Aquest dilluns va fer quatre anys que a les Cases d’Alcanar hi va haver una gran explosió en un xalet. L’endemà 17, n’hi va haver una altra. A la primera hi va haver dos morts i alguns ferits. A la matinada del 18, a Cambrils, hi va morir una dona atropellada per uns terroristes que els Mossos van abatre. Poc abans de les 5 de la tarda del dia 17, en plenes Rambles de Barcelona, una camioneta va baixar atropellant a tort i a dret la gent que hi passejava. Hi va haver 17 morts i un centenar de ferits. L’autor d’aquest atemptat va ser abatut posteriorment pels Mossos d’esquadra en una excel·lent operació que va despertar algunes gelosies i enveges als passadissos secrets de l’Estat. En vigílies del referèndum d’autodeterminació, Barcelona estava infestada de policies “nacionals” i guàrdies civils, d’uniforme i, sobretot, de paisà; recordem els tristament famosos “piolins”.
Anem enrere. El suposat cervell dels atemptats, l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, havia estat format com a tal a l’Institut Mohamed VI del Marroc. Per algunes activitats delictives va estar tancat a la presó de Castelló on hi rebia visites freqüents d’agents del CNI, Centro Nacional de Inteligencia, de què parlaven? Tenia especial habilitat per convèncer la gent jove i va ensarronar nois de Ripoll d’origen musulmà que són els que van perpetrar els atemptats. Val a dir que el següent dia 26 d’agost a Barcelona hi va haver una multitudinària manifestació per repudiar els atemptats. El xicot de la Zarzuela, l’enterao, va voler assistir a la dita manifestació però va ser escridassat pels assistents que el van poder veure, amb crits i pancartes que deien: “traficant d’armes”; nogensmenys, Felip VI feia viatges sovintejats a l’Aràbia Saudita que és d’on surten la majoria d’armes que utilitzen els terroristes islàmics —ara sabem també qui arma els talibans de l’Afganistan.
Ara anirem endavant. Al cap de tres anys, el 2020, es va iniciar el judici a l’Audiencia Nacional contra tres dels joves que suposadament van participar o donar suport d’alguna manera als atemptats. El va presidir un jutge molt ben triat i bastant esperpèntic que ajudava a amagar la “major”, perquè hi ha diverses incògnites que no s’han volgut investigar a fons. Tots tenim dret a saber la veritat! L’advocat J.A. Cuevillas, que va participar en el judici, va dir: “Volíem que s’investigués quines persones hi havia a la casa d’Alcanar; una podia ser l’imam es-Satty, del qual no existeix certesa científica ni processal que estigui veritablement mort. Ningú no ha reclamat les suposades restes de l’imam. Els serveis secrets espanyols el tenien monitorat, el seguien, i li tenien els telèfons intervinguts. En el “millor” dels casos hi va haver negligència inexcusable de l’Estat.”
Això en el “millor” dels casos. I en el “pitjor” o més versemblant? Cadascú pot pensar el que vulgui però el que és cert és que aquest cas es va tancar en fals. S’anirà a instàncies superiors, TC o TEDH? Moltes víctimes volen justícia i saber la veritat. Els ciutadans tenim dret a saber la veritat!
En vigílies del referèndum del 1r d’octubre, sobre el qual l’estaquirot mal ginyat del Rajoy deia que no se celebraria i els seus serveis secrets fracassaven vergonyosament buscant urnes, paperetes i programes informàtics, qui podia estar interessat a desestabilitzar Catalunya? Els jihadistes? No em feu riure…!
