En l’activitat ordinària de la Generalitat de Catalunya com autonomia espanyola està una acció exterior de promoció de nous mercats i reclam turístic. Aquesta acció pública s’ha anat fent sense més consideracions durant molts anys. També la fan altres autonomies espanyoles. Tanmateix, de resultes dels afers vinculats amb el referèndum d’autodeterminació de Catalunya del 2017, el Tribunal espanyol de Comptes reclama la suma de 5,4 milions al responsables institucionals d’aleshores. Segons aquest tribunal espanyol, instituït sense cap objecció per totes les forces polítiques catalanes i espanyoles durant anys, malgrat ser una institució de dubtosa transparència democràtica, hi ha un lligam entre el contingut de la seva activitat i el que es va esdevenir la tardor del 2017, àdhuc el 2014.

Actualment hi ha investigats 42 responsables, però podrien ser molts més, inclosos càrrecs executius que seguien les directrius polítiques del Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquests alts càrrecs i altres alts funcionaris, per tant, veurien com l’acció comptable cauria de ple sobre el seu patrimoni, ja que l’acció d’aquest tribunal reclama conjuntament contra tots ells indistintament i solidàriament.

La responsabilitat comptable s’escau sobre la utilització d’uns medis públics que normalment són totalment neutres, o fins ara ho han estat. Experts en la matèria qualifiquen l’acció comptable de totalment forassenyada, ja que s’institueix sobre una activitat repetida anteriorment i vigent fins i tot en l’actualitat. Així, per tant, seria totalment normal que l’actual Govern de la Generalitat n’assumís totes les càrregues financeres, igualment de forma solidària, i en benefici de la seva activitat estatutària, tal com ho demostren les memòries departamentals que hem pogut consultar.

Publicitat
Publicitat

Els apunts comptables que fan la quantiosa suma de prop de sis milions d’euros, tot i que està en permanent revisió, després de l’abundant informació facilitada des dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, van des de pagaments a agències de viatges, contractes de lloguer d’establiments per a reunions o establiment de delegacions autonòmiques a l’exterior, entre altres de menys quantioses.

Bona part d’aquests apunts comptables provenen del DIPLOCAT, el qual va ser una de les principals entitats autonòmiques liquidades, ipso facto, amb l’aplicació del règim d’intervenció que va aprovar el Senat espanyol segons l’article 155 de la CE. Una liquidació i una oposició que no va tenir major oposició entre els qui ara veuen com el seu patrimoni personal i familiar pot quedar clarament perjudicat o definitivament anorreat si la institució de la Generalitat no intercedeix com a garant de la seva activitat pública d’aleshores.

Els tràmits del Tribunal espanyol de Comptes tenen una naturalesa quasi sumària. En la vista inicial d’un procediment previ que ja s’havia conclòs el 2019, i que des d’aleshores està generant una galopant acumulació d’interessos de demora, els advocats no han pogut entrar en la qualificació de cada una de les partides. Un exercici molt complex segons el qual seria possible, han manifestat, separar l’activitat legítima i ordinària d’una autonomia espanyola d’aquella altra activitat, eventualment vinculada als legítims drets nacionals que els catalans políticament van voler exercir. Un discerniment, han manifestat, que no és possible fer amb cap automatisme i que justificaria, necessàriament, que la institució de la Generalitat n’assumís íntegrament el saldo deutor.

1 COMENTARI

  1. 6 milions d’euros, en 10 anys… Es que som pobres…
    Només la reforma de l’ambaixada Ñola, al Marroc o Turquia ja va costar molt més que això, però és clar, allò era por espaÑa.

    Marxem ja, que només perdem temps i quartos…

    Salut i dues Repúbliques, aquí i a Ñ.

Comments are closed.