La polèmica sobre el futur dels monuments franquistes està servida i és sempre motiu de controvèrsia.
Els “Requetès” fa referència als soldats carlistes que participaren, a principis del segle XX, a la Primera Guerra Carlista, designació emprada a les organitzacions que intervingueren a Catalunya, Aragó, Andalusia, i també a les tropes navarreses que durant la Guerra Civil Espanyola van lluitar al bàndol franquista. Actualment, el moviment carlista continua present en algunes regions d’Espanya i es representa per diversos partits polítics. D’entre tots els terços que hi van combatre el Terç de la Mare de Déu de Montserrat té una petita capella al costat del Monestir de Montserrat.
Es tracta d’un monument creat el 1961 que exaltava la unitat militar franquista i que atemptà contra el govern de la República. Aquest monument consta d’una pedra i l’estàtua que representa un soldat ferit mirant la muntanya, originàriament, contenia una placa on es podia llegir “Exemple i sacrifici”: es tracta, doncs, de la commemoració de la mort d’aquells que van morir exercint el mandat d’un règim dictatorial.
A instàncies del PSC que va reclamar a la Generalitat les gestions per tal que es donés compliment a la Llei de Memòria Històrica, el juliol de 2018, es va elaborar un avantprojecte de llei catalana presentat pel grup parlamentari PSC-Units Podem. La seva viabilitat i tramitació, però, sembla estancada, amb certs obstacles per tirar endavant. S’hi especifica que cal procedir a: “la retirada dels símbols contraris a la memòria democràtica en sis mesos des de l’entrada en vigor de la llei” i, en l’article 42, prescriu que: “7. Si no es produeix de manera voluntària la retirada o l’eliminació dels elements a què es refereix aquest article, el Memorial Democràtic incoarà d’ofici el procediment per retirar els elements esmentats”. I també diu que si: “10. Transcorregut el termini donat sense que s’hagin retirat els elements esmentats, la Generalitat podrà retirar-los subsidiàriament, d’acord amb el que preveu la legislació vigent”. A més a més, tenint en compte que es tracta de l’Església: “3. Quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin col·locats en edificis de caràcter privat amb projecció a un espai visible d’accés o ús públic, les persones propietàries hauran de retirar-los o eliminar-los”. Aquest text fou aprovat aleshores amb els vots de Ciudadanos, JxCat, ERC, la CUP i els socialistes demanava retirar el monument per a conservar-lo i museïtzar-lo.
Ja sabem de què es tracta i també com la legislació espanyola no és prou explícita i, per tant, no omple buits legals ni respon a les necessitats que es pretenien de recollir en la reforma de 2020, ja que es queda a mitges en molts aspectes. Què en podem esperar si queda clar que la Fundació Francisco Franco, que exalta la figura del dictador, no es considera il·legal en un règim democràtic?
Aquest any, l’Abadia de Montserrat, on es troba la cripta dels soldats d’aquest grup que hi moriren, ha traslladat a la Generalitat un text per tal de contextualitzar el conjunt. La voluntat del Monestir és incloure un nou text al costat i descarten, per tant, la petició del Parlament de Catalunya que el 2018 sol·licitar de retirar-lo. A l’espera de la resposta de l’administració pública catalana, a través del Memorial Democràtic, sobre què cal fer i si la proposta és encertada, cal tenir en compte que ha transcendit que, tot i que aporta més informació, en cap moment s’hi especifica que van combatre en el bàndol republicà: això no seria falsejar la memòria històrica i faltar a una correcta “contextualització” del passat del nostre país?
El 2019, des de la Conselleria de Justícia es garantia que calia ultimar els tràmits per a una llei integral catalana en pro de “garantir el compliment dels drets legítims de la ciutadania”. Si és un espai de memòria on es produeixen reunions per part de grups franquistes, no es podria parlar d’actes no legals? Aquesta seria la millor opció? Si és cert que els familiars d’aquestes víctimes no volien que fossin traslladats al Valle de los Caídos, els van preguntar a les famílies de les víctimes de republicans que fossin enterrats allí?
