Davant les condemnes per desobediència i la repressió judicial, resistim!

Pau Juvillà, diputat de la CUP i secretari de la Mesa del Parlament, ha estat condemnat pel TSJC el 14 de desembre a 6 mesos d’inhabilitació i 1.080 € de multa. La sentència està motivada en la desobediència a la Junta Electoral de Catalunya que li havia ordenat retirar els llaços grocs del despatx de la Paeria de Lleida quan n’era regidor el 2019. Com ja va passar amb el president Torra, també inhabilitat de manera similar, la JEC considera que els símbols i les expressions que demanen la llibertat dels presos polítics i de les persones exiliades són partidistes i vulneren la neutralitat institucional —on tan sols estan admesos els símbols oficials espanyols.

La “justícia” ordena retirar l’escó i el Parlament ha acordat mantenir-lo fins que la sentència sigui ferma i ratificada al Tribunal Suprem. La decisió d’ajornar el compliment de la sentència respon a un càlcul de riscos que vol esquivar l’ordre d’inhabilitació agafant-se a una interpretació tècnica mentre puguin. Després vindrà l’hora de la submissió o de desobeir arriscant-se a la inhabilitació de la presidenta i dels membres independentistes de la Mesa del Parlament.

El prop-passat 20 de desembre la Sala 2ª del Tribunal Suprem obrí judici per desobediència greu contra Eulàlia Reguant, també diputada catalana de la CUP, per no respondre a l’advocat de VOX en la sessió del 27-2-19 del judici de procés. Abans havia estat multada amb 2.500 €, igualment que Antonio Baños que va mantenir la mateixa actitud en l’esmentada sessió, però com que no és actualment aforat, serà jutjat per un tribunal ordinari de Madrid.

Publicitat

La repressió judicial no s’atura i ja en podem assenyalar els mètodes i els objectius. Hi ha una repressió generalitzada contra l’activisme pels drets nacionals i social que utilitza les forces policials, l’extrema dreta i la fiscalia, com veiem habitualment, i també una repressió específica contra les institucions democràtiques que vol inhabilitar els parlamentaris i regidors contraris al Règim del 78. Condicionar els debats del Parlament i substituir els que han estat escollits a les urnes és l’objectiu del TSJC, com suspendre’n o modificar-ne les lleis (ja en van 40) és l’objectiu del Tribunal Constitucional.

Davant d’això, cal veure-hi clar. Els jutges espanyols limiten la llibertat d’expressió, però si amb això no en fan prou, converteixen sistemàticament en delicte qualsevol posició política contrària a través de la figura de la desobediència per escapçar l’oposició. Una simple pancarta, un llaç groc fins i tot quan no es té responsabilitat institucional, o el rebuig a la humiliació de ser interrogats per un feixista, masclista i xenòfob són suficients per canviar el resultat electoral i privar els diputats dels seus drets. La presència d’un partit polític com part acusadora en un judici, i més encara de VOX, és una anomalia democràtica que indica la naturalesa política del judici i la contaminació reaccionària del Tribunal que la permet. A Itàlia, en canvi, VOX ha estat rebutjat en el seu intent de recurs en la sentència sobre l’euro-ordre del president Puigdemont.

No serveixen, doncs, les “defenses tècniques”, la submissió a mitges o esquivar les decisions compromeses: la repressió retalla i redueix cada cop més els drets democràtics. Tan sols una defensa política ferma com les d’Eulàlia Reguant i Antonio Baños poden denunciar la situació i resistir si tenen el suport d’una desobediència col·lectiva, activa i massiva. Cal superar la hipocresia dels que diuen defensar la llibertat d’expressió, defensar l’ensenyament, etc., fins que hi ha una sentència que, llavors proposen complir, com si la justícia espanyola fos un àrbitre i no descaradament parcial.

Cercar el mal menor mai no resol cap problema, cal ser valentes i plantar cara col·lectivament a l’opressió. Preparem-nos a resistir els judicis per desobediència i aturar l’escalada repressiva.

Donem suport a l’Eulàlia i fem-li costat participant en actes com el que s’ha convocat el diumenge 16 de gener al barri de Sant Antoni de Barcelona. Saludem també la iniciativa d’UCFR que, en suport de l’Eulàlia, ha engegat la campanya de penjar fotos i vídeos a les xarxes socials amb el cartell de “JO TAMPOC CONTESTO A VOX” o fer-ne piulada i que es faci viral.