Les energies renovables són energies d’origen natural és un camp a explorar i que promet molts avantatges pel que fa al respecte del medi ambient i a la gestió dels recursos naturals. Des de principis del segle XXI, experts com Josep Puig i Santi Vilanova, entre d’altres, han defensat els seus avantatges i, amb l’avenç de l’estat d’emergència climàtica, cada vegada més han tingut visibilitat iniciatives en aquest sentit. Per una banda, cal vigilar però que no ens donin gat per llebre i, per altra banda, tot i que anem tard en aquest sentit, no es pot recuperar en poc temps tot el que s’ha desbaratat les darreres èpoques.
En un article publicat per l’Institut d’Estudis Catalans posa de manifest que ja molts anys abans ja es palesava i qüestionada el paper dels espais naturals i rurals i de les persones que hi viuen en el seu paper per al proveïment d’energia per a cobrir tant les necessitats pròpies com les foranes i és cert que cada vegada més –potser també com a punt a favor i conseqüència també de la pandèmia- el repoblament de pobles i zones rurals està cada vegada plantejant la necessitat d’avançar en aquest sentit.
Des del punt de vista social, hi ha els moviments cooperativistes i iniciatives per afavorir la gestió del medi ambient que podeu seguir en publicacions com Món Rural i Xarxa.net, per exemple. També des de l’àmbit institucional, la Generalitat de Catalunya va crear, el 2015, la Ponència Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat. A Catalunya, Som Energia és una empresa pionera en aquest sentit, que neix per explicar l’aprofitament sostenible i ecològic de les energies alhora que per a denunciar implícitament l’explotació duta a terme per multinacionals i empreses interessades només en obtenir beneficis.
Actualment, els segells de qualitat són un factor de moda que caldria analitzar si s’adequen als principis que les originaren i a què han de donar resposta. Així doncs, cal veure una oportunitat però sense abús com s’està veient amb la proliferació de propostes empresarials que no tenen en compte el territori i que cal que rebin una regulació justa i la mediació correcta amb tots els agents afectats. Així doncs, en territoris de la Catalunya menys poblada hi ha una massificació de propostes per a implantar centrals eòliques i solars, fet que ha generat l’aparició de plataformes en defensa de qui més coneix el territori: cal abordar el tema d’acord amb les polítiques de proximitat i els agents locals. Una d’elles és la Xarxa Segarrenca per la Sobirania Energètica que demanen al Govern que derogui o modifiqui la llei que permet aquest allau de i que aplega entitats de la Segarra, l’Anoia i la Conca de Barberà. Els col·legis d’Enginyers Agrònoms; de Camins, Canals i Ports; d’Industrials; d’Informàtics; i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació defensen en un manifest que: “són una oportunitat per afavorir un desenvolupament industrial i econòmic, alhora que sostenible, del territori” i el retard en la seva implementació: cal trobar un punt mig però tal que tot contribueixi tant a la millora dels processos industrials i serveis a la vegada que afavorir el territori, tenint en compte les necessitats més que els interessos. De moment, s’estan desestimant algunes opcions com el projecte ‘Cogulló Solar Plant’, preveia aprofitar la cara sud del dipòsit salí per instal·lar-hi set parcs.
Cal restar amatents a l’actualitat i decisions dutes a terme pel Visor ambiental del Departament respectiu i l’Observatori de les Energies Renovables com a motor econòmic, quant a ocupació i quant a respecte al medi ambient.
