El passat divendres dia 28 de febrer ens despertàvem amb una notícia que ens deixava trasbalsats, una notícia humiliant, desfiant, que se’ns feia molt difícil de creure: el TEDH, Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, ha avalat el vet del Tribunal Constitucional espanyol a debatre sobre l’autodeterminació i la monarquia.
Vàrem quedar mig estabornits. No ens ho podíem creure. Resulta que aquesta era ni més ni menys la resposta a la denúncia dels diputats Josep Costa i Eusebi Campdepadrós sobre el fet que el Tribunal Constitucional havia vetat la tramitació de propostes de resolució sobre autodeterminació i monarquia al Parlament de Catalunya l’any 2019. Inaudit!
Segons el TEDH: «El Tribunal Constitucional va exercir la seva potestat en circumstàncies extremes per executar les seves pròpies decisions que protegeixen la Constitució com a garant de la integritat de l’Estat». Cal, tanmateix, considerar i dir amb la veu ben alta, sense embuts, que la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans és una estafa, un autèntic atac als drets de les persones i dels pobles. No hi ha cap excusa que valgui i ens agradaria saber la realitat del que hi ha hagut al darrere, de quins tripijocs s’han format perquè s’hagi pres tal decisió.
Saben els senyors del TEDH que hi ha uns drets aprovats per 173 estats a l’ONU que desqualifiquen totalment la seva actuació? Han sentit a parlar dels anomenats Pactes de Nova York?
El 16 de desembre de l’any 1966 l’Assemblea General de l’ONU va aprovar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, coneguts popularment com els Pactes de Nova York. A l’article primer hi consta el Dret a la lliure determinació dels pobles. Textualment, el dret a determinar lliurement el seu estatus polític i gestionar i disposar dels seus propis recursos. Ho saben els senyors d’aquest Tribunal? Saben què significa el dret a la lliure determinació? No hi donem més voltes perquè està ben clar que ho saben i hem de pensar que la seva resolució és un cas flagrant de prevaricació, per la qual cosa, si l’ONU fos conseqüent, tots els membres d’aquest Tribunal haurien de ser destituïts i assumir les seves responsabilitats davant de la Justícia.
El 10 de desembre de l’any 1948 l’ONU va aprovar la Declaració Universal de Drets Humans i cal tenir en compte que a l’article primer hi diu que «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets». I a l’article quinzè hi diu que «Ningú serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat». Poder viure com un poble lliure és un dels nostres drets fonamentals. No hi ha retop.
Posats a preguntar-nos haurem també de demanar si els senyors membres del TEDH coneixen una mica qui som els catalans i què és Catalunya i que des de fa més de tres-cents anys als catalans se’ns ha imposat la nacionalitat espanyola, una nacionalitat que no és la nostra. I la darrera pregunta que ens fem tots és si aquests senyors jutges s’han molestat a esbrinar qui som. Per la sentència dictada hem de pensar que no, però això no obstaria per poder proclamar als quatre vents, de Catalunya estant, que el Tribunal Europeu de Drets Humans és un tribunal falsari.
