En relació al proppassat Primer d’octubre

image_pdfimage_print

Totes les opinions són respectables. Al meu entendre, i hi vaig estar tota l’estona, davant l’escenari de l’Arc de Triomf, aquest primer d’octubre, fent de voluntari i fixant-me en el comportament de la gent, haig de dir que no es van xiular persones. És més, es va aplaudir i xiular a la mateixa persona i en diferents casos (no només la Carme Forcadell). El que es va xiular, fonamentalment, va ser discursos llargs i excessius, i propostes que la gent va considerar inapropiades. En general, va ser a la gent que va assistir a l’acte a qui se li va faltar el respecte. Va ser a l’inrevés. I molts van dir prou.

Però resulta que en lloc de destacar la maduresa política que significa aquesta capacitat crítica selectiva i no sectària, continuem fent més profund el pou de merda en el qual ens han ficat uns i altres, on el millor que pots “fer” és no fer res i no obrir la boca, deixar que les coses continuïn igual per evitar-te problemes. Anar-te’n a casa i dir: ja s’ho faran tots!

I la veritat, hem arribat a extrems insostenibles, on qualsevol mínima conversa o debat acaba fora de qualsevol criteri de racionalitat. Pregunto: fa quaranta anys hauríem d’haver fet el mateix amb tots els polítics represaliats pel franquisme? Cada any de suposada “democràcia” post-franquista, hauríem d’haver callat davant de tots ells i empassar-nos-ho tot pel que van patir a la dictadura? Els contextos i les trajectòries de les persones, les seves paraules, la seva evolució i la incidència que té en les nostres vides, no són rellevants?

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

En una Catalunya on els mateixos polítics que hem votat per fer la independència han convertit el país en una mena de dictadura infame a favor dels partidaris de la rendició, un país on no només no tenim persones ni mitjans de comunicació públics ni subvencionats que representin la pluralitat de visions, sinó que a més hem de patir cada dia com es fa escarni de la dissidència que no accepta la rendició davant el poder colonial, discutir si la gent es pot expressar o no lliurement en un míting polític (recordeu que feia dos dies també ens qüestionaven el dret a manifestar-nos en la Diada si no era per anar a favor del Govern), em sembla una broma de mal gust.