Societat hipnotitzada

Sèrie dels 10 articles més llegits durant l'any 2021. El següent article fou publicat el 30 d'octubre.

En aquests darrers temps en què el govern de la UE ha convertit les farmacèutiques en els “salvadors de la humanitat”, convé tornar a escoltar l’entrevista feta per Jordi Évole a l’exdirector general de Salut Pública, el Dr. Ildefonso Hernández (2013), que avui seria políticament incorrecte. Aquest càrrec de l’època de Zapatero explica que les polítiques, en tots els àmbits i també en sanitat, reben moltes influències i que quan això passa les polítiques finals no són les que tindrien una millor utilitat pública.

El Dr. Ildefonso explica que la indústria farmacèutica és qui domina l’agenda de formació dels metges, l’agenda d’investigació i l’agenda pública de la sanitat, la qual cosa significa que la majoria d’actes són finançats per aquesta indústria. És tan gran la influència d’aquesta indústria que posa com a exemple que és més fàcil que a un ministre li presentin un medicament o una vacuna que no que li plantegin un programa sobre envelliment saludable. Davant d’aquesta afirmació, Évole pregunta el perquè i la resposta és que l’envelliment saludable mitjançant risoteràpia, taixí o qualsevol altre programa que millori la salut de la gent gran no té el rendiment econòmic com el que té una vacuna.

Pel que fa a aquesta influència, segons el Dr. Ildefonso, inclús arriba a dominar els òrgans reguladors. Posa per exemple el cas de portes giratòries que va viure amb l’exdirector de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), Thomas Lönngren. Aquest directiu, després de treballar deu anys per l’EMA, va passar directament a formar part d’una consultoria que tenia com a finalitat justament assessorar empreses farmacèutiques sobre com accelerar els procediments d’avaluació dels medicaments.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Diu que quan va ser director de Salut Pública en el context de la famosa grip A va rebre pressions dels mitjans de comunicació i també per part dels països productors de vacunes que collaven perquè la decisió de la UE fos comprar vacunes per a tothom. Assenyala que la indústria pressionava perquè volia obtenir la màxima rendibilitat de la seva vacuna pandèmica i que, per tant, el que volia era accelerar els contractes, aconseguir el nombre més alt de vacunes i incloure alguna clàusula per tal que els efectes adversos no fossin responsabilitat dels laboratoris, però deixa clar que no ho van aconseguir.

El Dr. Ildefonso exposa també que la compra de les vacunes per a la grip A va suposar per a Espanya una despesa de 98 milions d’euros, uns diners que van anar a parar a diversos laboratoris farmacèutics, i que les vacunes que no es van usar es van haver de cremar… I acaba dient que el que ha après d’aquesta situació és que gairebé totes les institucions implicades en aquest procediment han de millorar el seu funcionament i revisar la seva imparcialitat i la seva independència, començant per l’OMS.

Ara, passats uns anys d’aquesta entrevista, quan ja estem en la fase en què la bigpharma ja ha aconseguit dels governs el que no va poder amb la grip A (contractes amb clàusules opaques, vacunacions mundials, exempció de la responsabilitat dels efectes adversos…), a casa nostra ens trobem que el Departament de Salut, després del polèmic Procicat, ha creat el Comitè Científic Assessor de la Covid-19. Aquest òrgan, a diferència del comitè del govern espanyol que, ja sabem, no va existir mai, estarà format per entre vint-i-un i trenta-cinc membres i, en teoria, és l’encarregat d’emetre recomanacions i propostes sobre l’abordatge del control de la pandèmia amb “independència de criteri”.

Per tal d’anar una mica més enllà de les declaracions polítiques i conèixer altres aspectes d’aquest comitè, us animo a llegir les dades que aporta el present article, que he pogut aconseguir gràcies a la col·laboració d’una amiga. Encara que s’haurien de consultar més laboratoris, per motius de temps, ens hem quedat amb les webs de Pfizer, AstraZeneca i Jansen:

https://www.transparencia-pfizer.es/transparencia2018

https://www.transparencia-pfizer.es/transparencia2019

https://www.transparencia-pfizer.es/transparencia2020

https://az.app.box.com/s/n1sfw79bkkd27rvju1tj9fd3tcebh9p5

https://www.janssen.com/spain/transparencia

Per raons alfabètiques començaré pel Dr. Benito Almirante Gragera, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Segons la web de Pfizer, l’any 2018 (pàg. 21) va rebre 4.115,87 € (2.650 € com a honoraris i la resta per altres despeses). I el 2019 (pàg. 23) va cobrar la quantitat de 5.730,34 € (3.000 € com a honoraris i 1.930,34 € en concepte de desplaçaments).

Continuo amb el Dr. Robert Güerri Fernández, cap de Secció de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar, que segons Jansen va obtenir el 2019 la quantitat de 2.364 € (2.000 € com a honoraris i 364 € per altres despeses). L’any següent va percebre 1.209 € (900 € com a honoraris i 309 € per altres despeses).

El Dr. Juan Pablo Horcajada Gallego, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar, segons Pfizer l’any 2018 (pàg. 10) va rebre en concepte d’honoraris 3.000 € i pel mateix concepte, 6.090,38 € més el 2019 (pàg. 11).

El Dr. Joaquin López-Contreras González, cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, segons Pfizer (pàg. 32), l’any 2019 va cobrar 5.201,02 € (3.000 € en honoraris i la resta com a altres despeses). I el 2020, segons AstraZeneca (pàg. 15) va percebre en concepte d’honoraris la quantitat de 4.900 € .

I el darrer vocal, especialment conegut, el Dr. Trilla, cap del Servei d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic, segons Pfizer (pàg. 22), l’any 2019 va percebre 1.523,63 € (542,13 € com a honoraris i la resta com a despeses generals).

Pel que fa a la presidenta d’aquest comitè, la Dra. Magdalena Campins Martí, segons Pfizer (pàg. 39) durant l’any 2018 va percebre 1.457 € per desplaçaments. Cal afegir a aquesta informació la publicada a ElSevier 2015. Si descarreguem el pdf del resum: Cobertura de vacunació antipneumoccòcica en nens amb condicions de risc a Catalunya, veurem que en l’apartat on s’han de declarar els conflictes d’interès diu: “La Dra. Magdalena Campins ha estat ponent de simposis esponsoritzats per Pfizer i ha format part de comitès d’experts d’aquest mateix laboratori”.

Em sembla que qualsevol persona pot comprendre que no és possible assessorar de manera imparcial i independent si es tenen vincles i interessos amb les empreses que fabriquen les vacunes, que per cert ja hem pogut comprovar que no immunitzen i que la mateixa OMS, segons Diario 16, ja ha reportat més de dos milions de lesions postvacunació.

D’altra banda, penso que les mesures han augmentat els problemes de salut mental, situació que promet més ingressos a la indústria farmacèutica. També estan afectant negativament la petita i mitjana empresa i, a més, la seva aplicació conculca l’actual estat de dret i els convenis internacionals en matèria de drets humans i llibertat essencials.

A la vegada que la societat roman hipnotitzada sota la creença infundada que els governs “ens protegeixen”, la realitat és que els que manen impedeixen el debat seriós i responsable sobre altres abordatges a la Covid-19. En desacord a l’estratègia sanitària actual més de 10.000 metges i científics de tot el món han signat una declaració en la qual condemnen l’estratègia actual i acusen els responsables públics de la crisi de la Covid per crims contra la humanitat. La declaració va estar llegida pel Dr. Robert Malone coinventor de la tecnologia ARNm.

Per acabar, voldria recomanar la lectura de l’article de Bea Talegon: No hem après res. Coincideixo plenament en el contingut i molt especialment quan diu que sorprèn com l’esquerra, que sempre ha estat crítica amb els mecanismes del capitalisme, hagi passat a confiar plenament en la indústria farmacèutica.