Aquest diumenge 25 de setembre han tingut lloc les eleccions autonòmiques a la comunitat foral basca. Després d’una legislatura de govern del PNB amb el PSOE la gran incògnita de les eleccions era amb quina força irrompria Podemos al parlament basc i com afectaria al nacionalisme basc.
El PNB ha guanyat les eleccions i a més ho ha fet incrementant en 2 diputats la seva representació, passant de 27 a 29. Malgrat tot, aquest augment no els permetrà investir lendakari en solitari. El partit nacionalista basc podrà optar, no obstant, per una aliança amb qualsevol de les altres quatre forces del parlament.
EH Bildu ho tenia més difícil per revalidar el resultat de les passades eleccions -21 diputats- ja que l’aparició de Podemos els podia afectar prenent-los una part important dels seus votants. Finalment els independentistes han aguantat bé i només han perdut 4 diputats, segurament gràcies a l’efecte Otegi, que malgrat la prohibició de la Junta Electoral de permetre-li ser candidat ha participat activament de la campanya.
Podemos era la gran novetat d’aquestes eleccions. Algunes enquestes li donaven opcions, fins i tot de ser segona força. Finalment serà tercera força esgarrapant un total d’11 diputats, 2 del nacionalisme basc i 9 de l’espanyolisme tradicional. Els liles han sumat 156.000 vots que representen quasi un 15% del total de vots emesos.
El PSOE s’enfonsa una mica més al país basc passant de 16 a 9 diputats i perdent un 40% dels vots. Es queda, doncs, molt lluny dels 25 diputats que havia tingut dues legislatures enrere i realitzant el seu mínim històric. El PP perd un sol diputat i queda amb els mateixos 9 que té el PSOE. C’s no ha aconseguit entrar al Parlament basc.
Amb aquest resultats el nacionalisme basc manté una àmplia majoria del Parlament sumant 46 diputats (la majoria està en 38) i més de 620.000 vots, quasi el 60% dels vots emesos. El PNB haurà de decidir si torna a pactar amb l’espanyolisme o sí accepta la proposta que l’hi ha llençat Otegi de dur a terme un referèndum d’autodeterminació.
