La publicació de les dades de la població de l’any 2024 coincideix amb l’anunci del possible traspàs de les competències sobre immigració a la Generalitat segons un acord amb Junts de Catalunya, un partit que de moment no és al Govern. Caldrà llegir la lletra petita i sobretot observar, en el cas que s’aprovi, l’ús que en volen fer a Catalunya on la immigració és un sector econòmic important.
Ara que tenim les dades de la població de l’any 2024 podem tornar a revisar i comparar les del Principat amb les del País Basc. Veurem, a curt i mitjà termini, quins han estat els resultats de les polítiques demogràfiques d’ambdós països. No fer res i dir que això és com una pluja divina, també és política demogràfica, encara que algú es queixés de no tenir competències.
A Catalunya hi ha molta gent que no vol sentir a parlar del País Basc i no vol comparacions. Aparentment aquests sectors fan escarafalls i ho justifiquen sobre la tumultuosa època que va viure el País Basc a conseqüència de la violència política. Al meu entendre, aquesta prevenció és només un tallafoc interessat per evitar les comparacions més evidents. És absurd evitar l’evolució dels dos països durant aquests darrers anys amb l’excusa de la violència política. És com si no es pogués parlar de l’evolució política, social i econòmica d’Espanya, Catalunya inclosa, perquè van ser franquistes durant quaranta anys. Uns anys que també foren molt violents.
Ja ho hem exposat altres vegades. Les similituds entre Catalunya i el País Basc són notòries. Parlem d’un país occidental, amb majoria de la població de tradició catòlica, una economia industrial com ho era fins fa ben poc la catalana, i com nosaltres, a redós de la mateixa arquitectura institucional: la Corona espanyola, ens agradi o no. El País Basc no és un país mediterrani, però té una gastronomia i una manera de viure força semblant i tant o més seductora com per atreure a milers de persones a buscar un futur millor per a la seva vida i la dels seus. Si centenars de milers de persones fan el possible per arribar a la Gran Bretanya o Alemanya, per què no ho han de fer per arribar al País Basc. Ni el clima, ni la llengua n’és cap justificació. A més, al País Basc, com a Catalunya, tothom domina el castellà.
No és un país nòrdic, ni una illa on faci un fred intens o es trobi isolada com pugui ser Groenlàndia o Islàndia. Si aquests països fossin tan laxes amb la gent que ve de fora, com ho és Catalunya, n’arribarien a desenes de milers igualment perquè tothom sap que són països rics i que allí s’hi viu molt millor que en el país d’origen. Si els oferissin gratuïtament escola i sanitat i ajuts socials hi anirien en massa encara que presentés aquests inconvenients socio-geogràfics i climatològics. Encara que la gent no fos tan simpàtica com “ho som” els catalans i no s’hi mengés tan bé com es menja a casa nostra que sovint és una excusa recorrent per sortir del pas.
Al País Basc s’hi viu bé. Molt bé. És de les regions on els seus habitants s’hi troben bé. Els indicadors econòmics ho demostren. Ho repetim, tenen una bona cuina, són gent amb bon tracte, cauen molt bé per la seva franquesa, té bons i variats paisatges i molta més aigua que Catalunya, tot i la sequera. És un país idoni per anar a buscar fortuna, però tot i això no té l’èxit espaterrant que té Catalunya amb relació a l’atracció de milers i milers de persones estrangeres. Què deu està passant?
És una nació que també fa frontera amb França, amb gran vocació europea sense necessitat de repetir-ho cada dos per tres. Al País Basc, des de fa anys, no hi ha morts relacionades amb la política o els terrorismes, si ho prefereixen. El que més sorprèn es que actualment és un país poc violent malgrat el que puguin pensar alguns. Menys violent que el nostre.
Això és el que ens diu el portal epdata, per exemple, en relació als homicidis. Són els números qui ho diuen i no són percepcions, ni molt menys una ocurrència malintencionada. L’any 2024 al País Basc hi va haver-hi set morts violentes (7), mentre que a Catalunya els homicidis van arribar als seixanta nou (69), segons les mateixes fonts. Hi ha encara més dades relacionades amb furts, segrestos, agressions sexuals i robatoris amb violència que les deixarem per a més endavant.
A cop d’ull és fàcil observar que el diferencial és molt alt. Si ho quantifiquem veurem de què parlem. Catalunya té en aquests moments, segons dades oficials, (Datos macro.com) 8.120.000 habitants, mentre que el País Basc 2.240.000. Vol dir que Catalunya té 3,63 vegades més ciutadans que el País Basc.
A partir d’un criteri elemental com pot ser el de la proporcionalitat, el País Basc, que és un país que es desenvolupa en un context geogràfic i cultural similar al nostre, hauria de patir -Déu no ho vulgui- 19 homicidis anuals segons la mesura catalana. Es pot plantejar al revés, seguint el mateix criteri proporcional. Amb un comportament social com el del País Basc, Catalunya hagués hagut de patir 26 morts l’any 2024, 43 menys dels que es van registrar.
Aquestes dades són significatives i ens indiquen que existeix alguna disfunció important en el desenvolupament i evolució de la societat catalana, considerada com un model de pau social, fraternitat i tolerància. És un indicador que permet obrir interrogants, com a mínim.
L’evolució demogràfica de les dues “Comunidades autónomas”, segons la Constitución Española que les regeix, ha estat la següent durant l’any 2024.
Desembre 2023
País Basc: 2.228.000 hab. Catalunya: 8.023.000 hab.
Desembre 2024
País Basc: 2.240.000 hab. Catalunya: 8.119.000 hab.
Els increments han estat:
+12.000 ciutadans (0,54 %) + 96.000 ciutadans (1,20%)
Si fem una mirada al creixement demogràfic una mica més ampla, entre el final de la pandèmia COVID i finals de l’any 2024 els resultats també són indicatius.
Desembre 2020
País Basc: 2.185.000 hab. Catalunya: 7.671.000 hab.
Desembre 2024
País Basc: 2.240.000 hab. Catalunya: 8.119.000 hab.
Els increments han estat:
+55.000 ciutadans (2,5 %) + 448.000 ciutadans (5,84%)
Encara ho són més si ampliem la perspectiva i ens remuntem a l’any 2000 que de fet és quan esclata la segona onada immigratòria coincidint amb l’inici de la globalització.
Desembre 2000
País Basc: 2.083.000 hab. Catalunya: 6.314.000 hab.
Desembre 2024
País Basc: 2.240.000 hab. Catalunya: 8.119.000 hab.
Els increments han estat:
+157.000 ciutadans (7,5 %) + 1.805.000 ciutadans (28,6 %)
És ben evident que des d’un punt de vista percentual les diferències ja són considerables, però són més abismals si la lectura es fa a partir de l’increment de les persones. A l’any 24 Catalunya va multiplicar per 8 el nombre de persones que es van afegir al país en relació al País Basc. Si ho mirem en relació al període posterior a la pandèmia, l’increment també es pot multiplicar per 8. Si la valoració la fem amb una mirada més llarga, des de l’any 2000 fins ara, la diferència d’increment de població entre les dues comunitats és 10 vegades superior a Catalunya.
No és gens estrany que, des de Catalunya estant, la Catalunya rabiosament oficial i autonomista, no li faci gràcia parlar gaire del País Basc. Són un mal exemple pels nostres. Respecte al traspàs esmentat, ens retrobarem novament d’aquí un any per valorar les repercussions d’aquesta competència i sobretot per observar quina és l’evolució demogràfica del País que finalment és el que compta.
La comparació amb Euskadi certament fa patir molt. El sistema de protecció social basc és més generós que el nostre -coses del “cupo”-, però allà no pateixen el nostre infern demogràfic.
Hi ha hagut voluntat d’ordenar el país, -encara que els ajuntaments també puguin ser desesperants- i sobretot de continuar essent bascos, sense noves onades migratòries. A la fi centrar-te en allò que ets, sense necessitat de convertir-te en el més cosmopolita, el més fashion i el més acollidor.
I a més Euskadi l’ha dirigit sobretot el PNB, on també hi ha corruptes, però representa una voluntat conservadora, forta, treballada en moltes batalles: exactament a l’inrevés que a casa nostra. Per això Madrid no es plantejarà mai convertir Euskadi en un abocador. Saben fins a quin punt piden enganxar-se els dits.