Amb la pandèmia han proliferat els ERTOS, o expedients de regulació temporal de l’ocupació, i els treballadors, gràcies al SEPE, abans INEM, no han notat la sotragada econòmica provocada per l’expansió de la COVID. El SEPE ha continuat pagant les nòmines, almenys en part, en substitució de l’empresari.
Tanmateix, el pagament s’ha fet sense fer la retenció habitual per raons de l’impost de la renda o IRPF, de manera que els cobraments rebuts per parts dels treballadors en alguns casos no han notat els topalls de prestació que l’estat pot garantir en aquests casos, o la rebaixa ha estat molt baixa. Però això, no era la realitat. Ara, al fer la declaració de la renda del 2020 quedarà palès que hi ha més d’un prestador i que cal aplicar la retenció corresponent, de manera que, en molts casos, sortirà una declaració a pagar, quan sempre havia estat a cobrar, en forma de devolució.
El límit de 22.000 euros bruts anuals per evitar presentar la declaració de la renda del 2020 no es pot fer valer si el treballador ha tingut ingressos o rendes provinents de més d’una font. I el SEPE quan paga la prestació de l’ERTO és una font diferent de l’empresari habitual. Per això, fins i tot en aquests casos caldrà fer la declaració pertinent i aflorarà, segurament, el fet de no haver satisfet cap retenció a compte de l’IRPF.
A Catalunya, segons l’Observatori del Treball i del Model Productiu, es creu que això podrà afectar a més 700.000 treballadors, els quals tindran una liquidació positiva o a pagar en concepte de renda. Una situació que ofereix una oportunitat a aprofitar, si tenim en compte la campanya de l’Assemblea #JopagoaCatalunya, per fer els ingressos corresponents a través de l’ATC o Agència Tributària de Catalunya, un cop presentada la declaració a l’AEAT o Agència Estatal de l’Administració Tributària amb normalitat (la forma de fer-ho bé i sense problemes afegits es pot consultar a https://sobiraniafiscal.assemblea.cat/ ).
Per aquesta via, els treballadors catalans, segons els defensors de la campanya, tenen l’opció d’implicar les institucions autonòmiques catalanes des de la perspectiva fiscal i, de passada fer possible, si convé, una garantia potent per a la dotació pressupostària que necessiten els serveis públics de proximitat que ells com a treballadors reclamen de forma insistent.
El fet que molts treballadors catalans, de l’ordre de 800.000, estiguin acostumats a tenir devolucions d’Hisenda i ara a una part molt important d’ells (un 90%) els hi toqui pagar suposa un canvi de mentalitat rellevant, segons experts laboralistes. Molts d’aquests treballadors han hagut de fer gestions per retornar quantitats cobrades indegudament o també tenen pendents regularitzacions amb el SEPE. Un fet que ha fet créixer la sensació pràctica de que el SEPE no funciona o no està donant un bon servei. Una raó definitiva, abunden, per escometre sobirania fiscal i així garantir uns serveis públics de proximitat més eficients i duradors.
L’Assemblea, en aquesta línia, ja ha recollit també diversos suports institucionals, sobretot del món local, per continuar amb la seva campanya #JopagoaCatalaunya.
