El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, han presentat el nou web fonseuropeus.gencat.cat, un portal que reneix amb l’objectiu de reunir, sota un mateix paraigua, tota l’actualitat sobre les oportunitats de finançament europeu a les quals es poden acollir les empreses, les entitats públiques i la ciutadania de Catalunya. El conseller l’ha descrit com “un hub de continguts perquè tots els beneficiaris potencials dels fons europeus puguin trobar tota la informació de les convocatòries en una pàgina única”. Segons ha explicat, l’objectiu d’aquesta nova eina és “que tothom s’assabenti fàcilment i en les mateixes condicions de les oportunitats que els ofereixen els Next Generation”, perquè, al seu parer, “és de justícia i una obligació de l’administració” facilitar a tota la ciutadania la informació que pugui ser del seu interès i dissenyar procediments simples, comprensibles i ràpids. “El nou web fa un pas en aquesta direcció”, ha afirmat.
Pel que fa als fons europeus, el conseller ha assegurat que el Govern “està més que preparat per entomar la responsabilitat” per gestionar-los i que “farà tot el que estigui al seu abast” per aconseguir la màxima absorció d’aquests recursos a Catalunya. En aquest sentit, Giró ha destacat que l’executiu català “tenim molt clar cap a on volem que vagi el país, com podem fer front als reptes que tenim al davant i, sobretot, què hauríem de fer perquè els fons europeus tinguessin el caràcter estratègic que vol la Comissió Europea, que és la transformació de l’economia cap a un model més sostenible”, ha conclòs.
En aquest sentit davant la gestió centralitzada dels fons Next Generation EU i “el paper testimonial que a hores d’ara està permetent el Govern espanyol a la Generalitat de Catalunya”, el conseller Giró ha demanat que s’activin línies de fons per finançar projectes territorialitzats i poder-los desplegar adaptats a les potencialitats de Catalunya. El Govern català ha proposat 13 projectes agrupats en tres grans blocs que persegueixen la transformació del teixit productiu català cap a la digitalització, les noves tecnologies i el respecte pel medi ambient, comptant amb les infraestructures necessàries per fer el canvi. “Són projectes de tracció, que atorguen un paper decisiu a les empreses i que s’orienten cap a un model d’economia productiva, basada en la innovació, l’emprenedoria i el lliure mercat”, ha destacat el conseller.
Aquests 13 projectes són part dels 27 que es van seleccionar en el marc del “Next Generation Catalonia” l’any 2020. La resta són projectes que ja podien ser finançats parcialment per les convocatòries del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i els fons REACT-EU, els que es van incloure dins els PERTE del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i els que podien trobar finançament a través del FEDER o el FSE. Finalment, les propostes escollides sumen un total de 2.089 milions d’euros, que mobilitzaran una inversió final de 5.222 milions.
Els 3 projectes són:
- Transformació tecnològica: Dins aquest primer grup s’inclouen tots els projectes que permetran a Catalunya transformar el seu teixit econòmic cap a la digitalització i les noves tecnologies capdavanteres. En total, són set actuacions per un import total de 673M€, entre les quals destaquen el xip europeu, la primera autopista quàntica entre Barcelona i Madrid, un hub d’excel·lència en Teràpies Emergents i Medicina Personalitzada o el Projecte Urban Tech Hubs.
- Transició ecològica: Aquest segon grup recull un conjunt d’actuacions clau per transformar el teixit productiu català cap una economia verda i respectuosa amb el medi ambient. Aglutina tres actuacions per un import total de 556M€: la proteïna alternativa, la bioeconomia circular de les dejeccions ramaderes i la descarbonització de la indústria.
- Infraestructures per a la transformació: Aquest tercer grup incorpora les inversions público-privades que des de Catalunya es consideren rellevants per donar l’empenta necessària a diferents projectes emblemàtics. Inclou tres actuacions per un import total de 860M€: innovació audiovisual i del videojoc, racionalització de l’ús de l’aigua i mobilitat del futur.
fonseuropeus.gencat.cat, el portal de referencia dels fons europeus a Catalunya
La secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, ha tornat a insistir en què la finalitat d’aquest nou portal, “que està operatiu des d’avui mateix”, és ser una “porta d’entrada única” a tota la informació sobre fons europeus a Catalunya i “ajudar a posar una mica de llum, molt especialment, al que són els fons Next Generation EU”. En aquest sentit ha subratllat que els principals destinataris d’aquesta nova eina són d’una banda els gestors d’aquests recursos, és a dir, els departaments de la Generalitat, entitats locals o altres institucions públiques; i, de l’altra, els possibles destinataris com ara les pimes, les universitats o els mateixos ciutadans. “Volem que tothom s’hi senti acollit en aquesta web”, ha assegurat.
El nou web fonseuropeus.gencat.cat, que pretén ser el portal de referència dels fons europeus a Catalunya, inclou tots els que gestiona la Generalitat: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu Plus (FSE+), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA), la RIS3CAT i els Next Generation Catalunya (NGEUCat).
Destaca especialment l’espai dedicat als fons Next Generation, l‘instrument que la UE ha posat a disposició dels països membres per fer front als efectes de la pandèmia de la COVID-19. El nou web recull tota la informació vinculada a aquests recursos: origen, trajectòria i context, informació relativa al sistema de governança o els principals textos normatius de l’àmbit europeu, estatal i català que en regulen el desplegament. Compta, a més, amb altres materials de suport com són el recull de recursos gràfics sobre els Next Generation Catalunya, generats per aportar informació sobre diferents temàtiques vinculades als fons, o l’apartat amb les preguntes més freqüents per resoldre els dubtes més habituals amb què es poden trobar els ciutadans, empresaris i entitats públiques a l’hora d’accedir a les convocatòries o licitacions dels NGEUCat.
Un buscador de convocatòries en temps real
El web també ofereix una eina que facilita l’accés àgil i fàcil, en temps real, a totes les convocatòries que es fan per poder accedir als recursos procedents dels fons Next Generation, tant les d’àmbit estatal com les d’àmbit català, i permet acotar la recerca d’acord amb els interessos i preferències de cadascú. Així, el buscador consta de tres filtres: el seguiment de l’execució, des del qual es podrà accedir a la informació que es demani, segons els paràmetres que s’hagin indicat de terminis, estat, àmbit territorial, òrgan convocant, beneficiari, etcètera. Una segona pestanya amb la descripció de les convocatòries, on l’usuari trobarà més detall de la cerca que hagi fet. I un tercer apartat amb el calendari, amb la previsió de publicació de cada convocatòria.
Amb la voluntat de facilitar la gestió dels fons a les persones i òrgans competents, l’apartat Espai Gestor reuneix totes les guies, instruccions, manuals i materials de formació que els puguin ser d’utilitat. Destaca, per exemple, la informació vinculada a la prevenció del frau, d’acord amb el Pla elaborat per la Direcció General de Fons Europeus, o els models de plecs de clàusules administratives de contractació que les persones gestores poden prendre com a referència en totes les convocatòries i licitacions que hagin de publicar.
Durant la seva intervenció, Villarroya ha anunciat que, a data d’avui, ja han arribat a Catalunya 1.395 milions d’euros dels 1.491 milions que li va assignar el Govern central, procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), i que en els propers dies espera rebre els 96,9 milions que falten. La secretaria també ha explicat que els departaments de Drets Socials; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Cultura; Recerca i Universitats; i Empresa i Treball, ja han publicat 14 convocatòries, per un total de 332,6 milions d’euros. Les altres 23 convocatòries, que sumen un import aproximat de 380,1 milions d’euros, es publicaran abans de final d’any i la resta de recursos assignats es distribuiran a través de licitacions o execucions directes.
Pel que fa a la distribució dels recursos MRR provinents de la UE atorgats a l’estat espanyol per a l’any 2021, Catalunya haurà rebut 1.904,4 milions d’euros, que representen un 7,8% del total (24.198 M). Aquesta xifra és la suma dels recursos assignats a la Generalitat: 1.491,9 M (un 14% del que l’Estat espanyol va consignar per a les comunitats autònomes), 121,8 milions que l’Estat ha distribuït directament entre la resta d’entitats i ens locals de Catalunya, i 290,7 milions que Catalunya ha obtingut de les 30 convocatòries que l’Estat espanyol ha resolt i que representen el 17% dels recursos atorgats.
NGEUCat, una marca inclusiva i propera, per mostrar les actuacions de Catalunya en el marc dels Next Generation
D’acord amb el marc normatiu que regula les obligacions de comunicació dels NGEU i que obliga els gestors i els perceptors d’aquests fons a donar visibilitat al finançament rebut, la Generalitat ha creat la marca Next Generation Catalunya (NGEUCat). Es tracta d’una marca inclusiva i propera que pretén assegurar la màxima difusió de tots els recursos que arriben a Catalunya a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i de la iniciativa REACT-EU i mostrar les actuacions que es duen a terme a Catalunya en el marc d’aquests fons.
El concepte creatiu està representat per un imagotip (unió gràfica de símbol i text), composat pel nom de la marca i els colors que identifiquen els tres objectius dels fons Next Generation: la digitalització (blau), la transició ecològica (verd) i la transformació industrial (taronja). El logotip està format per sis quadrats disposats de manera que evoquen el mapa de Catalunya, però també la F majúscula, la primera lletra de la paraula fons.
