Antonio Baños
Antonio Baños
image_pdfimage_print

Antonio Baños (Barcelona, 1967). Periodista i escriptor. El darrer llibre La república possible (Ara llibres, 2017), titllat com el llibre del dia 1 de la independència. Secretari nacional de l’Assemblea Nacional Catalana i portaveu de SÚMATE.

La llei del Referèndum aprovada al Parlament s’està traslladant als municipis, en pots fer una valoració?
Primer cal destacar que, com s’està veient, hi havia una preparació de tot aquest procés, perquè molta gent crítica amb el procés parlava d’improvisació, que això anava una mica de manera estranya, com un procés de nyigui-nyogui… i ara estem veient que realment, cosa que ja sabien qui ho portava, hi ha uns tempos, una tramitació administrativa, un trasllat al territori, i una aplicació de manera ja pràctica i tangible d’elements per fer de l’u d’octubre una realitat. I això crec que és molt destacable perquè amb la prohibició i vigilància de l’Estat espanyol, que una administració, que no deixa de ser de moment una administració regional, ara pugui desplegar aquesta llei i a més amb ordre, doncs dóna molt bones sensacions. Vol dir que s’ha fet feina en silenci, que s’ha fet feina ben feta i que el Govern i el Parlament s’ho han pres seriosament.

Quina ha de ser la resposta a les amenaces de l’Estat espanyol?
Valls. Ho vam veure a Valls. Valls marca el camí. “Contigo empezó todo, Valls” [riu]. És passi-ho bé i moltes gràcies, els clavells als guàrdies civils, aquesta sensació que jo crec que és evident al país que, escolta! l’Estat espanyol, més que por, fa una mica de peneta, no?

Hi ha una cosa que cap estat té. Els estats tenen bombes atòmiques, policies, serveis secrets, espies, torturadors, delators, jutges… però cap estat té humor, l’humor no forma part de l’estat, és impossible que l’estat sigui “catxondo“, conceptualment impossible. Aleshores, la manera de combatre un estat que et reprimeix és sempre l’humor.

Publicitat

Parlant d’humor, el vídeo del “Mambo” de la CUP va en aquesta línia.
Sí, és la segona part del vídeo que es va fer a la campanya del 2015, ho fa Metromuster, que són una gent compromesa socialment i uns cracks. El vídeo és fantàstic perquè demostra també aquest tarannà. Quan tu, davant d’unes amenaces, dius “Mambo, que comenci el Mambo!” desactives les pors. La millor manera de dir que no tenim por és això, ballant o cantant.

La Catalunya xarnega és la que ens farà lliures?
Bueno, serà una de les Catalunyes que ens farà lliures, si és que encara queda Catalunya xarnega. Jo crec que ara hi ha la Catalunya nigeriana, la Catalunya llatina, la Catalunya musulmana… De l’última onada migratòria ja en fa vint anys, si van arribar el 99 i el 2000, és gent que ja fa temps que viu aquí, no sé si té fills o si ja té néts, amb la qual cosa, la xarneguitat ha quedat quasi com una cosa històrica i ara hem de començar a parlar i a gaudir d’aquestes noves Catalunyes. Evidentment que l’entrada de molta gent, castellanoparlant o d’orígens poc catalanistes, més que familiars, ideològics, ha estat determinant pel procés.

Des de SÚMATE quines accions teniu pensades per a la campanya del Referèndum?
Les que es puguin, perquè tenim quatre duros i som poca gent. La gran virtut de SÚMATE és el cara a cara, nosaltres tenim paradetes, anem a peu pla a mercat, a barris que són difícils i estem hores parlant amb la gent, aquesta és la gran força.

I d’altra banda, desplegarem una campanya audiovisual que esperem que també funcioni, a YouTube, a les xarxes i tot això.

Què passarà l’u d’octubre?
L’u d’octubre la gent anirà a votar, la notícia serà aquesta. Jo crec que fliparem bastant l’u d’octubre, en el sentit que em dóna la sensació que serà molt més que un 9N perquè hi ha repressió. És a dir, el 9N la gent va anar a votar per la voluntat d’expressar-se, però ara sumem a tota aquella gent del 9N, tota la gent que votarà perquè no vol que la reprimeixin, ni a ells personalment, ni a la gent que pensa com ells, però sobretot, als seus veïns que no pensen com ells. Jo sempre dic que a Catalunya, gràcies a Déu, hi ha més demòcrates que indepes… i això és molt important, hi haurà dos milions d‘indepes, però hi haurà un milió i mig o dos més de gent que no entén que la Guàrdia Civil s’emporti una urna, encara que sigui per fer una cosa que ells no volen. Com a mi no m’agradaria que si fóssim independents i es fes un referèndum per tornar a Espanya, no m’agradaria que traguessin les urnes.

En aquest sentit, molta i molta gent pot anar a votar en contra d’aquest govern del PP, que és totalment demofòbic i que porta una política social absolutament horrorosa… Hi ha molts motius, hem acumulat molts més motius que no pas el Sí a la independència.

I el dia 2 d’octubre, què passarà?
Que és dilluns. Vull dir que qui tingui feina haurà d’anar a treballar i qui no a buscar-la. Crec que és això, bàsicament hem de mentalitzar-nos que el dia 2 és dilluns. Aleshores, com sempre: Rodalies petarà, el jefe serà un borde, o la jefa, estarem contents però haurem d’estar fitxant. I els polítics hauran d’agafar dos trens, un cap a Madrid i un altre cap a Brussel·les i dir: “miri, això va passar ahir, què fem? Tenim aquest mandat, i aquesta gent i aquest nombre de vots”. Esperem que sigui un nombre de vots ampli que sigui del Sí i encara que fos petit i guanyés el No, s’hi hauria d’anar i dir: “bueno, això és el que ha passat, i ara què?”

A no ser que l’Estat espanyol intenti impedir que s’apliqui el resultat de l’u d’octubre si fos favorable. Aleshores, evidentment ens hauríem de mobilitzar.

Quin és el posicionament de SÚMATE a una declaració unilateral d’independència?
Sobre aquestes decisions no tenim opinions, estem al carrer. Nosaltres sempre estem al servei d’allò que diguin els nostres representants majoritaris, la majoria parlamentària del Govern, perquè a més, sobre aquestes qüestions i altres, a SÚMATE hi ha diverses opinions. Nosaltres som la infanteria i ens dediquem a una cosa molt concreta: a arribar a barris on el catalanisme clàssic no ha arribat.