El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assenyalat en el missatge institucional de Nadal que el 2023 “ha de ser l’any de donar forma a la proposta catalana d’Acord de Claredat” per tal que ofereixi “tota la força i legitimitat interna per ser defensat davant de l’Estat com una proposta de país”. Un gran acord, ha assenyalat, que no busca altra cosa que “tornar a donar veu a la gent”: “És l’hora de tornar a obrir camí, de seguir obrint camí conscients de les dificultats que caldrà superar. Construïm una via democràtica que actuï com a nou punt de trobada del conjunt de la societat catalana, amb decisió i amb convenciment, i, sobretot, amb una voluntat inequívoca d’avançar, sempre endavant i d’impulsar el país sencer”.
Per poder donar forma a aquest acord, que ha de ser “explicable i homologable a nivell internacional” i, alhora, “escrupolosament democràtic”, el cap de l’Executiu ha destacat que la Generalitat impulsarà “una gran conversa amb el conjunt de la societat”. “Per visualitzar un acord entre nosaltres sobre quan Catalunya ha de poder tornar a exercir el dret a decidir, sobre en quines condicions s’ha de tornar a votar perquè aquesta vegada totes les parts s’hi sentin incloses i tothom accepti el resultat”, ha apuntat.
Fent un repàs del 2022, el president ha subratllat que “avui és evident que el diàleg i la negociació per resoldre el conflicte polític amb l’Estat comença a aportar els seus fruits”. D’una banda, perquè “el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els presos i les preses polítiques ja no existeix” i, de l’altra, perquè “s’han limitat bona part dels aspectes de la malversació” que permetien perseguir l’organització del referèndum de l’1-O. “Aquests passos endavant milloren la situació del conjunt de represaliats i represaliades per l’1 d’octubre – ha remarcat- i, sobretot, són un pas imprescindible per avançar cap a aconseguir els efectes de l’amnistia que permetin posar fi definitivament a tota forma de repressió”.
Malgrat aquests avenços en la resolució del conflicte, Aragonès ha apuntat la necessitat de “trobar una solució a l’origen del conflicte polític” i ha apel·lat a la “responsabilitat” de totes les parts implicades, “per a construir, a través del diàleg, la negociació i l’acord, una via democràtica per fer possible que la ciutadania de Catalunya decideixi el futur del país”.
Necessitat de tenir nous pressupostos
Deixant enrere un 2022 marcat encara pels efectes de la pandèmia i per la invasió russa d’Ucraïna, el cap de l’Executiu ha assegurat que “hem avançat de forma clara i inequívoca cap a la recuperació de l’economia”. Ho demostren la creació d’ocupació, el record sostingut d’exportacions o els successius anuncis de noves inversions estrangeres. “Tot això, sense cap mena de dubte, ha d’alimentar la confiança en nosaltres mateixos i ens ha d’estimular a alçar la mirada per superar les noves dificultats del moment i així continuar avançant”, ha declarat.
Per últim, el president ha demanat que tothom estigui “a l’alçada” i faci “possible l’aprovació del nou pressupost de la Generalitat”. “El gruix de la feina està feta, només cal voluntat política per fer-ho possible, per això demano als grups parlamentaris amb qui encara no ha estat possible arribar a un acord responsabilitat envers la ciutadania i que no demorin més la seva decisió”, ha insistit.
Aragonès ha recordat que per primera vegada els comptes estan acordats amb sindicats i patronals i tenen el suport explícit del tercer sector social, dels sindicats d’agricultors i de les principals entitats del món de la cultura: “Hi ha un ampli consens en que cal impulsar i tirar endavant aquest pressupost i que la ciutadania se’n pugui començar a beneficiar sense perdre ni un sol dia més”.
El missatge de Sant Esteve del president de Generalitat s’ha fet enguany des de la Biblioteca Nacional de Catalunya, una institució oberta a la cultura, a la ciència i a les arts, que representa una peça fonamental del mapa cultural i nacional de Catalunya, des d’on es treballa per la promoció de la llengua catalana. En concret, s’ha dirigit a la ciutadania des de la Sala de Llevant, que és part de la sala de lectura del centre i que té una especial rellevància ja que es tracta de la nau més antiga de l’edifici i una de les mostres més representatives del gòtic civil català ubicat en ple barri del Raval de Barcelona.
