Som i serem (1)

El dia 14 de juliol de 2010 catorze diputats de la Cambra dels Comuns del Parlament Britànic presenten una moció on es demana que es doni suport al ple reconeixement al dret de Catalunya a assolir la seva plena llibertar.

El document comença amb “Aquesta Cambra constata que més d’un milió de persones varen assistir a la protesta de Barcelona del 10 de juliol del 2010 a favor dels drets de Catalunya; acull amb satisfacció la continuïtat del debat sobres la constitució de Catalunya; accepta que Catalunya és una nació; reconeix que els resultats de les consultes sobre la independència han obtingut una majoria favorable”. La moció continua denunciant l’actuació del poder judicial de Madrid i la preocupació per futures decisions del poder polític i judicial de Madrid. I acaba amb una petició clara i contundent: “reclama que l’estatut del 2006 sigui dut a terme tal com fou referendat a les urnes i que s’ha de permetre als residents de Catalunya el dret a determinar democràticament el seu propi futur”.

El document, encapçalat i estimulat pel líder del partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru, Hywel Williams, fou signat per part de tots els partits del parlament de Westminster, excepte del partit conservador (conegut com els toris, però que més endavant, en una altra resolució, s’hi afegirien).

La gran manifestació a Barcelona, del 10 de juliol del 2010, amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim, mobilitzà (segons la guàrdia urbana) 1.100.000 persones i obrí al món el coneixement i la voluntat dels catalans de voler ser un poble lliure i de treure’s del damunt tres-cents anys d’ocupació espanyola.

D’ençà de feia un bon grapat d’anys un gran nombre d’entitats i associacions treballaven amb una finalitat ben volguda. A poc a poc, l’actuació d’alguns partits polítics anaven fent forat. Cal destacar, però, una acció que serví de base per a donar una bona empenta a un moviment que aglutinés totes les forces que tenien el mateix objectiu. Sempre haurem de recordar el gran esdeveniment que tingué lloc el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt on s’inicià la campanya de consulta per la independència, una campanya precisa i contundent que s’estengué per tot Catalunya, que agermanà a molta més gent de la que ningú podia pensar i encoratjà a tirar endavant noves accions.

El manifest de la Cambra dels Comuns del Parlament Britànic portà a tres entitats (Associació Francesc de Castellví, Memorial 1714 i Moviment civil 11 de setembre) l’1 d’abril del 2011 a posar en marxa la campanya El cas dels catalans que en una primera acció elaborà un manifest dirigit als parlamentaris de Westminster. Aquest manifest tingué l’adhesió d’un gran nombre d’entitats i de milers de catalans d’arreu.

El 13 de juny del 2011, al Parlament britànic, amb la presència d’una representació de set diputats britànics, presidits per Hywel Williams, i amb l’assistència de cent vint catalans tingué lloc l’acte del manifest Als membres de la Cambra dels Comuns.

En el text hom hi podia llegir: “Els diputats, els altres càrrecs electes, les entitats i els particulars sotasignats, reconeixem l’alta significació de la Moció que vau presentar el dia 14 de juliol de 2010. Us manifestem el nostre profund agraïment per aquesta vostra actuació que valorem com una mostra de la solidaritat de les nacions d’Anglaterra, d’Escòcia, de Gal·les i d’Irlanda envers la nació catalana, i com un exemple per a una Unió Europea que desitgem que esdevingui una veritable unió de pobles lliures. Gràcies, Thank you, Diolch.”

En acabar, amb grans aplaudiments i amb l’ànim encès, ressonà amb veu ben alta un crit que fou corejat per tots els assistents: Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol!