L’augment del 50% en els preus del gas per part del govern, el 2 de gener de 2022, va provocar l’esclat d’una revolta massiva a Kazakhstan per part dels obrers, acompanyada de vagues a moltes fàbriques del sector energètic. Com a resultat de la rebel·lió que va començar a Zhanazoen, una ciutat petroliera, el 4 de gener es va retirar la pujada de preus a la regió de Mangistav.
L’onada de rebel·lió, provocada per la pujada del preu del gas, es va estendre ràpidament a Almaty, la ciutat més gran del país, i a moltes altres ciutats en lluita i amb demandes econòmiques per fer front a l’augment de la inflació, la depreciació de la moneda local del país —el Tenge—, els augments dels béns bàsics de consum i el deteriorament del poder adquisitiu dels treballadors. Ben aviat la rebel·lió va adquirir un caràcter nacional i es va transformar en una mobilització revolucionària com a resultat de la qual el règim opressor i corrupte que va treure als carrers als agents de l’ordre, va començar la repressió a les masses, i es van encarnar en reivindicacions polítiques.
Fora el règim de Nazarbayev – Tokayev
Nursultan Nazarbayev va estar al poder trenta-dos anys fins que va deixar la presidència el 2019 en un país que va obtenir la independència amb la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, a partir dels residus de la vella burocràcia estalinista. Aquest dirigent opressor i dictatorial té molts poders sobre el control i l’explotació dels immensos recursos naturals del país i havia construït un règim oligàrquic. Tot i que les mobilitzacions massives que es van desenvolupar el 2019 van permetre a Nazarbayev arrabassar el govern a l’exprimer ministre Tokayev (actual president), tenia un poder significatiu en un segon pla com a líder de la nació i president del Consell de Seguretat.
Justament per aquestes raons, la classe treballadora i els sectors populars han cridat “Nazarbayev ket, Şal ket!” i s’han mobilitzat amb aquest lema: “Fora, vell, sal de Nazarbayev!” Han reivindicat la celebració d’eleccions per a reemplaçar els governadors que van arribar al poder amb nomenaments a dit, i reclamen una nova constitució per trencar amb el règim opressiu.
Com a resultat de la mobilització revolucionària de les masses que es va desplegar amb exigències econòmiques i polítiques, el 5 de gener es van anul·lar les pujades de preus al país i el govern conegut com Gabinet Mamin va dimitir. Amb la dimissió del primer ministre Askar Mamin i el seu adjunt Alihan Smailov, ha estat nomenat un govern interí presidit per Tokayev i s’ha alicat el control estatal als preus dels combustibles i els aliments durant un període de sis mesos.
Tot i els guanys aconseguits per les masses treballadores mobilitzades espontàniament, les lluites han adquirit un caràcter encara més anti-règim en lloc d’aturar-se, que s’ha concretat en incendis d’edificis governamentals en moltes regions, la presa per part dels activistes de la residència presidencial a Almaty i l’enderrocament de les estàtues de Nazarbayev. Per fer front a la violència del règim contra el poble treballador, l’exèrcit i les forces policials s’han dividit i han sortit a la llum sectors que donen suport a aquestes mobilitzacions.
Amb la creixent ira dels treballadors de Kazakhstan, Tokayev, d’una banda, ha declarat que Nazarbayev ha estat destituït de la Presidència del Consell de Seguretat tot assumint aquest càrrec i, d’altra banda, ha qualificat les mobilitzacions d’“amenaça terrorista”. El règim que ha declarat un estat d’emergència de dues setmanes en tot el país i és responsable de l’assassinat de desenes de treballadors també ha convidat l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, aliança militar establerta pels països de la Comunitat d’Estats Independents i Rússia, a intervenir a Kazakhstan.
Solidaritat amb la mobilització revolucionària del poble treballador de Kazakhstan
Com a Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional, saludem la mobilització revolucionària de la classe treballadora i el poble treballador de Kazakhstan i manifestem que:
- El procés actual al país és la mobilització revolucionària espontània dels treballadors i el poble treballador de Kazakhstan per les seves demandes econòmiques i democràtiques contra un règim oligàrquic i dictatorial basat en l’explotació capitalista dels rics recursos energètics del país a través de la cooperació amb l’imperialisme de Rússia i la Xina.
- Aquest aixecament és la continuació de les onades de vagues i mobilitzacions massives que van tenir lloc a Kazakhstan el 2011 i entre 2018 i 2020, que han portat el país a una crisi econòmica mundial del capitalisme des del 2008.
- A escala internacional, s’inscriu en el context reivindicatiu desenvolupat en contra de la crisi econòmica que s’ha aprofundit amb la pandèmia i les polítiques d’austeritat implementades pels governs com a sortida de la crisi, sempre a favor del capitalisme.
- Per escanyar les mobilitzacions de masses i mantenir viu al règim d’explotació, la burgesia kazakh ha convidat els països expansionistes i imperialistes de la regió a intervenir-hi; actualment, la tasca més bàsica dels pobles del món i dels internacionalistes consisteix a construir la més àmplia solidaritat amb el poble treballador de Kazakhstan.
- A Kazakhstan, la capacitat de les masses per a aconseguir les seves peticions democràtiques, econòmiques i socials depèn de la creació d’una alternativa de poder de la classe treballadora, que només és possible trencant amb el règim actual capitalista, en la perspectiva d’un govern obrer i popular.
- La lluita ha d’anar orientada a obtenir una nova constitució de les i els treballadors, per a una Assemblea Constituent lliure i sobirana.
- Demanem l’anul·lació immediata de l’estat d’emergència i que l’exèrcit es retiri dels carrers.
- Les persones políticament responsables d’ordenar la massacre del poble han de ser detingudes i processades immediatament.
- Tots els obstacles a l’organització han de ser suprimits en pro de la instauració dels drets democràtics i l’organització i formació de sindicats.
- Som contraris a la intervenció de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC) i de totes les potències estrangeres.
Per assolir aquests objectius, cal l’expansió nacional que els òrgans locals formats pel poble treballador, especialment en la part occidental del país, es coordinin durant les mobilitzacions.
Com a Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional, convidem a totes les organitzacions sindicals, estudiantils i de l’esquerra del món a teixir la solidaritat internacional en suport a la mobilització revolucionària de la classe treballadora i el poble treballador de Kazakhstan.
6 de gener de 2022
