image_pdfimage_print

Aquest divendres, 7 de maig, exrepresentants institucionals i líders de la societat civil dels països bàltics i d’Eslovènia han participat com a ponents a la inauguració del Congrés d’Independències Unilaterals, un congrés internacional en línia que analitza els processos d’independència unilateral. L’objectiu és extreure lliçons d’aquests processos històrics que puguin ser aprofitades a Catalunya per donar impuls al seu moviment independentista. El Congrés durarà dos dies, i a part de la conferència inaugural i la cloenda, constarà de cinc tallers, que tindran lloc en sessions tancades per Zoom. La inauguració, que s’ha emès a través dels canals de xarxes socials de l’Assemblea, es pot tornar a veure aquí.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha donat el tret de sortida a l’esdeveniment, afirmant que “la forma més freqüent de reeixir en la independència ha estat a través de la unilateralitat. Podem trobar exemples en tota mena de contextos, siguin propers o distants al cas català. Fa falta tornar a col·locar la unilateralitat en l’àmbit del debat públic i guanyar coneixement sobre com aconseguir la independència de Catalunya”.

Dimitrij Rupel, ministre d’Afers Exteriors eslovè durant el procés d’independència d’aquell país i de nou entre el 2000 i el 2008, a més d’exalcalde de Ljubljana i portaveu dels observadors internacionals durant el referèndum del 1r d’octubre, ha declarat: “Eslovènia va declarar la independència, i la guerra va començar. La Unió Europa va dir que havíem de cancel·lar el procés d’independència unilateral. Els eslovens no ho vam acceptar. Si ho haguéssim fet, hauríem perdut”.

Publicitat
Publicitat

Ülo Laanoja, un dels organitzadors de la Via Bàltica i parlamentari del primer parlament independent d’Estònia, ha afegit: “Els diplomàtics espanyols han fet una gran tasca aconseguint el silenci del govern d’Estònia, que no parla dels presos polítics ni de la independència de Catalunya. Amb la meva presència aquí, vull expressar que la majoria del poble estonià està amb vosaltres.”

Finalment, Vents Armands Krauklis, alcalde del municipi de Valka i líder del Front Popular Letó a la regió de Valka durant el procés d’independència, ha acabat la seva intervenció afirmant: “La meitat de la nostra societat era russa; així que vam cercar el seu suport o, com a mínim, que no rebutgessin el nostre projecte. La independència representava una clara millora econòmica, i van entendre que això era el millor per a tots.”

Vicent Partal, periodista i director del digital Vilaweb, ha moderat l’acte inaugural, en què ha destacat:“En tots els seus països, al principi sempre hi havia gent que deia que la independència era impossible, especialment de cara a una superpotència com Rússia, o Eslovènia de cara a Iugoslàvia. Però hi ha punts d’inflexió, quan el poble s’adona que té poder, i que el pot fer servir per fer canviar les coses.”

Després de la inauguració, ha tingut lloc el primer taller a porta tancada, que ha posat el focus sobre la independència política i la qüestió monetària, moderat per Jordi Galí i amb Xavi Cuadras com a ponent, ambdós reconeguts economistes i professors d’institucions de prestigi.

Dissabte, el Congrés comptarà amb la participació de Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg del Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i dels experts i acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Jordi Arrufat i Daniel Soler. Els temes de debat seran la defensa i la seguretat, les relacions internacionals, els processos constituents i la desobediència civil. L’acte de cloenda, en línia, tindrà lloc a les 18 hores amb la participació de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i Joana Pujol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’entitat, i serà presentat i moderat pel periodista de Nació Digital Roger Tugas.

Els exemples dels països bàltics i d’Eslovènia s’han escollit perquè són geogràficament i cronològicament propers a Catalunya (aquest any és el 30è aniversari de la seva independència). També perquè es van aconseguir davant d’estats molt més poderosos, mitjançant un sistema de desbordament democràtic, desobediència civil i fets consumats.