La Secretaria de Política Lingüística ha publicat Aprenem català des de l’hindi, l’onzè volum de la col·lecció “Aprenem català des de…”. Aquesta guia va adreçada a la població catalana que té l’hindi com a llengua habitual amb l’objectiu de facilitar l’aprenentatge i l’ús del català. L’hindi és una de la llengües que es parlen a l’Índia, principalment a la zona central del país. A Catalunya hi viuen més de 29.000 persones provinents de l’Índia, que representen l’1,8% de la població estrangera.
La guia s’estructura en tres apartats. El primer, Informació bàsica, facilita informació general sobre Catalunya i la llengua catalana, i fa una aproximació al català des de l’hindi. El segon, Català, llengua d’acollida, ofereix diàlegs breus i vocabulari relacionats amb situacions de la vida quotidiana, agrupats per temes (les persones, la feina, el menjar, la salut, el lleure…). Finalment, a Comencem a parlar trobem diàlegs més extensos que aprofundeixen en els temes de l’apartat anterior. Aprenem català des de l’hindi s’ha publicat en paper i en format digital. Des del web de Llengua catalana es poden consultar i descarregar tant el text com els fitxers d’àudio.
Aquesta publicació clou la col·lecció “Aprenem català des de..” amb onze volums. L’obra ha comptat amb l’assessorament dels especialistes Robert Masih, Kandarp Mehta, Dhwani Mehta, Alok lahad, Kamaljeet Kaur i l’Indian Culture Centre. Els volums anteriors van dirigits als parlants d’amazic, àrab, anglès, espanyol, francès, hindi, panjabi, romanès, rus, urdú i xinès.
L’acolliment lingüístic i la promoció de recursos per a l’aprenentatge del català a les persones que no el saben parlar són prioritaris per a la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística. A més de materials de suport com “Viure a Catalunya. Aprenem català des de…” o els que s’ofereixen a l’apartat d’Acolliment lingüístic del web de llengua catalana, Política Lingüística impulsa una àmplia oferta de formació en llengua catalana per a persones adultes mitjançant el Consorci per a la Normalització Lingüística, organització que desplega territorialment programes específics per facilitar la integració lingüística com el Voluntariat per la llengua.
Per altra banda, el Departament de Recerca i Universitats dona un nou impuls al Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya amb la incorporació de la filòloga i sociolingüista Marina Massaguer Comes com a assessora en polítiques lingüístiques. Massaguer s’encarregarà de la implementació del Pla, així com d’altres qüestions relacionades amb les polítiques lingüístiques que impulsa el Departament.
El passat mes de desembre es va constituirla Comissió de seguiment del Pla, fruit de l’acord assolit en el marc de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) integrat per representants del Govern i de les dotze universitats catalanes. Aquesta Comissió és l’instrument que ha de vetllar per l’assoliment dels objectius del Pla i s’encarrega d’avaluar el grau del compliment de les mesures previstes. Aquest ens està format per una vintena de representants dels departaments de Recerca i Universitats i de Cultura així com del sistema universitari i de recerca.
Els principals objectius del Pla són fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya i d’ús normal de les seves activitats; garantir els drets lingüístics de l’estudiantat, del professorat i de tota la comunitat universitària i de recerca; garantir el dret a rebre l’ensenyament en català; millorar les competències lingüístiques en llengua catalana de l’estudiantat i el professorat; incrementar l’ús del català a la recerca, la transferència del coneixementi la divulgació en català; i enfortir les relacions entre tota la comunitat universitària i de recerca dels territoris de parla catalana.
A banda de treballar en el Pla d’enfortiment del català, Massaguer assessorarà sobre les accions lingüístiques del Departament i de les estratègies adients per fomentar els recursos i la promoció institucional de les activitats pròpies del Departament en aquesta matèria.
Marina Massaguer Comes
Marina Massaguer Comes (Tarragona, 1982) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i doctora per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb la tesi “No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana”. Té un Postgrau en Correcció i Qualitat Lingüística per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un altre en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural per la UOC.
En l’àmbit acadèmic, des de 2018 ha treballat com a tècnica de recerca al Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC–UB). Anteriorment, també va ser lectora de català a la Universitat d’Oxford i professora associada al Departament de Filologia Catalana de la URV.
Des del CUSC–UB ha coordinat, entre d’altres, les publicacions Català, youtubers i instagramers: un punt de partida per promoure l’ús de la llengua i De l’aprenentatge a l’adopció de la llengua catalana: cap al cicle d’acompanyament als usuaris del CPNL.
Ha participat en diverses xarxes i grups de recerca en l’àmbit sociolingüístic. Ha estat membre del grup de recerca Llengua, cultura i identitat en l’era global (Identi.cat) dels Estudis d’Arts Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i ha col·laborat en la xarxa europea New Speakers in a Multilingual Europe – Opportunities and Challenges, també a través de la UOC.
En l’àmbit professional, ha estat col·laboradora d’investigació al Centre de Terminologia Termcat, ha treballat com a tècnica de normalització lingüística i de gestió cultural a l’Ajuntament de Tarragona i ha exercit de professora de català per a adults, entre altres.
I també aquesta setmana, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha encapçalat a Vielha junt amb la síndica d’Aran, Maria Vergés Pérez, la Comissió Bilateral Govern-Conselh Generau d’Aran. Fruit de la reunió, la consellera ha anunciat un augment de 200.000€ de la dotació per protegir i fomentar l’aranès que “suposa un increment del 70% dels recursos destinats a aquesta llengua”; un increment en més de 4 milions d’euros respecte el 2022 pel Fons de finançament incondicionat (FFI) i la materialització del traspàs de la Gestió integral d’emergències a l’Aran. Uns acords que, segons la consellera de la Presidència, “seran possibles si s’aprova el projecte de pressupostos de la Generalitat del 2023 que tenim sobre la taula”.
La consellera Vilagrà s’ha mostrat satisfeta amb la reunió entre ambdós institucions que ha qualificat de “molt profitosa” amb “un treball intens que ve de mesos enrere i que avui ha vist els seus fruits”. Per Vilagrà, que el Govern “ha fet passos endavant per reconèixer i dotar d’un finançament adequat la llengua i cultura pròpies de l’Aran”. Vilagrà ha remarcat que “el plurilingüisme equival a riquesa de país” i que davant la globalització, cal la “protecció de les llengües pròpies a partir del principi de subsidiarietat lingüística”. En aquest sentit, la consellera ha refermat “el compromís amb el foment, la protecció i la difusió de l’aranès com a factor troncal de la Val d’Aran” i ha anunciat un increment en 200.000€ més la dotació en matèria de política lingüística per a l’aranès per part del Departament de Cultura, que en total arribarà gairebé al mig milió d’euros el 2023. A més, Vilagrà ha afegit que el Govern s’ha compromès a fer “un procés d’anàlisi conjunta de les necessitats objectives de finançament de la política de foment de l’aranès en tots els àmbits”.
Respecte al Fons de finançament incondicionat (FFI) previst pel 2023, s’augmenta en 4.177.410€ respecte el 2022, fruit de les noves incorporacions de transferències de competències i de l’augment del 10,3% preceptiu d’acord amb l’augment dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, al FFI s’incorporen els següents conceptes d’acord amb el Departament de Salut: Pla Estratègic, Programa Benestar emocional i salut comunitària, Gestor, Salut i Escola, reforç estiu, programa alumnat amb necessitats especials.
La consellera de la Presidència ha anunciat també la materialització del traspàs de la Gestió integral d’emergències a l’Aran, a l’àmbit dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i rescats de muntanya, valorat en 1.699.448,59 €.
Per la consellera de la Presidència, “tot el que hem acordat avui serà possible si hi ha pressupostos” i ha afegit que des del món local es constata la importància “que hi hagi pressupost cada any per destinar-lo a polítiques públiques importants i en aquesta cas complim els compromisos que tenim perquè la llei del Règim Especial de l’Aran es vagi concretant amb traspassos com hem fet avui i com hem de continuar fent en els propers mesos”.
Vilagrà ha finalitzat amb un clar missatge de compromís amb l’Aran on ha afirmat que el Govern “continua endavant en el camí fixat a l’inici de legislatura per consolidar i enfortir el reconeixement de la singularitat aranesa en el conjunt de la societat catalana” i ha afegit que “avui és un gran dia per l’Aran i pel Govern de la Generalitat pels acords i per la significació de fer-ho aquí”.
