En aquesta cinquena entrega analitzarem les candidatures dels cinc municipis més poblats de Lleida.
Lleida
Composició del govern actual
Miquel Pueyo va ser investit alcalde de Lleida el 12 de juny del 2019 amb el suport dels regidors del seu partit, ERC, i dels regidors de Junts per Catalunya i del Comú de Lleida. Dues setmanes més tard, les tres formacions presentaven el «pacte de Sant Joan» en el qual acordaven un govern tripartit per la capital de Ponent, fent possible el canvi després de 40 anys de governs socialistes.
Dos anys més tard el Comú de Lleida va abandonar el govern, deixant-lo en minoria, després que Pueyo cessés com a tinent d’alcalde el regidor Sergi Talamonte per haver rebutjat el projecte comercial de Torre Salse, que figurava a l’acord de govern.
Malgrat estar en minoria, l’oposició no ha aconseguit mai una majoria alternativa, ni tan sols quan Pueyo va perdre una qüestió de confiança vinculada al pressupost del 2022. Posteriorment, el PSC va descartar presentar una moció de censura amb un alcalde alternatiu i el pressupost va quedar aprovat. El 2023, en canvi, el pressupost es va aprovar amb el suport dels dos partits del govern i del Comú de Lleida.
Resultats a les darreres municipals
Per primer cop des de la fi de la dictadura de Franco, ERC va guanyar les eleccions a Lleida amb 7 regidors i el 23,77% dels vots. Aquesta victòria va ser molt ajustada, ja que el PSC va tenir també 7 regidors i el 23,63% dels vots. La tercera força municipal va ser Junts per Catalunya liderada per Antoni Postius, amb 6 regidors i el 19,09% dels vots. A força distància hi va quedar C’s amb 3 regidors i el 9,79% dels vots, un regidor menys que el 2015. El Comú de Lleida va igualar els 2 regidors que ja tenia i va obtenir el 8,68% dels vots. El Partit Popular va ser la darrera força municipal amb representació també amb 2 regidors i el 6,06% dels vots.
La CUP va perdre la meitat dels vots que havia tret el 2015 i es va quedar amb el 4,32%, a menys de 7 dècimes de sobrepassar el 5% mínim. VOX a molta distància va rebre el suport de l’1,59% dels lleidatans. Primàries Catalunya va aconseguir l’1,54% dels vots. La coalició electoral entre Ara Catalunya i Units per Avançar va treure un escàs 0,29% dels vots. El Bloc Sobiranista Català amb el 0,2% dels vots, el PCPC amb el 0,18% i Convergents amb el 0,16% van ser les tres darreres forces polítiques.
Candidatures a les eleccions de maig
Miquel Pueyo tornarà a ser l’alcaldable d’ERC amb l’objectiu de revalidar la victòria del 2019 i intentar ampliar la diferència amb el PSC.
El PSC també repetirà amb Fèlix Larrosa com a candidat. Els socialistes lluitaran per recuperar l’alcaldia perduda el 2019.
Junts per Catalunya també repetirà amb Antoni Postius com a cap de llista. La formació lluitarà per millorar els resultats del 2019 i intentar guanyar les eleccions.
A Lleida és un dels municipis on la crisi de C’s ha estat més visible. Dels tres regidors que va treure la formació ja només en queda una al grup municipal, María Burrel, la qual serà la candidata del partit. Els taronges lluitaran per no desaparèixer del consistori tal com els ha passat en molts parlaments autonòmics els darrers anys.
El Comú de Lleida, força adscrita a la coalició nacional En Comú Podem, ha escollit a una nova cap de llista, Laura Bergés, i tindrà per objectiu créixer per poder condicionar molt més la política municipal de Lleida.
El Partit Popular també repetirà de candidat amb Xavier Palau, actualment regidor a l’ajuntament. Els populars miraran de millorar els resultats del 2019 aprofitant la dinàmica de creixement estatal del partit, però alhora hauran de competir amb un ventall més ampli de formacions espanyolistes a les darreres eleccions.
La CUP ha escollit a Rubén Cobo com a cap de llista i tindrà l’objectiu de recuperar la representació que va perdre el 2019.
VOX presenta a Glòria Rico com a candidata a l’alcaldia i intentarà superar el 5% de vot necessari per obtenir representació municipal.
L’actual regidora no adscrita i exmembre de C’s, Ángeles Ribes, serà la candidata de Valents a Lleida. La formació intentarà endur-se bona part del vot als taronges el 2019 per optar a tenir representació a la capital del Segrià.
La coalició entre el PDeCAT i Ara Catalunya, amb el nom d’Activem Lleida – Ara Pacte Local, també presenta la seva llista electoral a la ciutat, encapçalada per Domènec Vila, amb l’objectiu també de ser capaços de superar el tall del 5%.
Hi haurà una onzena candidatura que serà la d’Escons en Blanc, liderada per Alejandro Gallardo amb l’objectiu d’arribar al 5% i en aquest cas no prendre possessió del càrrec deixant-lo buit.
Enquestes electorals
Els darrers mesos s’han publicat dues enquestes electorals sobre les eleccions municipals a Lleida. La primera és de Lleida Ràdio UA1 i fou publicada el 13 de març. El sondeig situa al PSC (7-8 regidors) una mica per davant d’ERC i Junts als quals assigna entre 6 i 7 regidors. La quarta força seria el PP amb 3 regidors, seguit de VOX amb entre 1 i 2. Finalment, a la CUP i al Comú de Lleida els hi atorga entre 0 i 2 regidors. C’s, Valents i Activament Lleida no tindrien opcions d’obtenir representació.
La segona enquesta fou publicada pel diari Segre el 2 d’abril i en aquest cas situa a ERC al capdavant amb entre 7 i 8 regidors i al voltant d’un 28% del vot estimat. El PSC seria la segona força amb entre 6 i 7 regidors i el 24,5% del vot estimat. Junts per Catalunya se situaria en tercera posició amb entre 5 i 6 regidors i el 19% del vot estimat. La quarta força seria el PP amb entre 2 i 3 regidors i el 8% del vot estimat. VOX quedaria una mica per sota amb el 7,5% del vot estimat i 2 regidors. La CUP tindria opcions d’assolir entre 0 i 2 regidors i un vot estimat del voltant del 4,5%. El Comú de Lleida quedaria una mica per sota amb la mateixa forquilla de regidors però un 4% de vot. C’s, Valents i Activament Lleida no tindrien opcions d’obtenir representació.
Balaguer
Composició del govern actual
A Balaguer hi governa ERC després d’aconseguir la majoria absoluta del ple. L’alcalde és en Jordi Ignasi Vidal.
Resultats a les darreres municipals
Com hem dit, ERC va guanyar les eleccions amb una majoria absoluta de 9 dels 17 regidors del ple municipal i el 41,99% dels vots, 4 regidors més que el 2015. La segona força fou Junts per Balaguer amb 3 regidors i el 17,52% dels vots. Seguidament, el PSC també amb 3 regidors i el 15,16% dels vots, resultats similars als del 2015. La CUP va tenir un únic regidor i el 8,78% dels vots, perdent-ne un respecte del 2015, tot i haver tret els mateixos vots absoluts. Balaguer En Comú Guanyem també va assolir 1 regidor i el 7,12% dels vots. El PP amb el 3,78%, C’s amb el 3,54% i VOX amb el 0,84% van quedar fora del ple.
Candidatures a les eleccions de maig
Jordi Ignasi Vidal repetirà com a alcaldable d’ERC a les eleccions municipals d’aquest maig amb l’objectiu de revalidar la majoria absoluta que li permeti continuar governant el municipi sense dependre de cap altra força política.
Junts per Catalunya es renova i presenta a Gemma Trilla com a candidata amb l’objectiu de retallar distància amb ERC i optar a formar part del govern en cas que aquesta no obtingui majoria absoluta.
El PSC presenta a qui fou la número dos de la seva llista el 2019 i actual regidora a l’oposició, Lorena González i com Junts intentarà retallar distàncies amb ERC.
La CUP també es renova i presentarà a Carmen Núñez com a cap de llista. La formació anticapitalista intentarà millorar resultats respecte del 2019.
Balaguer Ara Sí En Comú Podem ha escollit el seu actual regidor, Joan Pla com a cap de llista per revalidar-lo i mirar de continuar creixent.
El Partit Popular torna a presentar a Daniel Barios com a candidat i intentarà superar el llindar del 5% per ser present al ple municipal.
C’s, en canvi, afectada pel seu desmembrament, no presentarà llista electoral a Balaguer.
La coalició entre el PDeCAT i Ara Catalunya presentarà llista al municipi amb el nom de Treballem per Balaguer i serà encapçalada per Guifré Ricart amb l’objectiu d’obtenir representació municipal.
VOX també presentarà la seva candidatura, encapçalada per Juan José Fernández i intentaran millorar el resultat del 2019 per tenir opcions de superar el 5%.
Enquestes electorals
No consta cap enquesta electoral publicada sobre les eleccions municipals a Balaguer.
Tàrrega
Composició del govern actual
La legislatura a Tàrrega va tenir un inici força convuls amb la investidura d’Alba Pijuan, número dos d’ERC a les eleccions com a alcaldessa del municipi amb els vots dels regidors d’ERC, la CUP i el PSC que formaven majoria absoluta. Un mes més tard es va aprovar el cartipàs municipal que dibuixava un govern bipartit d’ERC i la CUP. Però el desembre del 2019 el PSC va entrar al govern conformant un tripartit que s’ha mantingut fins a l’actualitat.
Resultats a les darreres municipals
Junts per Catalunya va guanyar les eleccions municipals del 2019 a Tàrrega amb 7 regidors i el 34,30% dels vots. Però això no va ser suficient per poder investir un alcalde d’aquest partit. ERC va ser la segona força amb 5 regidors i el 24,16% dels vots, dos regidors més que el 2015 i quasi 10 punts més de vot. La CUP va ser la tercera força amb 3 regidors, com el 2015, i el 15,88% dels vots emesos. El PSC va ser la darrera força municipal en aconseguir representació amb 2 regidors, els mateixos que el 2015, i el 12,10% dels vots.
Tàrrega En Comú Podem va quedar molt a prop d’assolir regidor al municipi ja que va treure el 4,77% dels vots. C’s amb un 3,37%, el PP amb l’1,99%, VOX amb l’1,44% i Lliures amb només el 0,34% dels vots també van quedar fora del consistori.
Candidatures a les eleccions de maig
Junts per Catalunya tornarà a presentar-se amb Rosa Maria Perelló al capdavant per repetir la victòria del 2019 i aquest cop poder investir-la com a alcaldessa. Per fer-ho caldrà que no hi hagi una majoria absoluta alternativa.
ERC presenta l’actual alcaldessa del municipi, Alba Pijuan, amb l’objectiu de revalidar-la quatre anys més. La formació necessitarà superar a Junts o bé ser capaç de sumar de nou una majoria alternativa amb els seus socis actuals.
La CUP renova la candidatura i presentarà a Laia Recasens com a cap de llista. La formació anticapitalista intentarà superar el seu sostre electoral de 3 regidors per incrementar la seva influència sobre el govern municipal.
El PSC repetirà amb Silveri Caro com a alcaldable i mirarà d’aprofitar la dinàmica de creixement a nivell general del partit per escalar posicions.
En Comú Podem i C’s no presenten llista en aquestes eleccions.
El Partit Popular ha optat per encapçalar la seva llista amb Miguel Angel Rubio qui fou cap de llista de C’s el 2019. La formació intentarà aprofitar el creixement del partit que apunten els sondejos a nivell estatal per recuperar la representació municipal.
La coalició entre PDeCAT i Ara Catalunya també presentarà llista a Tàrrega amb el nom de Mà estesa per Tàrrega – Ara Pacte Local i estarà liderada per Jordi Cots. Intentaran assolir representació municipal.
VOX amb Eduard Pallerola Mora i Valents amb Ruben Vazquez intentaran també fer-se un forat competint amb el PP i el PSC pel votant espanyolista de la capital de l’Urgell.
Enquestes electorals
No consta cap enquesta electoral publicada sobre les eleccions municipals a Tàrrega.
Mollerussa
Composició del govern actual
A Mollerussa hi governa amb majoria absoluta Marc Solsona, secretari general adjunt del PDeCAT des de l’inici de la legislatura. És una de les principals alcaldies d’aquest partit i l’alcalde més important que repeteix presentant-se per la coalició entre el PDeCAT i Ara Catalunya, Ara Pacte Local.
Resultats a les darreres municipals
Les eleccions les va guanyar amb majoria absoluta, com hem dit, la llista de Junts per Catalunya, en aquell moment vinculada al PDeCAT amb 9 regidors de 17 i el 49,60% dels vots. La segona força va ser ERC amb 5 regidors i el 24,90% dels vots, millorant el resultat del 2015 en dos regidors. Seguidament el PSC amb 2 regidors i el 13,13% dels vots, un resultat semblant al de les eleccions anteriors. El Partit Popular va treure representació superant amb poc marge el llindar mínim; 1 regidor i el 5,44% dels vots. C’s amb el 2,69% i Mollerussa En Comú amb el 2,27% dels vots van quedar fora del consistori.
Candidatures a les eleccions de maig
Marc Solsona repetirà com a cap de llista del PDeCAT, aquest cop en coalició amb Ara Catalunya, sota el nom de Mollerussa Primer – Ara Pacte Local. Solsona tindrà l’objectiu de revalidar la majoria absoluta i l’alcaldia. Caldrà veure fins a quin punt és capaç de retenir el votant del 2019, tenint en compte que Junts per Catalunya presentarà la seva llista electoral.
Junts per Catalunya per la seva banda, presentarà a Raül Aguilar com a alcaldable amb l’objectiu de captar el màxim de vot del recollir per la llista electoral que es va presentar el 2019.
ERC repetirà de candidat presentant a l’actual cap de l’oposició Engelbert Montalà com a cap de llista i tindrà per objectiu aprofitar la divisió de Junts i el PDeCAT per mirar de situar-se com a primera força municipal.
El PSC també repeteix amb Joel Bastons com a candidat. Els socialistes lluitaran per millorar els resultats de les darreres eleccions i retallar distància amb als previs a l’inici del procés d’independència quan havia estat primera força.
C’s i Mollerussa En Comú no presentaran llista a les eleccions d’aquest mes de maig.
En canvi, la CUP sí que ho farà per primer cop a la capital del Pla d’Urgell. Josep Miquel Varea serà la persona que encapçalarà la llista amb l’objectiu d’obtenir representació municipal.
El Partit Popular amb Joan Simeón i VOX amb Eduard Pallerola Puigdemont també presentaran les seves candidatures competint pel votant més espanyolista del municipi.
Enquestes electorals
No consta cap enquesta electoral publicada sobre les eleccions municipals a Mollerussa.
Cervera
Composició del govern actual
A l’inici de la legislatura un acord entre Junts per Catalunya, segona força a les eleccions, el PSC i la candidatura independent Solucions i Futur va investir a Ramon Augé, cap de llista dels primers, com a paer en cap de Cervera. Al juny del 2020 hi va haver un trencament entre Junts i Solucions i Futur que va desencadenar amb una moció de censura a l’alcalde i la investidura de Joan Santacana, d’ERC, com a alcalde amb el suport de Solucions i Futur i la CUP. Tot seguit es va formar govern en minoria entre ERC i la CUP. I finalment, al juny del 2021 Junts per Catalunya es va afegir al govern.
Resultats a les darreres municipals
ERC va guanyar les eleccions municipals a Cervera amb 4 regidors i el 30,29% dels vots. La segona forçava ser Junts per Catalunya amb 3 regidors i el 19,63% dels vots. Seguidament la CUP amb 2 regidors i el 14,52% dels vots. La candidatura municipal Solucions i Futur vinculada a la Federació d’Independents de Catalunya (FIC) va assolir també 2 regidors i el 12,38% dels vots. El PSC va ser la darrera força en obtenir representació també amb 2 regidors i el 12,17% dels vots. El Partit Popular tot i superar el llindar mínim per obtenir representació amb un 5,64% dels vots no va tenir regidor ja que no és suficient per obtenir un dels 13 regidors en joc. Finalment C’s també va quedar a fora amb el 3,29% dels vots.
Candidatures a les eleccions de maig
ERC vol revalidar la victòria tornant a presentar l’actual alcalde de Cervera, Joan Santacana, com el seu cap de llista.
Junts per Catalunya també vol optar a guanyar les eleccions i també presenta el mateix candidat que el 2019, Ramon Augé.
La CUP va anunciar que no presentaria candidatura a les eleccions i faria un parèntesi institucional.
La candidatura independent Solucions i Futur també repetirà amb Joan Prat al capdavant i intentar superar el seu sostre electoral de dos regidors.
El PSC sí que es renova i ha escollit a Jan Pomés com a cap de llista amb l’objectiu d’escalar posicions i guanyar influència al municipi.
El Partit Popular intentarà amb David Ceresuela recuperar la representació municipal que va perdre el 2019.
VOX competirà amb el Partit Popular pel votant espanyolista amb Jose Martínez com a candidat.
Enquestes electorals
No consta cap enquesta electoral publicada sobre les eleccions municipals a Cervera.
