar els seus pressupostos a polítiques socials de forma que la ciutadania vegi que l’estat català naixent serà un estat social. També s’han d’orientar per reforçar aquella part de l’administració pública existent que haurà de fer front a la resposta de l’estat espanyol un cop comenci la desobediència.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Alhora de definir les variables que validaran el resultat del referèndum segons la normativa internacional (Convenció de Venècia), si no es pacta amb l’estat espanyol, aquestes han d’afavorir els nostres interessos. Evitant, per exemple, que es fixi una participació mínima que regali l’abstenció al ‘No’. El poder quan es té s’ha d’exercir per afavorir els interessos propis, no els de l’adversari. No s’ha de ser ruc per conservar l’estètica.

Blanca Serra

Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona. Militant històrica de l’esquerra independentista. Actualment membre de la CUP Barcelona i de l’ANC.

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   La moció de confiança estava convençuda que tiraria endavant; dins d’un vocabulari prou contundent però molt mesurat ja que evita parlar de ruptura, unilateralitat, desobediència i altres expressions més bel·ligerants, de fet ve a concretar un calendari dins del 2017 on la seqüència és la següent: una vegada més (ja en van 18 o 19) una oferta de pacte amb l’estat, que jo penso que va dirigida més a la comunitat internacional que a les forces polítiques catalanes i espanyoles partidàries teòricament d’una tercera via; els associats a CSQEP ho tindran cada cop més difícil per aparèixer en la foto fent pinya amb el PP, C’s i Psoe.
   Un encert haver proposat un triunvirat de Puigdemont, Junqueres Romeva perquè dóna imatge d’unitat i solvència i posa en una mala situació els partidaris de la brega dins de juntsxSí i la CUP. A continuació el referèndum d’autodeterminació a la canadenca, és a dir dins la legalitat catalana aprovada pel Parlament i tirant pel dret respecte a la posició del govern espanyol sigui quin sigui aquest govern. Pregunta binària Si o No, clara, i condicions mínimes per assegurar que la cosa és seriosa: majoria absoluta del Sí, participació també absoluta, és a dir el 50%; resultat vinculant; empara internacional mitjançant observadors solvents i posar-se a treballar l’endemà mateix amb les estructures d’estat ja definides i operatives, si , com és d’esperar, guanya el Sí; a continuació eleccions constituents, elaboració d’un text constitucional amb participació de tothom i referèndum de ratificació. A partir d’aquí negociació amb l’estat espanyol per repartir-se actius i passius, negociació amb la comunitat internacional, inclosa la UE. El text constitucional ha de deixar clar que les llengües de la República són el català i l’aranès i que la comunitat de tots els catalans acull i donarà garanties perquè les famílies vegin respectats els seus drets lingüístics en els àmbits administratius i familiars.
   Lògicament els partidaris d’una tercera via , tipus el món dels comuns, s’ estimen més convocar primer eleccions autonòmiques amb l’esperança de desallotjar de la generalitat l’actual govern i l’actual majoria parlamentària i parlen que cal esperar futurs canvis al govern i parlament espanyol i defineixen per més endavant -d’aquí us vint anys potser- de plantejar un referèndum que, segons ells hauria de tenir una participació inusualment alta (un 80%!) i una pregunta totalment confusionària amb diverses solucions polítiques.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   Jo ja era partidària de presentar esmenes parcials als pressupostos de 2016; partidària
   de discutir-los i millorar-los; penso que va ser un error fer-hi una esmena a la totalitat perquè d’aquesta manera renunciaves a aconseguir que algunes partides canviessin a millor socialment i nacionalment; amb l’esmena a la totalitat ens vam quedar tots els catalans i catalanes amb els comptes per exemple de Mas o Boi Ruiz. Penso que tant JUntsxSí com la CUP han après la lliçó i que ja deuen estar negociant un acord acceptable per les dues parts.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Que no cometi l’error de fer com secularment hem fet els catalans: abaixar el llistó i parar l’altra galta, quan ens humilien i ens insulten; que pensi que per eixamplar la base sobiranista/ independentista el millor és seguir un pla clar de tirar pel dret garantint millores socialment indiscutibles, augmentant l’autoestima de la gent i protegint els drets individuals i col·lectius per tenir una vida i un país digne.

Josep Lluís de Villasante

Economista
Professor de finances.

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   M’agrada més que el d’abans. És més concret i força a acabar amb el processisme. O caixa o faixa.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   Sí. Encara no som independents. Cal fer servir l’instrument fins al final i més si es vol fer un referèndum amb credibilitat on tan valgui el sí com el no. Ara ja no si val saltar pantalles virtuals, sinó és per impossibilitat o per reacció al que fagi l’estat. Ara estarem en el mon real on l’únic que compta són els FETS.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Anar fins el final: determinació, habilitat i mobilització. De cara en dins i en fora ens ho juguem tot amb l’oferta de negociació amb l’estat. És esencial com ho fem i quina pot ser la seva reacció, per desencallar-ho tot o embolicar-ho més. El primer que la cagui “perd”. Les dates están posades sobre la taula i les condicions també, pel que cal seguir endavant si no hi ha reacció l’estat al plantejament negociador. En Junqueres i en Romeva han de ser bàsicament competents i credibles: dins i fora del país. Calen uns pressupostos en la mesura del possible megasocials per desactivar i desenmascarar CSQEP i els socialistes encara més.

Lluís de Yzaguirre

Doctor en Filologia
Director del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques (IULA-UPF).

1. Què opines sobre el nou full de ruta proposat pel President Puigdemont?
   Em sembla que tot s’allarga massa, però vull pensar que s’ajusta al calendari del que cal fer en clau dels preparatius de d’arquitectura jurídica i de les aliances internacionals necessaris.
2. Creus que cal aprovar els pressupostos autonòmics del 2017 per tal de dur a terme aquest full de ruta?
   Sí, i com més socials, millor, encara que es vegi castigat algun sector estratègic dels que la gent no percep en el seu dia que són importants.
3. Si el President et demanés un consell, quin li’n donaries?
   Que vagi preparant una candidatura unitària per a les eleccions espanyoles. M’agradaria poder votar una llista que es digués “Catalunya independent” i que estigués encapçalada per Mas, Homs, Tardà, Rufian, Baños i Fernàndez (David).