La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha anunciat que “la Generalitat exercirà el dret de retracte i recuperarà per a ús públic l’Estació Loran”. Jordà ha explicat que aquesta operació “permetrà que la finca passi d’haver estat base militar de l’exèrcit espanyol a instal·lacions del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter”.
La tramitació està molt avançada ja que el Departament d’Acció Climàtica ha presentat la documentació preceptiva per exercir el dret de retracte , i es preveu que l’Acord de Govern que ha de permetre tirar endavant l’operació s’aprovi abans del 7 d’abril. El valor de compra dels terrenys és d’un import de 468.000 euros i 3.000 euros per cobrir les despeses de transmissions i resta de despeses corrents derivades de l’operació.
La llei permet a la Generalitat recuperar aquests terrenys, situats dins dels límits del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, al mateix preu que va pagar el particular, un ciutadà francès, al Ministeri de Defensa, propietari de la finca que fins a l’any 1998 va tenir usos militars.
El Ministeri ha fet des de l’any 2015 fins a quatre subhastes per intentar que algú es quedés les instal·lacions. En la primera, el preu de sortida va ser de 575.255 euros, i en la darrera, que va tenir lloc l’octubre de 2019 i va quedar deserta, el va rebaixar fins a 468.078 euros.
Posteriorment, l’actual propietari dels terrenys va presentar una oferta similar i Defensa va optar per realitzar l’adjudicació directa. Ara, la Generalitat, en resposta a la demanda del territori, ha decidit exercir el dret de retracte i recomprar-los perquè aquest espai continuï sent d’ús públic.
De base militar a instal·lacions del Parc Natural
Pel que fa el nou ús que la Generalitat vol donar a l’Estació, que ocupa una superfície total de 351.000 m2 dels quals 6.000 m2 estan construïts, la previsió és que en una part s’ubiquin instal·lacions del Parc Natural, com ara sales d’emmagatzematge o espais per a activitats. D’altra banda, també s’estudia la possibilitat de dedicar una altra part de la finca a donar suport als itineraris interpretatius de la Guerra Freda que hi ha a la zona. Finalment, hi ha tota una part que es desconstruirà perquè es troba en molt mal estat. En aquest sentit, la consellera Jordà ha expressat “la voluntat d’escoltar el territori a l’hora de decidir el futur del projecte”.
La base Loran era una estació d’emissió de radionavegació per a la mar Mediterrània, construïda a l’Alt de la Pedrosa prop de l’Estartit, al Baix Empordà. El seu nom respon al sistema de posicionament i navegació Loran (LOng RAnge Navigation), que es basava en ones de ràdio de baixa freqüència i que en aquest cas triangulava amb les bases de Lampedusa (Itàlia) i Kargaburum (Turquia).
De gestió nord-americana, es va posar en funcionament l’any 1961 i va desconnectar-se l’1 de gener de 1995. Les antenes van ser enderrocades l’any 2005 i, des llavors, l’estació roman abandonada. Hi arriba un camí asfaltat procedent de l’Estartit que passa prop de la Torre Ponça.
Del 15 de març al 15 d’octubre, no es pot fer foc als terrenys forestals sense autorització
Per altra banda, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural informa que a partir del 15 de març, fins al 15 d’octubre ja no es pot encendre foc en terreny forestal. Amb el que portem d’any ja s’han produït 150 incendis forestals que han cremat 454 hectàrees; el més gran va ser el que es va produir a Roses el 21 de febrer i que va cremar 377 hectàrees forestals.
Tot i les pluges caigudes aquests últims dies, els índexs de sequera continuen molt alts per aquesta època i pràcticament arreu són molt superiors als de fa un any. Aquest factor agreuja l’estat de la vegetació i que els valors de sequera siguin elevats quasi arreu, significa que àmplies àrees arbrades de la meitat nord del país, tradicionalment fora del radar dels incendis en aquesta època, també podran patir dies d’elevat perill d’incendi.
L’arribada de la primavera incrementa el risc d’incendi
Amb l’entrada de la primavera i en absència de pluges importants, les condicions favorables al foc s’incrementaran i el nombre d’incendis podria continuar sent superior a la mitjana de l’època i amb una magnitud d’incendis superior principalment durant els episodis de vent.
Aquest increment en nombre d’incendis es podria produir, fins i tot, en zones d’interior i en les àrees pirinenques, zones amb poca tradició d’incendis en aquesta època. Històricament, les zones del país més castigades pels incendis durant la primavera són les del litoral i prelitoral sud (des del Montsià al Garraf i des de la Terra Alta al Penedès) i l’Empordà.
En aquestes situacions de sequera com la que estem travessant, un episodi de pluja com l’actual té un gran valor i aconsegueix frenar el deteriorament de la vegetació. Però cal ser conscients que en situacions d’un dèficit hídric tan gran, difícilment un episodi de pluja pot solucionar el problema.
Si la sequera continua, hem d’esperar una campanya d’incendis molt complicada. Fins i tot, en el cas que la situació pluviomètrica es normalitzés, com que la sequera actual és bastant generalitzada, podríem esperar una campanya complicada. Això és així perquè, tot i que hi hagi pluges, el clima mediterrani és bastant irregular pel que fa a pluviometria i és poc probable que pluges correctores de la situació arribin a tot el país; així doncs, podrien quedar àmplies zones amb una sequera profunda.
452 hectàrees forestals cremades aquest 2022
Des de l’1 de gener hi ha hagut a Catalunya 150 incendis forestals. El més gran va ser a Roses (Alt Empordà) el 21 de febrer i va cremar 377,14 hectàrees totals, pràcticament totes dins del Parc Natural del Cap de Creus. Aquest és l’incendi més gran a l’Alt Empordà en un mes de febrer els darrers 40 anys. L’afectació majoritària va ser en zones de matollar (principalment brolla) i algunes zones gestionades amb pastura de bestiar boví. Pel que fa a formacions arbrades, va afectar zones amb presència de pi blanc, tot i que el nivell d’afectació va ser variable i en molts casos no va afectar les capçades.
Aquest incendi va coincidir amb una situació de vent, tot i que les ventades no han estat les protagonistes aquest hivern. Les característiques principals de l’hivern han estat els dies anticiclònics, secs en les zones pirinenques, la manca de pluja i els escassos episodis de vent. En aquestes circumstàncies, i afavorit principalment per la manca de pluges, el nombre d’incendis ha estat molt superior a l’habitual però majoritàriament d’escassa superfície.
Així, aquest any 2022 fins al moment s’han produït 150 incendis amb 454 hectàrees forestals cremades. En la mateixa època, l’any passat se n’havien produït 58, que van cremar 34 hectàrees. I el 2020 hi va haver 42 incendis amb 15 ha cremades.
No es pot fer foc sense autorització
Aquesta prohibició, recollida en el Decret 64/1995, té com a objectiu establir una sèrie de mesures per prevenir els incendis forestals.
La norma regula que en els terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els envolta no es pot encendre foc sigui quina en sigui la finalitat.
Especialment, no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals sense una autorització expressa del Departament d’Acció Climàtica. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.
També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.
