La reforma laboral espanyola en curs no és una modificació legislativa més, segons han destacat els impulsors de la campanya Eines de País que agrupa bona part l’independentisme organitzat. En especial, l’Assemblea Nacional Catalana, la qual tot i que sempre ha defensat la necessitat de construir un marc de relacions laborals propi dins d’un nou estat independent també considera que el moment que vivim no és encara el de la ruptura amb l’Estat i que s’ha de treballar en el dia a dia per la construcció d’un marc polític no sucursalista. Una trajectòria que va iniciar amb l’aprovació d’un Decàleg de mínims a les darreres eleccions nacionals (14F) per fer de les polítiques autonomistes oportunitats per refer la construcció de la nova república catalana independent.
Des del moviment popular independentista i l’Assemblea Nacional Catalana, entenen que s’ha d’actuar per preparar la ruptura amb l’Estat. I això exigeix també avançar cap a un marc de sobirania en les relacions laborals. D’aquí que l’Assemblea doni suport a aquesta iniciativa per tenir instruments d’incidència social i econòmica (també en el marc de les relacions laborals) malgrat siguin d’origen espanyol. Mitjançant la campanya d’Eines de País, s’han impulsat sindicats (la Intersindical-CSC i d’altres) i patronals (Anem per Feina) d’obediència exclusivament catalana com la millor manera de representar la majoria independentista i estiguin al servei del projecte nacional quan es trenqui definitivament amb l’Estat espanyol.
En concret, no és de rebut, pels catalans, exposen des d’aquesta campanya, que els convenis sorgits de la negociació col·lectiva d’àmbit estatal continuïn tenint prevalença sobre aquells que siguin fruit de la negociació duta a terme en l’àmbit no estatal o nacional entre catalans. Aquest fet, condemna qualsevol negociació col·lectiva catalana a la irrellevància i impedeix que puguin créixer sent útils. En conseqüència, obstaculitza i bloqueja enormement tenir actors econòmics i socials majoritaris que estiguin al costat del procés d’alliberament nacional i de la ruptura amb l’Estat espanyol.
I també, és definitori que la potestat d’admetre Expedients de Regulació d’Ocupació massius segueixi sense estar en mans de les autoritats laborals catalanes, la qual cosa afebleix les polítiques pròpies davant d’una hipotètica i probable situació pitjor que la que es va viure el 2017 (quan es va fomentar per part de l’Estat espanyol la destrucció de llocs de treball a Catalunya).
L’Assemblea considera que la Reforma Laboral pactada entre els principals actors del Règim del 78 (Govern espanyol, CEOE, CCOO i UGT) no s’altera, en el més mínim, en el tràmit en curs al Congrés espanyol i que l’estructura espanyola de vigilància centralitzada romandria perjudicial pel conjunt dels catalans, treballadores, treballadors i l’empresariat català. Aquesta entitat també entén que es discrimina greument així el marc català de relacions laborals.