Sí, l’Ayuso té raó.
Madrid és la seu del Sistema, un sistema que bull dins d’un caldo de cultiu que de fa segles estan cuinant un munt de famílies consolidades i interrelacionades que es mouen en tots els àmbits de poder, polític, administratiu, econòmic i «patriòtic», amb quart i cinquè poder amb branques metastàtiques, que varen involucionar post allò del «atado y bien atado».
Per a Catalunya, tant li és que a la metròpoli manin «las derechas» o «las izquierdas», alimentades per les dretes i esquerres de partits pactistes i col·laboracionistes. Cal aprovar pressupostos? Mentrestant l’Estat recapta i s’unten uns i altres en mil assumptes. Aquí perdem el temps discutint i posicionant-nos sobre els afers Gal, qui era X o l’«hermanísimo» amb nom de batalla; o el M.R. o el P.S.; o que va passar en l’operació amb nom de beguda, o que va fer i deixar de fer en Villarejo, la fontanera, la directora d’un cos armat, el germà o la dona d’un o altre. Els nostres diaris, sucursals de Madrid, diuen el que els hi surt programat en l’agenda del Sistema, oferint-nos maniobres de distracció amb guerres polítiques i econòmiques d’en Putin, Trump-Netanyahu amb Gaza, Líban i l’Iran i l’estret d’Ormuz farcit de petroli en dansa, en constant perill d’inundar-ho tot d’aquest petroli que s’acabarà vessant-lo al mar, per-cuinant peixos a la brasa. El think tank Centre for the Study of Democracy, adverteix que tots o molts afers, són maniobres de distracció massiva, negocis bruts, per ocultar-nos el veritable objectiu: «… el control de sectors econòmics estratègics… i perpetuar la fragilitat de les estructures de governança…».
Mentrestant, Madrid, mani qui mani, navega dins d’una democràcia inversa. Objectiu: impedir el desmembrament de l’Estat, i per això -el Consell d’estat- crea els interessos d’estat, amb el tot s’hi val. Una altra cosa és la governança que han de gestionar uns o altres, després de l’«Atado y bien atado», 23-F, l’«A por ellos», el 155, i «El que pueda hacer que haga», i fan. I tant que fan. Que si policia patriòtica, que si infiltrats, que si investigacions prospectives, lawfare, espionatge i contraespionatge intern i extern, fons reservats de l’estat i dels partits, per a fer de tot.
Catalunya va gestionar que el sant Pare beneís la Sagrada Família. Va venir, però primer va passar per Madrid, com a Cap de l’estat Vaticà. Envoltat de parafernàlia, va rebre honors oficials i folklòrics, amb vestits de faralaes. A Barcelona, presidint els actes les mateixes autoritats de Madrid —subsidiats per les locals— el papa va venir com a vicari de Crist. Dins la nostra basílica, nous infiltrats, segrestaren temporalment els cantaires, impedint-los oferir al món el nostre himne nacional. Silenci i tolerància oficials. Catalunya no té cap poder, només és un administrador de la finca pàtria, amb pressupost de subsistència; ens arriba un 60-70% del que a Madrid aproven els nostres polítics, que ara poden parlar en català, després de negociar indults i amnisties condicionades.
En una UE desangelada, a reconstruir i ampliar (Ucraïna, Moldàvia, Montenegro… Nacions sense estat?, Euroregions) ens deixen entretenir amb inversions de 4.500 milions per a impulsar la indústria catalana, bona iniciativa a Catalunya, però és clar, Madrid, com a retorn, en traurà un bon pessic que augmentarà el nostre dèficit fiscal. El «III Foro Económico y Social del Mediterráneo», que es fa a Barcelona, ens ho arreglarà tot, per això vindrà, des de Madrid, Felip VI, per a reblar els objectius i continuar amb l’aparença del bon govern, el d’un Estat contaminat d’afers maldestres, especuladors, corruptes, potser i tot delictius. El president del govern a les cordes, per col·locar-se a Europa, es va llençar un salvavides amb el «no a la guerra» i trencar relacions amb Israel. Es vol salvar ell, i no pas al MHP Puigdemont, a qui critico per haver suspès la República, quan ja havíem guanyat el relat internacional, que tant ens costarà recuperar.
Polítics catalans, sou part del Sistema, sou part de Madrid. La Catalunya transversal només té una sortida per autogestionar-se: no dependre de Madrid. Sí d’Europa, si la reconstruïm aprofitant les seves velles estructures. Des-construïm Europa, per a reconstruir-la ampliada. La fórmula hi és.