L’SNP no va ser capaç, aquest dijous, en les eleccions escoceses de reeditar la majoria absoluta que va assolir a les passades eleccions parlamentàries que havien tingut lloc el 2011. Malgrat les bones perspectives que es reflectien a les enquestes electorals i malgrat incrementar més d’1 punt el percentatge de vots als seus candidats que presentaven batalla a les circumscripcions uninominals en les que es divideix el país. Aquest increment global del vot ha situat en el 46,5% el percentatge de vots de l’SNP i l’hi ha permès endur-se 59 dels 73 diputats que es repartien per aquest mètode, 6 més que el 2011.
Cal recordar que el sistema electoral escocès és un sistema mixt en el qual els electors emeten 2 vots. Un primer vot serveix per escollir el candidat de la circumscripció del votant. En aquesta s’acaba escollint un sol candidat, el més votat, que representa el territori al Parlament. D’altra banda, en una segona urna, els escocesos votant llistes regionals. El percentatge de vots que obtenen els partits en cada una de les 8 regions en què es divideix el país, és el que defineix quants diputats finalment tindrà cada partit en aquella regió tenint en compte els diputats dels quals ja disposa cada partit provinents de les circumscripcions uninominals.
El fet que en la votació regional es presentessin 2 llistes independentistes més que el 2011 (SNP, Green Party, RISE i Solidarity) i que a diferència del vot en la primera urna l’SNP en aquesta disminuís més de 2 punts el seu percentatge de vot és el què ha fet que finalment obtingués, en global, 6 diputats menys que el 2011, passant de 69 a 63 i perden la majoria absoluta.
El Parlament d’Escòcia té 129 diputats i la majoria absoluta se situa en els 65. La segona força de la cambra, aquest cop, serà el partit conservador, que passa de 15 a 31 diputats, doblant respecte del 2011. El partit laborista ha sigut el més castigat després de fer campanya al costat dels conservadors -un partit històricament mal vist per una part important de la societat escocesa- pel No al referèndum d’independència del 2014. Els laboristes perden 13 diputats i passen de 37 a 24. En cinquena posició se situa el Green Party, que passa de 2 a 6 diputats multiplicant la seva representació. El partit verd es beneficia també del moviment tectònic que ha suposat el referèndum d’independència en la política escocesa ja que juntament amb l’SNP són els dos partits parlamentaris que van fer campanya pel Sí.
Tanca la llista de partits parlamentaris el partit liberaldemocrata, també unionista, que repeteix els 5 diputats que ja va obtenir el 2011. UKIP el partit d’extrema dreta i anti Unió Europea ha tornat a quedar a fora malgrat incrementar el seu nombre de vots, arribant al 2%. A més, entre els partits extraparlamentaris hi havia dues llistes de l’esquerra radical independentista que volien aprofitar també l’embranzida del moviment independentista per entrar al Parlament. Es tracta de RISE, una força política llançada l’octubre del 2014 a partir de les bases de l’SSP i de l’Internacional Socialist Group amb la intenció de continuar la mobilització de l’esquerra independentista que havia tingut lloc en motiu del referèndum i que es va organitzar al voltant de la Radical Independence Campaign. Finalment, hi havia la llista de Solidarity, amb el Tommy Sheridan de cap de llista. Sheridan és un personatge que genera adhesions i rebutjos per igual i ha estat la principal causa de la divisió de l’esquerra independentista. El 2011 va ser condemnat a 3 anys de presó per perjuri, per haver mentit en un judici. Ambdues forces van obtenir un escàs 0,5% dels vots cadascuna.
En global, l’independentisme ha passat de 71 diputats a 69, però en canvi el percentatge de vot ha augmentat, en les circumscripcions uninominals ha passat del 45,4% al 47,1% i en les circumscripcions regionals ha passat del 48,4% al 49,3%. En vots absoluts l’independentisme ha passat d’una banda de 903.000 el 2011 a l’urna del vot uninominal a 1.073.000 en aquestes eleccions. I de l’altre de 963.000 vots a les llistes regionals el 2011 a 1.129.000 el 2016. La participació tambe ha augmentat passant 50,4% al 55,6%, producte segurament de l’increment de la mobilització política que ha produït el referèndum sobre la independència. Cal tenir present que comparativament amb el referèndum d’independència, on la participació va fregar el 85%, els independentistes no han acabat de saber mobilitzar els favorables al Sí, ja que aquests varen ser 1.618.000 en aquella ocasió.
Pel què fa als debats que han centrat la campanya, les polítiques socials i la gestió de l’SNP han estat el tema central. El tema independentista també hi ha tingut el seu paper, sent l’aposta o no per un segon referèndum durant la propera legislatura el tema més rellevant en aquest camp. L’SNP és la primera vegada en molts anys que no es presenta a les eleccions amb un programa que digui explícitament que convocaran un referèndum. El fet que Alex Salmond digués durant la campanya del referèndum que aquella era una decisió per una generació dificulta a l’SNP tornar a apostar per un referèndum. Tot i així, el partit ha promès dur-lo a terme en cas que el Regne Unit aposti pel trencament amb la Unió Europea en el referèndum que tindrà lloc el mes que ve. D’altra banda, el partit defensa que volen convocar-lo quan estiguin segurs de guanyar-lo. El Green Party tampoc tenia un mandat explícit en aquest sentit. Especificaven que en cas d’un segon referèndum farien campanya pel Sí, però a l’hora deien que mentre aquest no es produís apostaven per aprofundir la democràcia escocesa. En canvi, RISE i Solidarity si que volien un segon referèndum durant la segona legislatura tant sí com no.
[…] Per a més informació sobre el referèndum d’Escòcia podeu consultar aquest article i aquest altre. […]