L’any 1591 Joan V de Lanuza, Justícia Major d’Aragó, fou executat per Felip II. Aquest fou un crim de gran transcendència històrica, però del qual se n’ha parlat poc i que, malauradament, molts aragonesos desconeixen.
L’any 1940, Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, fou executat per Francisco Franco. També fora bo saber quants catalans no ho saben ni són conscients del perquè.
Se’n parla molt poc, però caldria que tothom conegués, ara més que mai, la història de la relació que al llarg dels segles ha agermanat catalans i aragonesos i quina és la situació actual d’aquesta relació mil·lenària.
Catalunya i Aragó són dues nacions veïnes, amb més d’un miler d’anys de relació i d’existència si bé la seva composició territorial s’ha vist trastocada a partir de fa prop de dos-cents anys quan l’any 1833 la divisió territorial creada i inventada per l’acció centralista del govern espanyol, amb la creació del sistema de divisió provincial, trencà la uniformitat territorial catalana, atès que des de Madrid es fixà que les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó i el Matarranya, el que coneixem com a Franja de Ponent, passessin a formar part de les províncies d’Osca, Saragossa i Terol. Unes terres que eren cent per cent catalanes i que la divisió provincial integrà a l’Aragó. Tanmateix, els habitants d’aquesta zona han conservat la llengua catalana i el seu entorn cultural, però gràcies a una jugada bruta animada des de Madrid i amb el suport del Vaticà, se segregà l’any 1998 la seva pertinença al bisbat de Lleida i passaren a dependre del bisbat aragonès de Barbastre.
Cal anar, però, al fons de la qüestió i si tan sols donem una ullada a la història dels darrers anys ens adonarem dels llaços fraternals que estrenyien les relacions entre Catalunya i Aragó. Només cal que observem la incorporació a Catalunya d’una nombrosa onada immigratòria a partir de primers del segle XX provinent de l’Aragó i que amb el pas dels anys representà una incorporació amb cos i ànima a la terra i a la causa catalana.
En aquest sentit, podríem destacar un exemple personalitzat en la figura del gran patriota aragonès i català Gaspar Torrente, seguidor i amic del president Francesc Macià, originari de les terres del Matarranya i que a través de la seva connexió amb el nacionalisme català mantingués una profunda relació amb els immigrants aragonesos convidant-los a treballar per la posada en marxa d’organitzacions aragonesistes, com Estado Aragonés, que incidissin en la recuperació de la consciència nacional de l’Aragó, gairebé perduda d’ençà de l’ocupació de l’ocupació per les tropes de Felip V, amb la imposició del Decret de Nova Planta l’any 1706, el mateix any que a València i deu anys abans del Decret de Nova Planta imposat a Catalunya i les Illes Balears, el 1716, decrets que suposaven la pèrdua de totes les llibertats i la plena submissió a la corona espanyola, submissió que encara és latent el segle XXI.
Des de Catalunya hauríem de fer un esforç per conèixer més i establir vincles de cooperació amb aquells patriotes aragonesos que avui dia estan treballant i actuant amb tot l’ànim per a treure l’Aragó de l’abisme on l’ha enfonsat l’imperialisme espanyol. Cal eixamplar els llaços ja existents i enfortir-los. Tots, catalans i aragonesos, tenim els mateixos objectius i hem d’incrementar-los tant com puguem. Ja sabem que des de la capital de l’antic imperi, estigui sota les mans del PSOE o del PP, maldaran i faran tot el possible perquè ni Aragó ni Catalunya puguin assolir el seu objectiu.
Estrènyer els llaços com ja s’està fent en àrees ben diverses. Només fora bo recordar aquell grup de patriotes aragonesos que cada any, l’onze de setembre, venen a homenatjar, al fossar de les Moreres, els lluitadors aragonesos que donaren la vida en defensa de Catalunya l’any 1714.
Siguem conscients que com més avancem més maldaran des de Madrid per posar bastons a les rodes perquè no puguem avançar.
El que hem anomenat Cas de Sixena és un exemple fefaent de com les forces centralistes de Madrid i els elements que els donen suport inconscientment o no, des del govern de l’Aragó, fan tot el possible perquè es trenquin les relacions entre catalans i aragonesos, relacions que han de conduir amb tot l’ànim i tota la força a assolir que Catalunya i l’Aragó puguin com més aviat millor formar part i ser uns més dels pobles lliures de la terra.
