image_pdfimage_print

Les infraestructures ferroviàries són clau per donar capacitat i eficiència al transport, sobretot en un moment que la crisi climàtica ens obliga a reduir emissions. A Catalunya tenim tot un seguit de projectes en diferents fases d’execució i planificació que d’ara i fins a l’inici de la següent dècada han d’enfortir la xarxa ferroviària del país i fer-la més accessible al conjunt de la població. En aquest article repassarem quines són aquestes obres i quan es posaran en servei.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

L’empresa pública, encarregada de gestionar diverses línies de ferrocarril arreu del territori català, enfoca aquesta dècada amb la perspectiva de millorar el servei en les dues principals línies (la Barcelona-Vallès i la del Llobregat-Anoia) i també ampliar la xarxa passant a gestionar les línies de l’Aeroport, la línia de Lleida a Manresa i construint una nova xarxa de tren-tram al Camp de Tarragona.

Actuacions previstes per FGC per augmentar la capacitat del transport públic
Actuacions previstes per FGC per augmentar la capacitat del transport públic

Barcelona-Vallès

En la dècada passada FGC va fer perllongaments a l’interior de Terrassa i Sabadell, cosa que ha portat a un increment dels usuaris. Posteriorment, ha estat desenvolupant un projecte per tal d’establir un nou servei amb l’objectiu que la línia funcioni per freqüència, en lloc de per horari. El nou esquema permetrà augmentar la capacitat de la línia en 30 milions d’usuaris anuals: dels 80 milions actual fins als 110. Hi haurà trens cada 5 minuts des dels extrems (Sabadell Parc del Nord i Terrassa Nacions Unides) i cada 2,5 minuts a partir de Sant Cugat. L’any 2017 es va adjudicar la construcció de 15 nous trens per la línia a Stadler Rail. També s’han fet algunes obres necessàries perquè la infraestructura estigui preparada pel nou model de funcionament. Ja gairebé està tot a punt perquè la línia faci aquest important salt endavant. Es preveia de posar en marxa el nou model d’explotació durant aquest estiu, però hi ha rumors que la cosa es podria endarrerir uns mesos més.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Llobregat-Anoia

Ferrocarrils vol que aquesta sigui la dècada de la línia Llobregat-Anoia, després d’haver fet notables inversions a la línia Barcelona-Vallès els darrers anys. La principal inversió serà el perllongament de la línia des de l’actual final, a Plaça d’Espanya, fins a Gràcia, amb un túnel de 4,1 km i un total de 3 noves estacions: Hospital Clínic (L5), Francesc Macià (Tram) i Gràcia (FGC Barcelona-Vallès). Un cop acabada l’obra, doncs, les dues grans línies d’FGC quedaran unides a l’estació de Gràcia on es podrà fer l’enllaç. La inversió estimada és d’uns 400 M€. Actualment, ja hi ha en execució algunes obres prèvies per tal de desviar serveis. S’espera que el perllongament s’iniciï l’any que ve i si tot va com està previst podria estar finalitzat el 2026.

Ampliació prevista de la L8 des de Plaça Espanya fins a Gràcia
Ampliació prevista de la L8 des de Plaça Espanya fins a Gràcia

Juntament amb el perllongament anteriorment descrit estaria també previst un nou esquema de servei, en el que s’incrementaria la capacitat de la línia en 25 milions d’usuaris. Això s’assoliria amb una segregació per trams de la línia. En el tram BarcelonaMartorell s’hi dedicarien els 42 trens de 3 vagons que actualment té assignats la línia i es posarien tots en doble composició de 3+3 vagons. Pels trams MartorellManresa Martorell-Igualada es comprarien noves unitats més petites, amb capacitat d’entre 100 i 150 places. Això comportaria que per trajectes entre els dos trams segregats de la línia caldrà sempre un transbordament a Martorell, cosa que ha generat força crítiques, sobretot dels ciutadans del Bages i l’Anoia.

Finalment, hi ha previstes inversions per a la integració i penetració de la línia a Manresa i Igualada. En el primer cas es soterrarà la línia des de Manresa Alta fins a una nova parada, que substituiria l’actual de Manresa Baixador, a la Plaça Espanya de la capital del Bages, uns 200 metres més a l’interior de la ciutat. A més, també es posaria en servei per viatges una part del ramal de Manresa Alta a Santpedor. En aquest cas es construirien dues noves parades de viatgers al barri de la Parada i al Parc de l’Agulla de Manresa. Les obres podrien començar a finals de l’any que ve o principis del 2024, i tindrien una durada prevista de dos anys. En el cas d’Igualada el que es farà és una integració de la línia eliminant el pas a nivell que hi ha a l’entrada de la ciutat i soterrant l’estació actual.

Ampliacions previstes per FGC a la ciutat de Manresa
Ampliacions previstes per FGC a la ciutat de Manresa

Tren-tramvia al Camp de Tarragona

Ferrocarrils de la Generalitat s’estrenarà com a operador al Camp de Tarragona un cop hagi dut a terme les obres necessàries per establir el nou servei de tren-tramvia. L’objectiu inicial d’aquest projecte és el de substituir l’antic servei de tren entre Cambrils i Salou que va ser clausurat amb l’obertura de la nova variant del corredor mediterrani entre Cambrils i el triangle ferroviari del Camp de Tarragona. A llarg termini, es vol absorvir una part dels trajectes interiors del Camp de Tarragona, que suposen el 90% del total.

En aquests moment s’està en fase de redacció del projecte constructiu i s’espera que les obres comencin a mitjans de l’any que ve. Amb una inversió de 150 M€ en aquesta primera fase es construirà una nova plataforma ferroviària d’ample europeu pel traçat de l’antiga línia de tren i es constuiran 5 estacions a Cambrils i 5 a Salou. També es farà una nova infraestructura des de Salou fins a Vila-seca, la qual tindrà tres estacions en la seva trama urbana. Finalment es construiran les cotxeres on aparcar els trens quan no donin servei i fer-los-hi el manteniment i s’adjudicarà la construcció dels trens que donaran servei a la línia.

En una segona fase la xarxa s’ampliaria per arribar a Tarragona i a Reus, fent ús de les línies ferroviàries ja existents. S’està treballant en l’estudi informatiu d’aquesta fase per tal que ben aviat es pugui posar a informació pública i de cara a mitjans del 2023 es disposi dels estudis constructius, pas previ a l’inici de les obres.

Proposta de traçat i parades per la xarxa de TramCamp
Proposta de traçat i parades per la xarxa de TramCamp

R-Aeroport

El que ha de ser la nova línia cap a l’aeroport, que arribi fins a la Terminal 1, està en fase d’execució des de fa força anys, a càrrec d’Adif, l’empresa pública d’infraestructura ferròviaria espanyola. Tot i formar part del sistema de Rodalia, la infraestructura és competència de l’Estat espanyol. El desembre de l’any 2018 va acabar la perforació del túnel entre la T2 i la T1 de 3 quilòmetres amb una inversió de 300 M€. No va ser fins al cap de quasi 2 anys i mig més tard, el maig del 2021, que es van adjudicar les obres de la segona fase per valor de 64 M€. En aquest moment estan en execució amb una durada teòrica de 24 mesos, que amb tota seguretat s’allargarà ja que les obres avancen molt lentament.

Traçat del nou ramal a l'Aeroport del Prat en execució des del 2015
Traçat del nou ramal a l’Aeroport del Prat en execució des del 2015

La Generalitat té previst adjudicar la gestió d’aquesta nova infraestructura a FGC. En paral·lel a l’execució de les obres d’Adif, la Generalitat ha adjudicat la fabricació de 10 trens —amb un pressupost de 177 M€— per tal d’explotar la nova llançadora entre Sant Andreu Comtal i la T1 de l’Aeroport del Prat, que ha de tenir una freqüència de 15 minuts, el doble que l’actual. Alstom, que és l’empresa guanyadora del concurs disposa de 3 anys per fer l’entrega dels trens. S’espera que el 2025 ja pugui entrar en funcionament el nou servei.

Nova gestió de la línia Lleida-Manresa

L’octubre de l’any passat la Generalitat va decidir adjudicar la gestió de la línia LleidaManresa a FGC a partir del 2024. L’empresa pública catalana ja ha adjudicat la construcció de 4 trens a Stadler per donar aquest servei, amb un pressupost de 63 M€. Es passarà de 6 a 12 trens al dia per sentit en el tram LleidaCervera i de 3 a 5 trens al dia per sentit en el tram LleidaManresa. Els viatgers que vulguin continuar fins a Barcelona hauran de fer transbordament a l’estació de Manresa a algun dels trens de la línia 4 de Rodalies Barcelona. Un cop desplegada la gestió d’aquesta línia, FGC tindrà el control de 2 dels 3 eixos ferroviaris de Rodalies de Lleida.

RENFE / ADIF

La xarxa ferroviària gestionda ADIF i explotada per RENFE a Catalunya és la més extensa i complexa del país. Inclou línies de rodalia, línies regionals i trens d’alta velocitat, a banda del transport ferroviari. Després de molts anys de pràcticament no invertir-hi —a excepció de l’alta velocitat— ara sembla que aquesta dinàmica ha canviat una mica, si més no al servei de Rodalies. L’actual pla Rodalies recull les inversions previstes en dues fases, del 2020 al 2025 i del 2025 al 2030. A diferència de plans anteriors que van tenir un nivell d’execució de menys del 20%, aquest cop, almenys hi ha un gruix d’obres que ja estan en execució i que avancen en menor o major mesura.

Línia R1: Molins de Rei-Barcelona-Mataró-Maçanet Massanes

A la línia del Maresme, tot i ser la línia amb més usuaris, no s’hi preveuen grans canvis a curt termini. La principal millora vindrà per la instal·lació del sistema ERTMS de nivell 1, en el tram Hospitalet de LlobregatMataró, que actualment està en fase de proves. Aquest sistema permet una gestió molt més eficient de la circulació amb major seguretat i reduint la distància a què circulen els trens, permeten un augment de la capacitat i fiabilitat del servei. També es preveu habilitar una via d’apartat a l’estació de Tordera, que forma part del tram Blanes-Maçanet de la Selva, de via única i sense cap via d’apartat actualment. Això permetria augmentar la freqüència de trens en aquest tram.

Pel que fa a l’accessibilitat de les estacions, segons el pla de Rodalies la majoria de les estacions de la línia ja compleixen amb criteris d’accessibilitat. Ocata és la darrera estació no adaptada en el tram nord de la línia i ja se n’està executant la remodelació. Pel que fa al tram comú compartit amb altres línies, hi ha previstes millores en les estacions del Clot-Aragó (R1 i R2),  Arc de Triomf (R1, R3 i R4), Plaça Catalunya (R1, R3 i R4), l’Hospitalet de Llobregat (R1, R3 i R4), i Molins de Rei (R1 i R4). Totes, excepte la darrera, tenen la consideració d’estacions ja adaptades, però tot i així s’hi faran millores perquè ho estiguin encara més.

Línia R2: Sant Vicenç de Calders-Vilanova i la Geltrú-Barcelona-Granollers-Maçanet Massanes

La línia que uneix el Vallès Oriental amb el Garraf i el Baixa Penedès passant per l’Àrea metropolitana de Barceloan està dividida actualment en dos serveis: L’R2 Nord i l’R2 Sud.

Al nord de la línia la novetat més notable a curt termini serà el nou traçat per dins de la nova estació de La Sagrera Alta Velocitat i la nova estació de Sant Andreu Comtal que forma part d’aquest àmbit d’actuació i que serà soterrada. També en el marc del Pla d’Estacions dins el Pla de Rodalies 2020-30 s’està treballant en diverses estacions per fer-les accessibles. A l’estació de Mollet-Sant Fost ja hi ha en execució la seva remodelació i el juliol d’enguany es van licitar les obres per remodelar l’estació de Llinars del Vallès. En aquest tram només quedarà pendent l’estació de Montcada i Reixach, que té un projecte propi en el marc del soterrament de la línia a aquest municipi que implicarà la construcció d’una estació totalment nova. Més a llarg termini, dins la fase 2026-2030, hi ha la construcció d’una tercera via entre La SagreraMollet-Sant Fost, obra que s’hauria de planificar abans del 2025 amb la redacció de l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental, així com el projecte constructiu.

Situació actual i proposta de tercera via per al tram La Sagrera-Mollet Sant Fost.
Situació actual i proposta de tercera via per al tram La Sagrera-Mollet Sant Fost.

Al sud de la línia, actualment s’està treballant per implementar el sistema europeu de gestió del trànsit ferroviari conegut com a ERTMS, que és un estàndard de la Unió Europea que ha de permetre que qualsevol tren pugui circular sense cap adaptació per qualsevol via que hagi implementat aquest estàndard. A més, s’implementa el nivell 2 de l’estàndard, que és el que ja usen les línies d’alta velocitat i que permet que els trens puguin circular a unes distàncies més curtes que no ho fan actualment amb total seguretat. De fet, la seva implementació no tan sols serà en el tram de la línia de rodalies d’Hospitalet de Llobregat a Sant Vicenç de Calders, sinó que està previst que arribi fins al Nus de Vilaseca i fins a l’estació de Port Aventura. També acaba de sortir a licitació la remodelació de l’estació de Castelldefels per afegir-li una tercera andana i una configuració d’estació terminal que permetrà la finalització dels serveis, facilitant la rotació dels trens amb vies d’apartat centrals. El termini d’execució un cop adjudicada l’obra és de 24 mesos. Més a llarg termini es planteja la quadriplicació de via entre El Prat de LlobregatCastelldefels, que ha de permetre als trens regionals fer avançaments dels trens de Rodalies. En el període 2020-25 s’hauria de fer la planificació de l’obra amb la redacció de l’estudi informatiu, d’impacte ambiental i el projecte constructiu, per tal que les obres s’executin entre el 2026 i el 2030.

Situació actual i proposta de quadriplicació de via per al tram El Prat - Castelldefels
Situació actual i proposta de quadriplicació de via per al tram El Prat – Castelldefels

Línia R3: Hospitalet de Llobregat-Barcelona-Granollers-Vic-Puigcerdà-La Tor de Querol

Aquesta ha de ser la dècada quan l’R3 faci un gran salt endavant. Ja s’ha començat a treballar en el desdoblament de la línia en el tram des de Parets del Vallès fins a La Garriga. Es preveu que les obres finalitzin el 2024 i que es posi en servei el desdoblament durant el 2025. Dins d’aquest projecte s’inclou la remodelació de les quatre estacions d’aquest tram —les dues esmentades més Granollers-Canovelles i les Franqueses del Vallès— les quals quedaran adaptades per persones amb mobilitat reduïda. També s’ha adjudicat aquesta primavera l’estudi informatiu del desdoblament del tram entre CentellesVic. S’espera que s’executi en la segona fase del Pla de Rodalies entre el 2026 i el 2030. En aquest segona fase també s’augmentarà la longitud de les andanes de les estacions de la línia de Puigcerdà fins als 200 metres per permetre’n l’explotació amb trens de la sèrie 465 en composició  doble.

Línia R4: Sant Vicenç de Calders-Vilafranca del Penedès-Martorell-Barcelona-Terrassa-Manresa

A l’R4 Nord —de Barcelona a Manresa— també s’està implementant el sistema ERTMS 2. L’obra es va adjudicar el juliol del 2020 amb un termini de 24 mesos pel seu desplegament. De manera que, teòricament, enguany se n’hauria d’acabar la implantació. Malgrat s’han fet força avanços pel que fa a infraestructura, encara queda feina per fer, de manera que és previsible que aquesta obra acabi amb retard. També està en execució la remodelació de l’estació de Vacarisses-Torreblanca per tal que sigui una estació accessible. L’any passat ja va finalitzar la remodelació completa de l’estació de Vacarisses. A l’R4 Nord quedaran pendents per remodelar les estacions de Sant Vicenç de Castellet, Montcada i Reixac Manresa, Montcada Bifurcació i Sant Andreu Arenal, que haurien de dur-se a terme els anys vinents. Més a llarg termini, en el període 2026-2030, es planteja la realització del túnel de Montcada, que ha de permetre trajectes més directes i ràpids cap a Barcelona.

Modificació del traçat de la R4 un cop fet el Túnel del Turó de Montcada
Modificació del traçat de l’R4 un cop fet el Túnel del Turó de Montcada

També es proposa un salt de moltó en la incorporació de la línia procedent de Cerdanyola Universitat a l’R4 Nord per evitar l’actual cisallament de vies i fer la incorporació a nivell. Això permetrà augmentar la capacitat en aquesta zona. Finalment, es planteja per aquest període la construcció de la tercera estació de Terrassa al barri de Can Boada. Aquesta estació a més d’ampliar la cobertura ferroviària de la ciutat, també permetrà fer d’estació terminal i aparcar-hi trens durant la nit, que alliberarà espai de l’estació del centre de Terrassa.

Situació actual de la connexió i proposta de bifurcació a diferent nivell a Cerdanyola del Vallès
Situació actual de la connexió i proposta de bifurcació a diferent nivell a Cerdanyola del Vallès

Al tram sud de la línia hi ha diverses obres en execució en aquest moment. La de més magnitud és el soterrament de la via al seu pas pel municipi de Sant Feliu de Llobregat, amb una inversió de 66 M€, va iniciar-se el juny de l’any passat i té un termini d’execució de 44 mesos. De manera que podria estar acabat l’estiu del 2025. En el marc d’aquest projecte també es farà una estació totalment nova al municipi que substituirà l’antiga i que serà totalment accessible, amb un pressupost de quasi 10 M€. També s’estan executan des de l’abril obres de millora en l’accessibilitat i de prolongació de les andandes de l’estació de Molins de Rei amb un pressupost de 6,2 M€ i un termini d’execució de 15 mesos. A Vilafranca del Penedès també s’està remodelant l’estació per fer-la cent per cent accessible i complir amb les normatives actuals i podria estar acabada a principis de l’any que ve.

Vista aèria de la línia al seu pas per Sant Feliu de Llobregat
Vista aèria de la línia al seu pas per Sant Feliu de Llobregat

Línia R7: Cerdanyola Universitat-Sant Andreu Arenal

Aquesta és la línia més curta de la xarxa de Rodalies de Barcelona, que uneix  la Universitat Autònoma de Barcelona a Cerdanyola del Vallès amb el barri de Sant Andreu de Barcelona. Totes les seves estacions són compartides amb altres línies (R3, R4 i R8). No hi ha inversions previstes que tinguin una afectació única en aquesta línia per aquest motiu. Els usuaris de la línia es beneficiaran de millores més generals o que afecten més directament a altres línies com ara el salt de moltó comentat a l’anterior apartat o bé la remodelació prevista de les estacions de Cerdanyola Universitat (R7, R8), Montcada i Reixac Manresa (R4, R7), Montcada Bifurcació (R3, R4, R7) i Sant Andreu Arenal (R3, R4 i R7).

Línia R8: Martorell-Granollers

D’una manera semblant que l’R7 aquesta línia comparteix bona part de les estacions amb altres línies. Recentment s’ha inaugurat la nova estació de Santa Perpètua-Riera de Caldes que permet ampliar el servei d’aquesta línia transversal a una nova població. A curt termini també s’hauria de veure la remodelació de les estacions de Cerdanyola Universitat (R7, R8) i Mollet-Sant Fost (R2, R8). També hi ha previst un ramal entre la línia de Puigcerdà i corredor del Vallès que eviti que els trens de mercaderies entre Tarragona i Vic hagin de fer inversió de marxa a Montcada Bifurcació. El pla de Rodalies també planteja millorar la connectivitat amb FGC i amb la línia de Manresa, però no es detalla com es concretaria aquesta actuació.

De cara l’any que ve, la Generalitat de Catalunya, que té la competència d’establir els horaris de Rodalies, vol que es dobli la freqüència d’aquesta línia i passi a tenir un tren cada 30 minuts.

Inversions en les línies regionals

Fora del nucli de Rodalies pur no hi ha grans inversions planificades per part de Renfe i Adif. Actualment està en execució la nova estació Salou-Port Aventura, que ha de substituir l’estació provisional que hi ha actualment a la zona, feta un cop l’estació va esdevenir terminal amb el tancament de l’antiga línia de Tortosa, que s’ha desplaçat a la variant de Vandellós. L’obra té un pressupost de 12,4 M€ i una durada prevista de 24 mesos. També hi ha prevista la construcció de la nova estació de Bellissens a Reus, amb una inversió estimada de 4,86 M€, que augmentarà la població servida per la Xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona.

Altres obres previstes per millorar la capacitat global de la xarxa

El març de l’any passat es va posar en servei la nova configuració (4+4) de vies de l’estació més important de la xarxa ferroviària catalana, Sants. L’estació passava a operar amb 4 vies per als trens provinents del túnel de Plaça Catalunya i 4 per als trens provinents del túnel de Passeig de Gràcia. Fins llavors el segon tenia 6 vies assignades i el primer només 2. Aquest canvi permet una menor saturació de les línies que passen pel túnel de Plaça Catalunya.

Esquema de vies i andanes anterior i amb la nova configuració 4+4 de l’estació de Sants
Esquema de vies i andanes anterior i amb la nova configuració 4+4 de l’estació de Sants

Al barri de la Torrassa de l’Hospitalet hi ha prevista la constucció d’una ròtula que ha de permetre que tant els trens procedents de Vilanova com els de Vilafranca puguin encaminar-se cap al túnel de Plaça de Catalunya o cap al túnel de Passeig de Gràcia indistintament, així com una nova estació intermodal a la Torrassa que permetrà la connexió de Rodalies amb les línies 1, 9 i 10 de metro. Adif va adjudicar la redacció del projectes bàsic i de construcció el març de l’any passat per un import de 4 M€ amb un termini de 2 anys per la seva elaboració.

Salt de moltó a l’estació de La Torrassa
Salt de moltó a l’estació de La Torrassa

Està prevista la construcció d’un salt de moltó a la Bifurcació Aigües per permetre la circulació de trens des de l’estació de Montcada Bifurcació en direcció a Sant Andreu Comtal, per tal d’evitar el cisallament entre línies. Això permetrà el desviament de trens procedents de Vic o de Manresa cap a la nova estació de la Sagrera. Aquesta actuació ha d’encaixar-se amb la que hi ha prevista a la línia de Granollers d’una tercera via entre La Sagrera i Mollet Sant Fost. En aquests moments Adif ja disposa del projecte constructiu i està a l’espera que es licitin les obres.

Distribució actual i proposta de salt de moltó a Bifurcació Aigües
Distribució actual i proposta de salt de moltó a Bifurcació Aigües

També lligada amb aquesta darrera actuació, hi ha prevista la remodelació de l’estació de Montcada Bifurcació en dues fases diferents. L’objectiu de la primera fase, que ha de tenir lloc abans del 2025, és facilitar que l’estació actuï com a capçalera de línia per a alguns dels serveis que actualment finalitzen a l’estació de França. Amb això, s’evitaran cisallaments al túnel d’Aragó, i n’augmentarà la capacitat. L’actuació també millorarà els encreuaments entre els trens de les línies R4 i R7 i els de l’R3, amb la reconfiguració de les andanes i les vies. Al febrer d’enguany es va adjudicar el projecte constructiu amb un termini de redacció de 18 mesos. La segona fase, haurà de tenir en compte la realització del túnel del Turó de Montcada, i s’analitzaran les possibilitats de millora de l’estació, i evitar qualsevol cisallament que pugui constrènyer-ne la capacitat.

La segona estació més transitada de la xarxa de Rodalies, Plaça Catalunya, també tindrà una important remodelació per posar-la al dia i augmentar-ne l’accessibilitat i la seguretat. Però a més, dins d’aquest projecte hi ha també la sectorització de l’andana central de l’estació, que té una longitud de 400 metres, de la qual només s’utilitza la meitat nord. L’elevat nombre d’usuaris provoca freqüents congestions als accessos de l’andana, amb dificultats per a l’evacuació. Per tal de resoldre aquesta problemàtica i augmentar la capacitat de l’estació, es proposa sectoritzar l’andana central organitzant la seva utilització en funció del sentit de circulació, és a dir, fer servir l’extrem nord de 200 metres per als trens en direcció l’estació de Sants i l’extrem sud per als trens en direcció a Arc de Triomf. La nova disposició d’accessos permetrà, a més, enllaçar amb l’estació Universitat de les línies 1 i 2 de Metro. El novembre de l’any passat ja es va adjudicar la redacció del projecte constructiu amb un pressupost de 0,9 M€ i un termini de redacció de 18 mesos.

Proposta de nova distribució de l’andana de l’estació de Plaça de Catalunya
Proposta de nova distribució de l’andana de l’estació de Plaça de Catalunya

Aquest setembre ha començat amb l’adjudicació, amb un pressupost de 950.000 €, de dos estudis en el marc del projecte d’ampliació de la capacitat d’estacionament de l’estació de Martorell i millora de la seva intermodalitat amb FGC. La seva redacció té una durada estimada de 30 mesos. L’objectiu principal és ampliar el nombre de vies disponibles per a trens llargs de fins a 200 metres, ja que les disponibles actualment són insuficients.

Ampliació prevista de la L8 des de Plaça Espanya fins a Gràcia
Alternativa d’ampliació amb 4 noves vies

Metro de Barcelona

Al metro de Barcelona els anys que venen hi veurem diversos perllongaments de les línies existents, la posada en marxa del tram central de les línies L9 i L10 del metro iniciades fa gairebé 20 anys i també l’adaptació de les darreres estacions que queden pendents per a persones amb mobilitat reduïda.

Línia 1

En aquesta línia l’ampliació més immediata serà a la banda Besòs, hi ha previst que s’allargui de l’actual final de línia a Fondo (Santa Coloma de Gramenet) fins a l’estació de tren de Badalona. Aquesta ampliació es farà en dues fases. En la primera, les obres de la qual està previst que comencin el 2025, s’allargarà la línia amb dues noves parades ja dins del terme municipal de Badalona: Montigalà i Lloreda / Sant Crist. El pressupost d’aquesta fase és de 310 M€ i la durada prevista de les obres és de 3 anys i acabarien cap al 2028. Actualment, ja es disposa dels estudis informatius i d’impacte ambiental i s’està redactant el projecte bàsic. La segona fase inclou tres parades més —Bufalà, Badalona Pompeu Fabra (L2) i Estació de Badalona (Rodalia)— i està previst que estigui enllestida el 2031. D’aquesta segona fase se n’està redactant l’estudi informatiu i d’impacte ambiental.

Traçat i noves estacions del projecte de perllongament de la L1 a Badalona
Traçat i noves estacions del projecte de perllongament de la L1 a Badalona

Pel que fa al costat Llobregat, hi ha previst d’allargar la línia de l’Hospital de Bellvitge fins al Prat Estació (L9 i Rodalia) amb una nova parada. En aquest cas, no hi ha cap data prevista per la seva execució.

Traçat i nova estació del perllongament de la L1 des de l'Hospital de Bellvitge fins al Prat
Traçat i nova estació del perllongament de la L1 des de l’Hospital de Bellvitge fins al Prat

Pel que fa a l’adaptació a la mobilitat reduïda d’estacions de la línia, cal tenir present que de les 30 estacions de la línia, n’hi ha 4 que no estan adaptades: Plaça de Sants, Espanya, Urquinaona i Clot. I l’estació de Catalunya també té pendent l’adaptació de l’enllaç entre l’L1 i l’L3 i FGC. D’aquestes, hi ha en execució, des de l’estiu del 2020, l’adaptació d’Espanya, que hauria d’acabar el 2024. Plaça de Sants i Urquinaona tenen en marxa la redacció dels projectes d’adaptació.

Línia 2

A la L2 del metro hi ha previst de fa temps el perllongament de la línia des de Sant Antoni fins a Fira (L9) de manera que el centre de Barcelona quedi connectat amb l’Aeroport del Prat. Aquesta ampliació farà que l’actual estació de final de línia de Paral·lel quedi fora de servei. El pressupost de l’ampliació serà de 883 M€ i inclourà un total de cinc parades: Poble-sec (L3), Montjuïc, La Foixarda, Foc (L10) i Fira (L9). A partir d’aquesta estació els trens faran servir el mateix túnel que l’actual L9 Sud fins a arribar a l’Aeroport del Prat. Està previst que les obres d’aquest projecte comencin cap al 2030.

Traçat i noves estacions del perllongament de la L2 des de Sant Antoni fins a l'actual estació de Parc Logístic de la L9
Traçat i noves estacions del perllongament de la L2 des de Sant Antoni fins a l’actual estació de Parc Logístic de la L9

Pel que fa a l’adaptació de les estacions a la mobilitat reduïda, la L2 tan sols té dos enllaços no accessibles. En concret, a l’estació de Passeig de Gràcia, l’enllaç entre aquesta línia i l’L3 i Rodalies no és accessible. També a l’estació de Clot, l’enllaç entre l’L1 i l’L2 no és accessible.

Línia 3

Al costat Besòs de la línia està previst l’allargament des de Trinitat Nova (L3, L4 i L11) fins a Trinitat Vella (L1). És un projecte relativament senzill, ja que entre les dues estacions hi ha tan sols 900 metres. El pressupost seria d’uns 90 M€ i permetria articular la mobilitat de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu i en el futur el de Badalona, amb tot l’àmbit de Nou Barris. Malgrat tot, només hi ha data per tenir enllestit el projecte constructiu l’any 2026.

Proposta d'ampliació de la L3 des de Trinitat Nova fins a l'actual estació de Trinitat Vella de la L1
Proposta d’ampliació de la L3 des de Trinitat Nova fins a l’actual estació de Trinitat Vella de la L1

Al costat Llobregat, la línia sumarà fins a 9 estacions des de Zona Universitària fins a Sant Feliu amb una inversió de 1.152 M€. A curt termini, està previst disposar del projecte constructiu del primer tram de dues estacions: Finestrelles | Sant Joan de Déu i Esplugues Centre. De cara el 2029, s’hauria de tenir ja redactat el projecte de la resta de la línia. Però no hi ha dates per a l’execució de cap dels trams.

Traçat i noves estacions de la proposta de perllongament de la L3 des de Zona Universitat fins a Sant Feliu
Traçat i noves estacions de la proposta de perllongament de la L3 des de Zona Universitat fins a Sant Feliu

El que tenim en execució en aquest moment a la línia és l’adaptació a la mobilitat reduïda de l’estació d’Espanya. En aquest àmbit, quedarà pendent l’adaptació de l’enllaç entre l’L3 i l’L1 i Rodalies a l’estació de Catalunya i l’enllaç entre l’L3 i l’L2 i l’L4 a l’estació de Passeig de Gràcia, que teòricament haurien de fer-se abans no acabi el 2024.

Línia 4

A la línia 4 de metro hi ha previst l’allargament des de La Pau fins a La Sagrera amb dues parades intermèdies: Santander, Estació de la Sagrera. De fet, bona part del túnel ja s’ha executat dins el projecte de l’L9 Nord del metro i és el túnel que fa servir aquesta línia en el tram inicial des de La Sagrera. Queden per executar 320 metres de túnel i les noves estacions, obra que ja té fets els estudis informatiu i ambiental. Està previst que aquest nou tram es posi en funcionament cap al 2024.

Traçat i noves estacions de la proposta de perllongament de la L4 entre La Sagrera i La Pau
Traçat i noves estacions de la proposta de perllongament de la L4 entre La Sagrera i La Pau

A l’altra banda de la línia no hi ha previst cap perllongament, ja que l’L11, línia amb la qual fins fa poc compartia andana a Trinitat Nova, seria la direcció que hagués pogut prendre una possible ampliació de l’L4. A l’estiu de l’any passat es varen executar obres per segregar les andanes de l’L4 i l’L11 i permetre augmentar la freqüència de la línia groga. L’estiu que ve està prevista la renovació de via dels trams de la línia amb més de 60 anys d’antiguitat.

Pel que fa a l’adaptació d’estacions de metro, aquest maig es va inaugurar l’adaptació de l’estació de Maragall. Queden pendents per adaptar les estacions de Verdaguer, Urquinaona i Ciutadella-Vila Olímpica. També l’enllaç entre l’L4 i a l’L3 i Rodalies a Passeig de Gràcia.

Línia 5

En aquesta línia que va de Vall d’Hebron a Cornellà Centre no hi ha cap ampliació prevista. Enguany s’estan fent, en dues fases, obres de renovació integral de les vies en diferents trams de la línia.

També està en execució l’adaptació de Maragall d’aquesta línia i l’enllaç entre la mateixa línia i l’L4. Quedaran pendents d’adaptar les estacions de Verdaguer i Plaça de Sants.

Línia 9 i 10

La gran obra d’aquest segle a la xarxa de metro de Barcelona, que ja acumula 15 anys de retards, té pendent el tram central, que és el que li donarà el sentit i que li permetrà assolir la xifra de 110 milions d’usuaris anuals per als quals va ser dissenyada.

Aquest mes de juny es va reactivar la tuneladora que ha d’acabar de perforar el túnel que queda pendent entre Manuel Girona i Lesseps, d’uns quatre quilòmetres de longitud. Avançarà a una velocitat mitjana d’uns 7 metres per dia i a finals del 2024 hauria d’haver completat la tasca. Caldrà també posar la llosa, la via i la catenària i acabar les diferents estacions que hi ha d’haver entre Zona Universitària i La Sagrera. Tota aquesta tasca pendent tindrà una inversió de 926 M€. La data en la qual es preveu acabar el gruix de les obres i estacions seria el 2027 i aquest tram es posaria en servei el 2028. Tot i que en el passat s’havia parlat d’obrir-la esglaonadament a mesura que hi hagi trams llestos, aquesta opció sembla que s’allunya. De tota manera, és probable que encara hi hagi canvis en la planificació, ja que falten gairebé 6 anys pel 2028 i fins i tot hi poden haver canvis de govern.

Traçat i noves estacions del tram central de la L9 i L10
Traçat i noves estacions del tram central de la L9 i L10

TramBaix i TramBesós

Unió del tramvia per la Diagonal

El març d’enguany es varen iniciar les obres del perllongament del TramBesós des de l’actual estació de Glòries fins a Verdaguer (L4, L5) en un recorregut per la Diagonal de 1,5 quilòmetres. Un nou trajecte que a part d’aquesta darrera parada n’inclourà dues més de noves: Monumental (L2) i Sicília. Les obres tenen una durada estimada de 21 mesos i està previst que es pugui posar en servei l’ampliació el 2024. El pressupost de l’obra és de 108 M€.

En paral·lel es treballa en el que ha de ser la segona fase de l’ampliació, que ha de possibilitar la connexió de les dues xarxes de tramvia de l’àrea metropolitana de Barcelona per la Diagonal. El mes de juliol es va licitar la redacció del projecte constructiu del tram entre Verdaguer i Francesc Macià amb un pressupost de 914.000 €. S’espera adjudicar el projecte abans de final d’any amb un termini de redacció d’un any. La idea és que un cop acabin les obres de la primera fase es pugui iniciar la segona, en la qual hi ha prevista la constucció de tres noves parades: Diagonal / Cinc d’Oros (L3, L5, FGC), Balmes i Casanova.

Traçat de la unió de les dues xarxes de tramvia de Barcelona per la Diagonal
Traçat de la unió de les dues xarxes de tramvia de Barcelona per la Diagonal

Altres projectes

La xarxa de tramvia metropolitana també té previstes algunes ampliacions en els extrems. La que sembla més encarrilada, tot i no tenir estudi informatiu encara, és la del perllognament del TramBaix dins el municipi de Sant Feliu de Llobregat, amb dues noves parades, aprofitant l’espai que s’alliberi en superfície un cop fet el soterrament de la línia d’Adif de tren. La Generalitat, l’ATM i l’Ajuntament del municipi tenen signat un protocol en el qual es comprometen a tenir aprovat l’estudi informatiu abans no acabi el 2023; redactar el projecte constructiu durant el 2024 i treure la licitació de les obres i l’adjudicació a finals de 2024 que permetin estar a punt per quan acabin les obres del soterrament. Més a llarg termini hi ha previst el perllongament des de Sant Feliu fins a Quatre Camins, però no hi ha cap data per aquest projecte.

Traçat del perllongament del TramBaix de Sant Feliu a Quatre Camins
Traçat del perllongament del TramBaix de Sant Feliu a Quatre Camins

També al Baix Llobregat, hi ha prevista l’ampliació de la xarxa de tram des d’Esplugues a Sant Just Desvern a través de la Carretera Reial i Laureà Miró, amb una lóngitud d’1,2 quilòmetres i dues noves parades, d’una forma molt més directe que el traçat actual. En aquest cas ja es disposa de l’estudi informatiu que va ser aprovat a finals del 2019. Malgrat que estava previst de redactar el projecte constructiu el 2020 i iniciar les obres enguany, de moment el projecte està encallat. Sembla que l’Ajuntament d’Esplugues bloqueja el projecte fins que no estigui garantit el perllongament de la línia 3 del metro al municipi.

Perllongament del TramBaix d'Esplugues a Sant Just per Laureà Miró
Perllongament del TramBaix d’Esplugues a Sant Just per Laureà Miró

Pel que fa al TramBesós, el principal projecte previst, amb un pressupost estimat de 20 M€, és el del perllongament del tram des de l’estació de Sant Adrià del Besós fins al port de Badalona amb una longitud de 1,4 quilòmetres i dues noves parades. La proposta d’ampliació ja disposa de l’estudi informatiu, aprovat a finals del 2020. La seva execució encara no té data prevista ja que cal coordinar-la amb els projectes urbanístics que s’han de desenvolupar en aquest espai pròximament.

Traçat del perllongament del TramBesós fins a Badalona
Traçat del perllongament del TramBesós fins a Badalona

2 COMENTARIS

Comments are closed.