Els fons Next Generation EU són ajuts que van néixer el juliol de l’any 2020 per pal·liar els efectes de la crisi econòmica produïda per la pandèmia i també enfocades a la seva automatització, amb l’objectiu de propiciar la transició digital i ecològica, per a esdevenir més eficients i solvents.
Al web de la Generalitat sobre serveis empresarials i d’Acció, hi ha una pàgina sobre l’Oficina Next Generation UE que té per objectiu donar a conèixer les diferents convocatòries empresarials dels fons europeus Next Generation i fomentar la participació d’empreses catalanes en projectes estratègics. L’Oficina compta amb un equip de consultors especialitzats a Barcelona i a la Delegació de Madrid. S’hi indica que “difon de manera proactiva les noves convocatòries d’ajuts Next Generation” a través d’un servei personalitzat d’alertes que dona opció a subscriure-s’hi, així com es dona accés a un formulari per a sol·licitar la Guia Personalitzada de Seguiment.
En tot moment, es requereix de contactar directament i no s’ofereix gaire informació sobre els requisits, si bé sí que en dóna sobre casos d’èxit i d’adjudicació anterior. El “Programa Crecimiento” del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo i que va adreçat a les PYMES s’indica que només “subvenciona” la medició i assessorament especialitzat a través d’altres empreses i a “projectes innovadors” i ho deixen obert a “que operan en cualquier sector de actividad”.
Segons dades públiques oficials d’Acció, l’agència de competitivitat catalana publicades, entre altres, al diari ARA de 16 de juny, del total de 766 M€ han rebut empreses catalanes des de la seva posada en marxa i les empreses catalanes representen el 24% del total de beneficiades a escala espanyola. Si bé el conseller d’Economia Torrent s’hi mostra content dels resultats si bé Espanya és un dels estats membres més beneficiats per la iniciativa, un total de 72.000 M€, en sis anys. El 2021 i 2022 només va realitzar el 9% i 36% dels fons assignats pressupostàriament.
Pel que fa a Catalunya, s’han creat dues comissions que han de planificar, assessorar i decidir a quines empreses s’adjudiquen. Em aquest web es remet a múltiples enllaços de la Unió europea per a més informació. Tot plegat sembla una mica complicat d’accedir a la informació directament. La Cambra de Comerç de Barcelona ja advertia que l’Estat podria perdre 26.000 M€ si no els sol·licita i adjudica aquest any. L’import adjudicat per l’Estat el 2022 va ser inferior al 2021. El mes d’abril es va sol·licitar que s’accelerés la transferència i moviments d’aquests fons abans de finalitzar el 2023 perquè no es perdessin. En l’informe “Fons Next Generation EU: execució i avaluació”: “fons mobilitzats es transfereixin a comunitats autònomes implica que els recursos procedents d’Europa han de superar, com a mínim, fins a tres nivells de decisió i gestió, dificultant la seva arribada a l’economia real. A més, la part que gestiona el propi Estat a través dels seus ministeris, organismes autònoms o entitats públiques és petita i el seu grau de realització és baix.” Així doncs, es denuncia la lentitud, el poc marge d’actuació a les comunitats autònomes i la dificultat del procés d’aprovació i gestió dels projectes d’imports que superin un mínim molt baix.
Ja el 2020 i el 2021 les cambres de comerç catalanes van reclamar canvis per a una gestió òptima del procediment, destacant impediments que ho dificultaven a curt termini i les dates de les convocatòries poc viables. Als webs de les respectives cambres catalanes podeu veure tots els estudis i comunicats emesos al respecte. En el darrer, del 23 d’agost, l’Enquesta de Clima Empresarial, que fan trimestralment juntament amb l’Idescat, un 38,6% de les empreses catalanes no ha rebut cap ajut ni en té constància. En aquest estudi, s’apunta una manca d’informació, comunicació i coneixement per part del sector empresarial, també vers els conceptes subjecte de la subvenció i s’adverteix del perill que moltes empreses corren de quedar-ne excloses i es reclama una estratègia d’execució i comunicació efectiva. Gairebé la meitat dels establiments no estan fent actuacions ni en tenen previst de fer en els pròxims mesos; i òbviament les petites empreses són les que sempre hi surten perdent i els necessiten més. El digital de tecnologia en català es fa ressò dels resultats de l’enquesta.
