El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida a la societat civil «per articular un front cívic ampli, majoritari i radicalment democràtic per tal d’avançar en la defensa dels drets, les llibertat i la sobirania nacional». Ho ha dit durant el seu parlament en l’acte polític d’Òmnium Cultural de la Diada, acompanyat per la Junta Directiva nacional de l’entitat. Segons ha assegurat, cal fer un pas endavant i «reconstruir l’hegemonia social al voltant dels grans consensos de la societat catalana», tal i com es va fer el 2010, amb la manifestació Som una nació. Nosaltres decidim; el 2013 amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir; el 2016 amb el Pacte Nacional pel Referèndum; i el 2022 amb l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. D’aquesta manera, Antich ha clamat a «retrobar el màxim denominador comú de la gran majoria social d’aquest país», que passa per tornar a generar «un horitzó d’esperança amb un projecte integrador, inclusiu i de justícia social». Així doncs, ha dit, davant de «l’amenaça de l’ascens de l’extrema dreta», la proposta d’Òmnium Cultural és «tornar a vertebrar el carril central d’aquest país», apel·lant a la «responsabilitat col·lectiva» de la societat catalana.
El president d’Òmnium ha insistit que «Catalunya és una nació i té dret, legítim i reconegut internacionalment, a decidir democràticament el seu futur polític». Per això, ha dit, només «l’autodeterminació permetrà resoldre el conflicte encara vigent entre Catalunya i Espanya». I ha entomat, en nom d’Òmnium, la responsabilitat cívica que correspon a la societat civil, alhora que ha interpel·lat «els partits sobiranistes a esforçar-se per traduir políticament els consensos socials».
Davant de tot això, ha remarcat, la posició d’Òmnium és la «d’obrir horitzons d’esperança» i deixar d’alimentar el catastrofisme. «I que ningú tampoc no esperi d’Òmnium cap mena de resignació», ha dit, per afegir: «Davant dels agents de la por, la ràbia i l’odi, no hi ha res més radical que la disciplina de l’esperança».
«Sense cohesió social no hi pot haver independència»
Antich ha demanat actuar davant l’onada d’extrema dreta i dels discursos d’odi que volen «criminalitzar, o posar sota sospita, una part de la societat catalana». En aquest sentit, ha advertit que «el catastrofisme i la polarització són el clima més favorable per a l’emergència dels monstres» i ha reivindicat la diversitat social com «un motiu d’orgull i autoestima col·lectiva». «Sense cohesió social no hi pot haver emancipació social, ni alliberament nacional, ni independència», ha afirmat, i ha precisat: «Sense cohesió social, ni tan sols hi haurà nació».
«Ser independentistes és la nostra manera de ser demòcrates», ha continuat. El president d’Òmnium ha recordat que «la immensa majoria social» fa esforços, cada dia i arreu, «per no deixar-se arrossegar pel malestar», i ha advertit que l’entitat posa tota la força de la seva base social i tota la musculatura de la seva organització territorial al servei d’aquest objectiu. «La societat civil organitzada hem demostrat, reiteradament, que som capaços d’entendre’ns i d’arribar a grans acords, per construir i per avançar», ha sentenciat.
Entre els assistents a l’acte polític d’Òmnium Cultural hi havia representants de la UGT, CCOO, la Intersindical, USTEC, Unió de Pagesos, el Futbol Club Barcelona, la Federació Llull, 3Cat, l’ANC, l’AMI, la Bressola, el CIEMEN, el Correllengua Agermanat, Gure Esku, l’Institut Ramon Llull, Irídia, el Teatre Nacional de Catalunya, la Universitat de Barcelona, Fundació Equitat.org, Via Galega el Sindicat de Llogateres i la Taula del Tercer Sector, entre d’altres. En clau política, també hi són presents l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, així com diputats i representants de partits polítics de Junts, ERC, els Comuns, la CUP i EH Bildu com Raquel Sans, Mònica Sales, Ester Capella, Elisenda Alamany, Gerardo Pisarello, Juli Fernàndez, Ennatu Domingo, Marta Vilalta, Judith Toronjo, Jordi Turull, Josep Rius, Su Moreno i Pilar Castillejo, entre d’altres.
Compromís dels Països Catalans
Representants de d’Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Catalunya Nord, Òmnium l’Alguer, Cultura Activa i el Correllengua agermanat han firmat un manifest en el qual s’han conjurat per fer un front comú davant dels intents continuats de l’estat espanyol, francès i italià de convertir una identitat compartida en un reducte folklòric, de minoritzar la llengua catalana o de dividir els Països Catalans com a nació. Perquè, tal i com han assegurat els portaveus durant la lectura del manifest a l’acte polític d’Òmnium Cultural, els Països Catalans «no son una qüestió simbòlica, com alguns voldrien, sinó una realitat històrica, i una necessitat política, cultural i democràtica per fer front a tots els reptes que tenim a l’horitzó». Per això, el text alerta que davant «la incertesa i la insensibilitat social i política», és més urgent que mai que tots els territoris de parla catalana «tornin a anar a la una».
Sota el missatge «No estem sols, tenim més força del què pensem, i ho sabem fer»; el manifest recorda les victòries davant de les múltiples agressions que ha rebut la llengua i la cultura arreu dels Països Catalans, i fa una crida a la implicació social per afrontar les noves amenaces de manera conjunta i organitzada, sense «caure en el parany identitari, els discursos d’odi o la retallada de drets». El manifest clama: «Si aspirem a ser la nació completa que volem, cal que ens enorgullim de la nostra diversitat i riquesa».
