A dos dies de les eleccions al nou Secretariat Nacional (SN), el qual haurà d’escollir president o presidenta, les pugnes entre els partits polítics per controlar-ne l’organització hi han implosionat fortament.
La problemàtica es va destapar quan la Junta no va acceptar com a vàlides les candidatures de Quim Torra i de Jordi Calvís perquè, segons va argumentar, incomplien el reglament dels comicis electorals. El motiu era que Quim Torra ostentava un càrrec de confiança governamental, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. Pel què fa a Jordi Calvís, la incompatibilitat era el fet d’haver format part de la llista electoral de la CUP a Lleida.
Després que els dos afectats haguessin presentat al·legacions, la Junta es va reunir tot i no estar establert un període de revisió. Un cop avaluades aquestes, va decidir fer marxa enrere, permetent que ambdós puguin participar del procés electoral “amb uns condicionants que s’han de complir en cas de la presa de possessió del càrrec” segons deia la comunicació interna de l’entitat. D’això es desprèn que se’ls demana que renunciïn formalment al càrrec, en el cas d’en Quim Torra, i a prendre l’acta de diputat per la CUP en cas què es donés aquesta improbable situació en el cas d’en Jordi Calvís, ja que anava de número 9 per Lleida. En Jordi Sánchez, actual president de l’entitat, també va renunciar al càrrec d’adjunt del Síndic de Greuges un mes i mig després que fos escollit com a membre del Secretariat Nacional de l’ANC en les eleccions de l’any passat.
Val a dir que, a diferència de les eleccions de l’any anterior, en l’AGO del 17 d’abril de 2016 celebrat a Manresa, s’introduïren unes clàusules més restrictives en les eleccions al SN. D’una banda, els Estatuts nous recullen que “és incompatible ser membre del Secretariat i tenir un càrrec públic o polític rellevant, d’acord amb el que s’estableixi en el Reglament de Règim Intern”. De l’altra, el RRI deixa clar que per a presentar-se al SN no es poden “ostentar càrrecs orgànics nacionals de cap partit polític ni ocupar llocs de responsabilitat en àmbits polítics des de la presentació de la candidatura fins a la finalització del mandat”.
La polèmica, però, s’arrossegava, amb més o menys discreció, des del dimecres 4 de maig: tot i que el reglament electoral prohibeix registrar llistes conjuntes, un grup de socis feia públic en diversos mitjans un manifest titulat ‘Un país per viure lliures; viure lliures per un país’ en què presentaven la seva candidatura al Secretariat Nacional. Entre els 23 signants del manifest figuraven Quim Torra (el suposat presidenciable de la candidatura), Liz Castro, Antonio Baños, Agustí Alcoberro, Francesc Bellavista, Jordi Calvís, Alícia Casals, Pep Cruanyes, Clara Ponsatí, Josep Sabaté, Anna Pérez i Eulàlia Subirà. Aquesta candidatura ‘crítica’ va estar titllada d’estar controlada per ERC i la CUP.
Gent d’aquest grup considera que Jordi Sànchez és continuista i que segueix els dictats de CDC. Entremig, queden els que defensen una ANC transversal i que a partir d’ara es veuran, poc o molt, obligats a triar.
Avui mateix, segons informa El Món, membres de l’ANC denuncien intromissions d’ERC en la campanya electoral de l’entitat. En concret, denuncien que Ferran Civit ha enviat un missatge amb el nom dels 23 candidats per elecció terrirorial.
També avui, Jaume Marfany, vice-president de l’ANC en el període 2013-2015 afirma a Vilaweb: “No puc votar de cap manera aquelles persones que primer van intentar, sense èxit, fer una interpretació manipulada de les esmenes aprovades a l’AGO (cal que vegeu l’acta del SN de dissabte 30 d’abril) i que, a més, després de corregida aquesta manipulació a requeriment de moltes territorials, van continuar insistint en la línia de la “llista” i de “l’equip” a través d’un manifest en forma d’article.” En el mateix Vilaweb, Pere Pugès, co-fundador de l’ANC, manifesta, referint-se al sector ‘crític’ “És un intent descarat de neutralitzar el paper de l’Assemblea en el futur immediat i subordinar-la definitivament als partits polítics. No volen que l’ANC torni a ser un actor polític del procés, creuen que l’ANC ha d’abandonar la tasca política de pressionar els nostres partits quan cal i intenten que l’ANC es limiti a l’activisme cívic.”
En qualsevol cas, la transversalitat de l’ANC a partir d’ara estarà més que qüestionada i, passi el que passi el proper dissabte, el resultat de les eleccions seran interpretats en clau partidista.
