El partit republicà irlandès Sinn Féin guanya les eleccions a Irlanda del Nord. La candidata Michelle O’Neill, amb un discurs de raons pràctiques i quotidianes s’imposa democràticament per liderar una solució per “aquest territori irlandès sota dominació britànica”.

Irlanda del Nord és un dels darrers reductes del que queda de l’imperi britànic. La seva població ha viscut amb intensitat la tensió que es fomentava des de Londres. La resposta, des de feia anys, era en forma de contestació visceral. L’IRA, l’exèrcit republicà irlandès, era el mecanisme per fer-ho. Tanmateix, ara, des que Mary Lou McDonald organitza aquesta contestació, des de Nosaltres Sols s’ha optat per parlar i exposar arguments pràctics que afecten per igual a tothom. I els resultats han estat definitius: la victòria, amb una majoria per entrar en el parlament autonòmic de Stormont.

Fa 41 anys de la mort en vaga de fam de la icona republicana Boby Sans i de la resta de companys, quan la confrontació, desigual, va segar la vida i les esperances de molts joves d’aquests territoris irlandesos. Ara, en canvi, la victòria no s’ha saldat amb sacrificis tan grans. La candidata guanyadora ha parlat de canvi per “la igualtat i la justícia social”, un discurs que ha impregnat la societat.

Publicitat
Publicitat

La metròpoli britànica, tanmateix, ha fet una mala jugada als unionistes de la Irlanda del Nord. El que era una constant política de suport, manifesten els seus portaveus, amb el Brexit, s’ha convertit en una defecció constant. S’han sentit traïts, ja que no es va voler establir una “frontera dura” entre Irlanda i els territoris d’Irlanda del Nord. La conclusió ha estat que els votants “s’han allunyat del Regne Unit”, perquè el dia a dia, amb una frontera permeable amb la república d’Irlanda ha millorat i és una garantia d’estabilitat i tranquil·litat pels seus habitants, àdhuc si pensaven com unionistes.

És molt probable que, per lògica i mirant com ha treballat Nosaltres Sols fins ara, aquesta formació guanyadora aprofiti la victòria democràtica per consolidar-se i per coherència amb la seva trajectòria, treballi sobre una eventual autodeterminació i es vagi a un referèndum per integrar-se a la normalitat de la república d’Irlanda. La violència britànica sobre els barris populars d’aquesta part d’Irlanda pesa molt i aixeca tota mena de passions, però també és un fet, com recalquen sectors moderats del Sinn Féin, que “cal saber honorar els lluitadors del passat buscant solucions de futur”. I certament, han reeixit en aquest propòsit.

L’autodeterminació d’Irlanda del Nord, Escòcia i altres territoris europeus, com Catalunya, fomenta una recuperació de les forces socials. Les estructures polítiques de proximitat cada dia són més necessàries per als ciutadans: generen confiances i són garantia de seguretat. Dues màximes, com deia, Mary Lou McDonald , que “ens han fet guanyar perquè no enganyem”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here