Enric Pineda
Enric Pineda
image_pdfimage_print

Enric Pineda (Premià de Mar, 1977). Coordinador general de Pirates de Catalunya. Significat políticament en favor de la llibertat d’expressió.

Quina era la posició de Pirates de Catalunya amb relació al referèndum de l’1 d’octubre?
La posició de Pirates de Catalunya davant del Referèndum de l’1 d’Octubre era de total suport al referèndum en si, sense posicionar-nos per cap de les dues opcions. Pirates de Catalunya sempre ha mantingut que en el tema de la Independència de Catalunya, nosaltres proposàvem un referèndum, fos pactat o no amb l’Estat, per tal de conèixer l’opinió de la ciutadania. Així, quan el Govern va anunciar que convocava el referèndum, Pirates es va posicionar al costat del Govern amb la intenció de fer campanya activa per la participació, ja fos dels partidaris del sí com els del no.

Hi vau col·laborar d’alguna manera?
La col·laboració de Pirates va anar per dos fronts: primerament, la nostra pròpia campanya a favor de la participació, i diverses campanyes en línia dedicades a denunciar el que nosaltres percebem com un atac a la llibertat d’expressió i a la neutralitat de la xarxa. Aquests atacs es materialitzaven en el bloqueig de diverses pàgines web governamentals, com les institucionals del referèndum, que nosaltres animàvem a clonar i a fer visibles un cop més.

D’altra banda, vam engegar la campanya “somdelaceba.cat“, en la que animàvem als internautes catalans a fer servir eines com Tor per evitar bloquejos institucionals de l’Estat.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Quin tipus d’atacs es van rebre?
Bàsicament dos tipus d’atacs: un de més institucional en forma d’aplicació de la Ley Mordaza, a través de la qual es requeria als operadors d’internet estatals que redirigissin qualsevol petició que fes un usuari de les webs institucionals o clonades cap a una pàgina web propietat de la Guàrdia Civil, i un de més “ocult” en forma d’atacs de Denegació de Servei (DDOS), uns atacs destinats a sobrecarregar un servidor a Internet a través de fer-li milions de peticions en un minut.

En aquests darrers mesos la màscara d’imparcialitat de certs mitjans informatius sembla que ha caigut del tot, què en penses de la manipulació i mentides informatives. Ens trobem en una guerra mediàtica per a la imposició del relat?
Ens trobem malauradament en el terreny de la postveritat avalada pels ingressos econòmics. Cada cop més els mitjans, sobretot els digitals, en un afany per aconseguir com més clics millor i, per tant, més ingressos publicitaris, fan ús de diverses tècniques per atraure l’atenció dels lectors cap als seus mitjans. Si ho combinem amb el fet que tradicionalment hi ha molts mitjans subjectes al control de lobbys i grups empresarials que exerceixen força pressió, el resultat és un panorama mediàtic en el qual cada cop més cal anar a buscar fonts fiables i, a poder ser, el més deslligades possibles dels grans centres de poder.

Anonymus ha fet caure diverses webs de l’Estat espanyol, també en el darrer Hackmeeting realitzat a Madrid es va consensuar un manifest contra el ciberfeixisme i per l’autodefensa dels drets i la sobirania tecnològica. Ens pots fer cinc cèntims de la repressió tecnològica que ha dut a terme l’Estat espanyol i que ha enfurismat tant la comunitat hacker?
Com ja he dit, la repressió tecnològica que ha dut a terme l’Estat espanyol s’ha materialitzat en el bloqueig d’accés a diverses pàgines web que, segons el seu criteri, donaven suport a actes delictius i il·legals. No és res sorprenent venint d’un estat que sempre s’ha caracteritzat per considerar Internet quelcom que cal tenir controlat i reprimit. En aquest sentit, compartim la defensa de la sobirania tecnològica com una part fonamental de la defensa dels drets de les persones i dels pobles.

A les eleccions proposades per l’executiu espanyol del 21D us presenteu amb la CUP-Crida Constituent…
L’Assemblea del Partit, que és el nostre òrgan sobirà, va decidir que el partit s’havia de presentar a les eleccions en una llista unitària, tot deixant clar que considerem que són unes eleccions il·legítimes. Donats els moviments que hi ha hagut en el panorama polític català darrerament, l’Assemblea General de Pirates ha decidit participar dins les llistes de la CUP i Crida Constituent, perquè és una candidatura unitària que respecta el resultat de l’u d’octubre i l’aplicació d’allò que se’n va derivar, és a dir, la República, i a més, defensa la construcció de la República des de baix. Aviat realitzarem les primàries dins el partit per escollir els representants i posarem fil a l’agulla per treballar conjuntament en la campanya electoral.