Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa han presentat els seus escrits de revisió de sentència. Ho han fet a través dels seus advocats, Andreu Van den Eynde, Olga Arderiu i Mariano Bergés, després de l’entrada en vigor del nou Codi Penal.
Els republicans i republicanes exigeixen la declaració de falta de responsabilitat penal absoluta. L’equip legal defensa que la celebració del referèndum de l’1 d’Octubre no pot comportar cap delicte ja que la il·legalitat dels referèndums va ser despenalitzada el 2005.
Així, els quatre líders asseguren que, en l’exercici democràtic de la tardor del 2017, no hi pot haver sedició, ni desordres públics, ni cap actuació sobre el patrimoni públic que impliqui una transgressió de normes penals.
En el seu escrit, els republicans asseveren que la sedició ha desaparegut, sense cap substitut en el Codi Penal. Per tant, és evident que no pot comportar responsabilitat penal de cap tipus. Es tractava d’un delicte predemocràtic que, com assenyalen en el text, “en massa ocasions” s’havia aplicat en accions “d’exercici de drets fonamentals”, limitant-los i generant un risc de dissuassió social conegut com a chilling effect.
Segons les defenses, no hi ha cap dubte que aquesta és la voluntat del legislador amb la redacció del nou codi penal, ja que en la pròpia exposició de motius aquest assegura que la reforma té per objectiu l’homologació de la legislació penal als estàndards europeus. Així, els republicans incideixen en el fet que és el mateix legislador qui s’emplaça a “atendre les pautes d’actuació d’organismes internacionals” pel que fa al “respecte als drets fonamentals com a límit d’actuació dels poders públics”.
Així mateix, l’equip legal constata que els fets del judici del procés no constitueixen desordres públics. Després que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat hagin posat sobre la taula aquesta possibilitat contra l’auto de Llarena, els republicans i republicanes s’han vist amb l’obligació de recordar a l’alt tribunal que ell mateix va excloure aquest delicte en reiterades ocasions: en la pròpia sentència de l’1 d’Octubre, en l’auto de confirmació de la sentència, i en l’informe sobre els indults. En totes elles, el tribunal espanyol va considerar que tant el bé jurídic protegit, com els mitjans comissius, i la finalitat per ambdós delictes són diferents. A més, l’equip legal invoca el principi acusatori reblant que en el procediment mai no es va plantejar l’existència de desordres públics, ni es va debatre en judici oral.
En qualsevol cas, apunten les defenses, els republicans no van fer crides a cometre disturbis ni les seves accions poden ser enteses de la forma en que aquest delicte està ara al Codi Penal, que incorpora necessàriament una actuació grupal orientada a atemptar contra l’ordre públic amb violència o intimidació contra les persones.
En aquest sentit, la defensa de Forcadell també afegeix que en cas de “subsumir” els fets en un delicte de desordres públics s’estaria vulnerant el dret de reunió i manifestació, emparats per l’article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans.
En els casos de Junqueras, Romeva i Bassa, les defenses diuen que si el Suprem confirmés les tesis de Llarena, estaria desatenent la voluntat del legislador en relació a la malversació. En aquest sentit, apunta l’equip legal, la reforma és clara i estableix una diferència entre les conductes d’apropiació del patrimoni públic amb ànim de lucre i d’altres conductes. Una voluntat que, també segons l’exposició de motius de la nova redacció del Codi Penal, pretén “corregir” la “inseguretat i la desproporció” que va introduir la reforma del 2015, impulsada llavors pel PP.
Per això els republicans no entendrien que l’alt tribunal apliqués el delicte de malversació més greu sense tenir en compte que el referèndum no va comportar cap actuació d’apropiació de diner públic amb ànim de lucrar-se. Les defenses asseguren que no hi ha cap tipus d’“apropiació indeguda” ni d’“ànim de lucre”, termes que ni tan sols apareixen en la sentència del Suprem que basa la seva condemna en la modalitat d’administració deslleial. L’equip legal també descarta l’ús privat i temporal del patrimoni públic, així com nega l’existència de danys derivats d’un possible ús dels fons diferents del previstos. Per tot això, les defenses també exigeixen l’extinció de la responsabilitat pel delicte de malversació.
Amb tot, l’equip legal dels republicans i republicanes consideren que el Codi Penal vigent és més favorable que l’anterior i demanen la revocació de totes les penes.
A més a més, Esquerra Republicana ha portat el cas català al Consell d’Europa aquest dilluns. Carme Forcadell , Raül Romeva , i l’advocat Andreu Van den Eynde s’han desplaçat a Estrasburg, a la seu d’aquesta institució europea, per denunciar la vulneració de drets civils i polítics a Catalunya. L’acte l’ha organitzat la senadora i única membre independentista de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Laura Castel .
Davant d’una audiència formada per membres de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i altres actors i representants internacionals, els republicans i republicanes hi han dut tres idees clau:
1. La defensa del principi democràtic : l’independentisme és un moviment pacífic que representa els drets humans, la democràcia i l’Estat de dret.
2. El moviment independentista promou dues demandes fonamentals del poble de Catalunya: la fi de la repressió a través d’una amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació a través d’un referèndum .
3. La criminalització d’una causa política : Espanya ha respost a les demandes del poble català amb l’ús de la força i la judicialització. L’ús partidista de l’estat de dret ha portat l’Estat a vulnerar drets fonamentals.
Raül Romeva ha reivindicat els seus orígens per constatar que l’independentisme és un moviment de defensa del principi democràtic. Un principi que els independentistes entenen com la fi de la repressió política mitjançant una amnistia, i l’exercici del dret a l’autodeterminació en un referèndum. “Quan era membre del Parlament Europeu vaig lluitar pels drets fonamentals de molts països al món”, ha explicat Romeva, que ha afirmat que malgrat llavors no era independentista va acabar a la presó per la causa de la república catalana. “Per què una persona com jo pot arriscar anar a la presó? Per conviccions democràtiques”, ha assegurat. “Vam passar casi 4 anys a la presó per fer un referèndum, que és l’eina que ens permet saber què pensa la gent”, ha denunciat.
Per la seva banda, Carme Forcadell ha interpel·lat a l’audiència amb la seva causa: “La justícia espanyola ha vulnerat el meu dret a la inviolabilitat parlamentària, perquè permetre un debat al parlament, que es el que vaig fer, ha d’estar protegit per la llibertat d’expressió i la inviolabilitat parlamentària”. “S’imaginen que un tribunal els prohibís parlar d’un tema que creuen important o que el demana la població? O que els perseguissin penalment per fer un debat? Això en democràcia no pot passar, però ha passat a Espanya”, ha traslladat Forcadell als parlamentaris.
L’advocat Andreu Van den Eynde ha llistat la vulneració de drets que, en la criminalització de la causa, acumula l’Estat contra l’independentisme. A més, Van den Eynde ha posat l’accent en el Catalangate, el cas de ciberespionatge il·legal massiu més gran mai descobert, i del qual ell n’és víctima directa. “Personalment no tinc cap activitat política, no estic afiliat a cap partit, però sóc víctima de Pegasus només perquè estic defensant els meus clients”, ha explicat.
Laura Castel ha sigut l’encarregada de liderar l’acte. Com a membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, ha reivindicat els posicionaments internacionals -d’aquesta institució i d’altres, com les Nacions Unides- que el cas català ha merescut fins al moment. “Creieu que condemnar polítics per organitzar un referèndum limita la seva llibertat d’expressió? Creieu que organitzar un referèndum és violent? Fins on pot arribar Estat per limitar-ho?” ha preguntat Castel als parlamentaris presents. “Mai s’hauria de considerar un afer intern”, ha defensat.
Entre el públic hi han assistit una trentena de parlamentaris, entre ells el director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa, Christos Giakoumopoulos.
En la seva estada la seu del Consell d’Europa a Estrasburg, els republicans i republicanes tindran l’oportunitat de trobar-se amb el president del grup ALDE, el romanès Iulian Bulai, i amb el vicepresident de The Left al Parlament Europeu, el danès Nikola Villumsen, així com de participar de la reunió del grup UEL.
Per altra banda, Òmnium Cultural rebutja la revisió de la sentència del Judici a la Democràcia al Tribunal Suprem perquè considera que no reconeix, ni repara, ni estableix garanties de no repetició de la vulneració de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol cap a l’expresident de l’entitat, Jordi Cuixart. En un escrit que presenta aquest matí a la Sala segona del Suprem, l’entitat recorda que el procediment ha suposat una vulneració molt greu de drets fonamentals de reunió, llibertat d’expressió i llibertat ideològica en defensa del dret a l’autodeterminació patida per Jordi Cuixart durant la presó provisional i la posterior condemna. L’escrit insisteix que totes les actuacions de Cuixart jutjades es troben emparades en l’exercici legítim dels seus drets civils i polítics, fent ús en alguns moments del marc que proporciona la desobediència civil, i en cap cas encaixaven en la definició del delicte de sedició. “Que es declari que aquests fets constitueixen un exercici d’un dret fonamental més enllà del debat estricte de la legalitat penal és una necessitat democràtica present i futura en un context on el propi Cuixart insisteix que ‘ho tornarem a fer’”, diu l’escrit.
El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha assegurat que “l’arrel del problema és que l’Estat espanyol continua obcecat i es nega a reconèixer que vulnera els drets més fonamentals per perseguir la dissidència política en nom de la sacrosanta unitat d’Espanya”. “Seguirem exercint la desobediència civil; al Tribunal Suprem només ens hi adrecem per dir que defensar l’autodeterminació no és cap delicte i fer-li saber que no pararem fins a aconseguir una condemna de l’Estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans i el reconeixement, reparació i garanties de no repetició de tots i cadascun dels drets vulnerats”, ha sentenciat Antich.
L’escrit recorda que totes aquestes al·legacions van ser ignorades reiteradament per la Sala Segona del Suprem “a qui vam retreure falta de jurisdicció i imparcialitat” i és aquest mateix tribunal qui haurà de resoldre ara la revisió de la condemna, “perpetuant les vulneracions invocades”. Per totes aquestes raons, Cuixart manté la demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans amb l’objectiu que es reconegui i es condemni la vulneració de drets per part de l’Estat espanyol i es garanteixi la seva reparació i garanties de no repetició. Com ja va deixar clar l’entitat en el seu escrit de defensa l’any 2019, “per coherència, per convicció jurídica i per convicció en la defensa dels drets humans, estem convençuts que, si no se soluciona aquesta llarga llista de greus vulneracions i es condemna Jordi Cuixart, el present procediment no finalitzarà a Madrid sinó en una sala de justícia internacional amb la condemna d’Espanya per vulneració de drets humans”.
