L’Informe Fènix aporta una anàlisi necessària sobre una realitat concreta. Aquest text en proposa una lectura complementària, situant les seves aportacions en un marc més ampli de la realitat catalana.
No es tracta de substituir ni qüestionar la feina feta, sinó de contribuir a ampliar la mirada i entendre que els fenòmens analitzats formen part d’un context social, nacional i global més extens. L’objectiu és entendre millor la realitat econòmica catalana dins del conjunt de factors que la condicionen.
És una aproximació sintètica, pensada per a facilitar la difusió i el debat, recollint elements i perspectives que poden ajudar a completar la comprensió del moment actual. Aquest text amplia el marc d’anàlisi incorporant alguns aspectes que considera estructurals: el dèficit fiscal, la llengua, la difícil sostenibilitat del model econòmic actual, el benestar i la demografia.
Parlant de causalitat
Qualsevol anàlisi del model econòmic català és incompleta si ignora l’impacte sostingut del dèficit fiscal, ja que condiciona els recursos disponibles per a polítiques públiques i inversió. Aquest 8-10 % del PIB català, recurrent, que acaba essent una forquilla d’entre «25.500 M€ – 30.500 M€» anuals, segons les estimacions raonades en el llibre recentment publicat (El cost de ser espanyols, David Ros, 2026), és una variable que sí que importa i sí que hi té a veure i s’ha d’incorporar en l’anàlisi.
El PIB, el PIB per càpita, i la productivitat, tenen una sortida que flueix contínuament cap a fora de Catalunya i que s’explica, en conjunt, en la balança fiscal entre Catalunya i l’Estat, malgrat que no sempre les dades estan disponibles. L’allargament (tres anys mínim) del tancament anual dels comptes de Catalunya amb l’Estat fan que l’anàlisi, de dèficit o superàvit, estigui permanentment pendent de la liquidació i del decalatge.
Cal tenir present que una part significativa de les polítiques que condicionen aquest model —com ara la immigració, la fiscalitat, les grans infraestructures o el marc laboral— no depenen de les institucions catalanes. Aquest fet limita la capacitat del país per corregir alguns dels desequilibris identificats tant per l’Informe Fènix com per aquesta anàlisi.
Parlant de model econòmic
Per a construir un model econòmic de benestar i progrés per als ciutadans de Catalunya que no deixi ningú enrere, l’economia s’ha d’entendre com una eina al servei de les persones i no com una finalitat en si mateixa. El model econòmic ha d’entendre el país, el teixit empresarial distribuït en el territori i l’equilibri demogràfic que és imprescindible. Les persones són el centre de les polítiques públiques i de l’economia d’un país i sense aquesta mirada no es pot avançar. Les empreses són el motor que impulsa l’economia.
El sector públic ha de protegir la llengua, procurar uns serveis de qualitat, desregular i desburocratitzar, reduir la pressió fiscal, invertir en digitalització, en manteniment d’infraestructures i en qualitat.
Tres conceptes globals per a reflexionar?
Destaquem tres conceptes de consens per a la reflexió: llengua (per identitat i cohesió),
benestar (per objectiu), i demografia (per humanitat).
Endreçar aquests tres pilars ha de ser el camí per a recuperar la confiança en el país i superar els entrebancs i moviments amb què el món global afecta les economies locals i nacionals.
Concepte 1. La llengua catalana com a actiu identitari, de cohesió social i multiplicador econòmic.
En el model econòmic català, la llengua no és només un tret cultural. Cal avançar cap a la normalització plena del seu ús, tot garantint la seva presència social, econòmica i institucional.
A) El català com a eina de mobilitat i de progrés social.
Per a garantir la igualtat d’oportunitats.
Com a llengua d’empresa que vinculi i ajudi a prosperar.
Cal compromís general i real per a fer-ne efectiu l’ús.
B) El català com a segell de qualitat i de proximitat.
Empreses, treballadors, comerç i serveis, tots amb una llengua comuna.
Confiança, arrelament i valor afegit.
Respecte pels drets lingüístics per a millorar fidelitat i fortalesa del mercat.
C) El català com a atracció de talent amb valor.
Singularitat de la identitat pròpia de Catalunya en un món global.
Per a atraure inversió i talent estranger.
Identitat catalana com a qualitat de vida, integració cultural i projectes amb ànima.
Opció clara de fugir de l’especulació despersonalitzada.
D) El català com a transmissor de la cultura i dels valors
La feina ben feta.
La cultura de l’esforç.
La innovació i la creativitat, però protegint el patrimoni.
La integració conscient i la pau social.
La societat civil constant i potent.
E) L’Informe Fènix: L’Informe Fènix parla de la llengua en serveis personals de cures o d’atenció al públic. Un exercici per a vetllar pels drets lingüístics dels pacients i consumidors, però no és prou per garantir el futur de la llengua.
Concepte 2. El benestar com a objectiu, raó i motor de la productivitat.
L’economia del benestar capgira la lògica clàssica: el benestar dels ciutadans no és el resultat d’un teixit econòmic ric, sinó que la riquesa és el resultat de tenir una societat amb drets, sana i protegida. El benestar és garantir els drets i l’accés als serveis públics i de qualitat de tota la població.
Una capacitat més gran de decisió sobre els recursos i les polítiques econòmiques és un element clau per a fer possible aquest model, sobretot, mentre no s’avanci cap a la sobirania que és la clau per a gestionar directament tots els recursos i fer-ho possible.
La insuficiència estructural de recursos no només limita la capacitat d’inversió pública, sinó que repercuteix directament en la qualitat dels serveis públics, en la pressió fiscal suportada per ciutadans i empreses i, a llarg termini, en la competitivitat de l’economia catalana. La manca d’inversions en infraestructures estratègiques, particularment en el corredor mediterrani, n’és una manifestació especialment significativa.
Una decisió clara cap a polítiques que impliquin reduir la pressió fiscal als ciutadans,
empreses i autònoms. Imprescindible incrementar les rendes per càpita per la via de reduir la pressió fiscal. Per a recuperar una part de les classes mitjanes que formen part important del teixit social i productiu.
Catalunya ha de tenir com a objectius:
A) Un treball digne per a un consum sòlid.
Reduir la pobresa.
Salaris justos i jornades racionals.
Estabilitat laboral.
Consum de proximitat que dinamitzi l’economia.
Gestionar els recursos propis de Catalunya per a aplicar-los a la seva finalitat.
B) Uns serveis públics de qualitat com a xarxa de seguretat.
Sanitat d’excel·lència.
Educació pública forta.
Mobilitat pública i privada
Accés a l’habitatge.
Amb la finalitat de:
Reduir l’absentisme laboral.
Garantir la conciliació familiar.
Empreses amb treballadors més formats, sans i motivats.
Tots components del benestar, i en tots ells s’hi han produït recentment crisis importants,
de professionals, de retribucions, d’infraestructures, de qualitat de serveis, i d’accés,
de les quals no se n’ha resolt bé cap. S’aproven pressupostos, però falten recursos i polítiques decisives d’enfortiment de la nació.
A) La taxa d’atur, 10-12%, (increment sobre l’estructural que estava en el 7-8%) manté, sostingudament, un nivell elevat que té a veure amb factors laborals (temporalitat de l’ocupació), factors de competitivitat (formació) i factors socials (atur, IMV, RGC) que compensen la manca d’ingressos.
B) L’absentisme laboral incideix reduint la productivitat, es va situar en el 6,4% en el tercer trimestre del 2025 (Enquesta Trimestral de Costos Laborals de l’INE) i és necessari reduir-lo.
C) La sostenibilitat per al futur: El benestar inclou l’entorn. Un model econòmic català ha de liderar la transició verda. Protegir el territori i apostar per les energies renovables que no només milloren la salut pública, sinó que generen milers de llocs de treball estables en l’anomenada «economia verda».
D) l’Informe Fènix es preocupa sobretot de la productivitat i dels sectors amb «salaris subvencionats». Es fixa en uns de concrets: turisme de sol i platja, sector carni, i «riders».
Pel que fa al turisme de sol i platja es proposa la reducció, l’increment de la taxa turística, i igualar-lo amb l’IVA (21%). Quant al sector carni és una aproximació centrada en la reducció del pes d’aquest sector, d’aprimar-lo, però deixa obert el repte de com gestionar els efectes territorials i socials d’aquesta transformació.
L’Informe Fènix parteix de la hipòtesi que una reducció del pes d’aquests sectors contribuiria a millorar alguns indicadors de productivitat. L’Informe Fènix posa el focus principalment en allò que identifica com a causes del retrocés del PIB per càpita. L’anàlisi se centra principalment en aquests factors i no aborda de manera extensa altres condicionants estructurals de l’economia catalana.
Conclusió: Com a punts a tenir en compte amb l’economia real de les comarques d’interior.
A) Valor de la resiliència local davant l’eficiència abstracta. El model de PIME i ramaders interrelacionats té una resiliència humana i social enorme. Manté el teixit viu, distribueix el risc i assegura que la riquesa es quedi i circuli en el territori mateix.
B) Si es redueix dràsticament l’ocupació en el sector carni (20.000 immigrants) s’ha de fer pensant prèviament en la població afectada i com ressituar-la en el territori mateix.
C) Ecologia, sostenibilitat, purins i ús de l’aigua. El repte de la gestió dels purins o l’ús de l’aigua és real i s’ha d’afrontar, però no destruint gran part de la comunitat local. S’ha d’entendre que l’ésser humà i la seva activitat tradicional també formen part d’aquest ecosistema.
D) La transició cap a un model amb menys impacte ambiental s’ha de fer amb el teixit de PIME i ramaders, ajudant-los a tecnificar-se a petita escala o a diversificar-se, no pas contra ells. S’ha de pensar si és possible una reconversió prudent que sigui assumible.
Concepte 3. La demografia (la qualitat de vida de les persones que viuen a Catalunya)
La demografia és una de les variables que expliquen moltes situacions crítiques a
Catalunya i molts càlculs de dades basats en mitjanes. (Dades/Població)
1. Què ha passat
2. Per què importa
3. Com afecta el PIB per càpita
4. Què no explica l’Informe Fènix
1. Què ha passat?
A Catalunya, hi ha hagut dues grans etapes d’immigracions. La 1a onada (1950-1980) va portar a un increment del padró d’1,5 M de persones. La majoria venien expulsades per raons econòmiques de l’Estat espanyol. Les raons econòmiques també tenien raons polítiques d’efectes de postguerra. La segona gran onada és l’actual, les dues darreres dècades. La població ha crescut més, uns 2 M de persones. És immigració internacional, molt diferent. Una part per raons econòmiques, una altra part causada per polítiques que ho afavoreixen.
Són els dos grups d’arguments. Les polítiques d’immigració no depenen del Govern de Catalunya. Li venen imposades per l’Estat espanyol.
L’evolució del volum de població estrangera (2000–2025) ha estat de creixement continu, amb una forta acceleració entre el 2000 i el 2008, un estancament durant la crisi financera, i un nou impuls massiu a partir del 2018.
En contraposició a això anterior, l’emigració de catalans a l’exterior no ha parat de créixer en aquestes darreres dues dècades. Un primer motiu ha estat la crisi del 2008. L’1 de gener del 2026, la xifra de catalans que resideixen oficialment a l’exterior arriba al seu màxim històric amb 427.423 persones, segons les dades consolidades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i de l’INE. El segle XXI ha consolidat aquestes emigracions de catalans. Des del 2009 s’inicia una sèrie històrica estadística que recull aquestes dades de padró d’habitants registrats a l’exterior.
2. Perquè importa
L’1 de gener del 2025, la població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya ha assolit la xifra d’1.522.819 persones (un 18,7% de la població total), segons les dades del cens de població anual de l’Idescat sobre la base de dades de l’INE. Si ens fixem en el lloc de naixement (prop de 500.000 persones s’han nacionalitzat des del 2013), el volum de residents nascuts a l’estranger s’eleva fins als 2.039.015 ciutadans (el 25,1% del total de Catalunya). (Idescat_mapainteractiu i EconomiaGencat -FluxosMigratoris)
3. Com afecta el PIB per càpita
Els càlculs per càpita sempre són el resultat de dividir la variable per la població. Si el denominador «la població» s’incrementa més que la variable, el quocient resultant decreix en el temps. Aquest quocient és un càlcul teòric admès, que en deixa uns per sobre i d’altres per sota. Si féssim càlculs amb la mitjana en quedarien tants per sobre com per sota. Són diferents mètodes que s’han d’entendre.
4. Què no explica l’Informe Fènix
L’Informe Fènix aporta dades valuoses i obre un debat necessari sobre la productivitat catalana. Tanmateix, una estratègia de país ha d’anar més enllà de millorar la productivitat reduint el pes d’alguns sectors concrets.
La llengua, el benestar i la demografia no són factors secundaris. Tampoc altres factors que lesionen la productivitat i la mobilitat com ara el dèficit d’inversió en infraestructures. Condicionen la cohesió social, la competitivitat i el futur del país. Una economia que a banda d’augmentar la productivitat per millorar el benestar de les persones no vagi més enllà, pot millorar alguns indicadors salarials o d’altra índole, però difícilment construirà un model sostenible.
A tall de cloenda:
Des de l’any 2000, Catalunya ha viscut una transformació demogràfica sense precedents a causa dels fluxos migratoris internacionals. L’estructura de la població ha canviat, i té conseqüències en l’accés als serveis públics bàsics i de qualitat, en la mobilitat, en l’accés a l’habitatge, i en la capacitat d’integració dels nouvinguts. En el futur, podria tenir conseqüències en la configuració social, cultural i política del país.
Des d’aquesta perspectiva, l’Informe Fènix no perd el valor pel qual va ser publicat. Quan s’emmarca en una visió més global del país i dels reptes que afronta la Catalunya actual, les seves aportacions es complementen amb altres factors d’anàlisis que li donen un sentit més complet.
Una estratègia econòmica de país no es pot construir només sobre indicadors de productivitat. També ha d’incorporar els factors estructurals que condicionen la prosperitat col·lectiva: el dèficit fiscal, la cohesió social, la llengua, la demografia i el benestar de les persones.
Des d’aquesta perspectiva, aquest treball incorpora la idea que el model actual pot no ser sostenible, no només pels seus resultats econòmics, sinó també perquè Catalunya no disposa del poder de decisió sobre algunes de les principals palanques necessàries per a transformar-lo.
El debat, per tant, no és només quin model econòmic volem, sinó qui té la capacitat real de fer-lo possible.
__________________________________________
Margarita Abella. Economista i Auditora. Juliol 2026.
ANNEX 1. Llengua
Dades
L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) ha de reflectir la fortalesa i resiliència de la nació, amb independència de l’origen de la població. L’enquesta es fa cada cinc anys i té la darrera edició el 2023, l’elabora l’Idescat d’acord amb l’art 39.2 de l’actual Llei de política lingüística de 1998.
Comentari EULP: “en un context de fort creixement poblacional, tot i que el català guanyava 267.600 nous coneixedors i 127.000 usuaris actius de català de 15 anys o més, aquest creixement no era suficient per a compensar les xifres d’arribades, de manera que els percentatges globals d’ús del català havien retrocedit.“
Per a consultar dades globals i detall (Idescat)
https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/dades_i_estudis/dades/enquesta-eulp/2023/
ANNEX 2 – Sector carni
Idees per a pensar
Per a competir com Dinamarca, cal molta robotització, reduir empleats, i exportar part del procés.
Les empreses actuals no poden assumir les inversions necessàries. En el sector carni hi ha moltes pimes i autònoms implicats. Les interrelacions entre les indústries del sector poden fer reaccions encadenades no desitjades. Retallar podria causar concentració en grans grups i perdre presència catalana en el territori. L’equilibri territorial és un factor que no es pot deixar de banda. Catalunya s’ha repoblat, en part, per persones de diversos orígens que s’hi han instal·lat i han obert petits negocis. No tot són treballadors de «factor ganivet» als escorxadors.
ANNEX 3 – Un apunt al dèficit de la balança fiscal amb l’Estat i deute públic
Idees per a pensar
En moltes etapes del govern de Catalunya, la xifra de deute, els interessos, els tipus, la tresoreria i el FLA han generat moltes tensions econòmiques i de govern i han conduït a preses de decisions extremes, des de la liquidació patrimonial (venda de seus oficials), al cens emfitèutic (escoles), o els lísings immobiliaris (altres seus oficials), els rèntings mobiliaris (parc mòbil, parc d’helicòpters), o als bons patriòtics (emissions remunerades al 5 %).
ANNEX 4 – Dades d’immigració a Catalunya 2020-2025 Evolució (volum) població estrangera a Catalunya (2000-2025)
Any (l’1 de gener), població de nacionalitat estrangera, % sobre la població total de Cat:
2025 1.522.819 18,7%
2020 1.260.619 16,2%
2015 1.082.099 14,4%
2010 1.198.538 16,0%
2005 798.904 11,4 %
2000 181.590 2,9%
Font de les dades: Idescat, Padró i Cens.
ANNEX 5 – Bibliografia (no exhaustiva)
CED i UAB_ Recerca_immigracioCAT (article) Demografia i immigració.
Eduard Gracia. Economista. L’informe Fènix i el perill de les anàlisis parcials. El Punt Avui. “L’informe Fènix és fascinant, detallat i punyent, però també té febleses. Cal fer-lo servir amb cura. https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2646229-l-informe-fenix-i-el-perill-de-les-analisis-parcials.html
L’Informe Fènix i la indústria càrnia. Algunes consideracions. Francesc Reguant. Via Empresa. https://www.viaempresa.cat/economia/informe-fenix-industria-carnia-algunes-consideracions_2236537_102.html
Jordi Goula. .Catalunya: diagnosi alarmant d’una economia malalta. VilaWeb.
https://www.vilaweb.cat/noticies/catalunya-diagnostic-alarmant-duna-economia-malalta/
Xavier Sala i Martin. Repassant l’Informe Fènix. Podcast a RAC1. Podeu escoltar l’anàlisi completa i l’explicació detallada del professor a l’episodi original disponible a través de l’Apple Podcasts de RAC1 o directament des del web de l’autor a la secció d’àudio de l’Informe Fènix al Versió RAC1.
Xavier Roig, «L’Informe Fènix no entén de bàndols» VIA Empresa. https://www.viaempresa.cat/opinio/lopinio/informe-fenix-no-enten-bandols_2237474_102.html
Andreu Mas-Colell. Apunts a l’Informe Fènix’. ARA. 30/5/26 https://www.ara.cat/opinio/apunts-l-informe-fenix_129_5753174.html?giveAway=KwR1UcGr0BtVbpvs
Andreu Mas-Colell. El turisme com a font de connectivitat aèria. ARA 11/7/26
Lluís Pellicer. El PAÍS. Las inconsistencias del ‘Informe Fènix’ afloran en un debate entre economistas: “Hay un problema de datos e interpretación”. https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-30/las-inconsistencias-del-informe-fenix-afloran-en-un-debate-entre-economistas-hay-un-problema-de-datos-e-interpretacion.html
Pere Miret. El Punt Avui. Catalonia Today. Colonial “Normality” (Insostenibilitat colonial). 9/3/2025 https://www.cataloniatoday.cat/article/2515988-colonial-normality.html
