El periodista i escriptor Santiago Vilanova (Olot, 1947), exdiputat de Junts, ha publicat un nou llibre escrit durant els mesos de confinament, dedicat a analitzar l’impacte del canvi climàtic i la relació de la crisi ecològica amb la pandèmia: L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse (Edicions 62).
El llibre, que l’autor, entre altres, de Salvem els nostres volcans (2017), ha dedicat als científics de les ciències de la Terra —que han informat l’autor al llarg dels anys— és un assaig que presenta tres escenaris: el col·lapse; la revolució i el paper de la societat civil amb la proposta d’una nova governança.
D’acord amb les dades dels sectors científics i amb els símptomes actuals, Catalunya s’encamina cap al col·lapse ecològic. Les pròximes dècades, molts sectors productius i ecosistemes del territori tindran greus dificultats a causa d’un clima més càlid, més sec, amb més fenòmens extrems i en un entorn sotmès a una forta pressió sobre els recursos hídrics, un litoral artificialitzat i una agricultura abocada a l’alimentació animal i amb escassa autosuficiència productiva. La crisi del coronavirus, per contra, ha provocat durant uns mesos una disminució de la contaminació i el que hem viscut podria ser un assaig del que caldria fer.
L’assaig de Santiago Vilanova vol combatre la desinformació sobre un dels reptes més importants per al present i el futur: el canvi climàtic. S’hi exposa de manera clara l’estat de la qüestió, mostra els perills a què ens enfrontem i alerta que si no es rectifica la gestió del territori i de l’energia, les formes de consumir, produir i treballar, de desplaçar-nos, d’habitar i d’alimentar-nos, es patirà per a garantir el futur de les generacions actuals i les vinents.
Coberta del nou llibre de Santiago Vilanova. Foto: @grup62.
Vilanova apel·la a la consciència crítica del lector i reclama una governança transversal de la transició ecològica, a més d’una democratització de la gestió, perquè la societat civil hi té un paper fonamental.
Vilanova ha estat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, especialment durant els anys que va ser redactor de Diario de Barcelona i El Correo Catalán. Va consolidar el seu prestigi amb les informacions que va publicar sobre l’explosió de Capità Arenas.
Ha dedicat les darreres dècades a divulgar el pensament ecologista i ha publicat més de divuit llibres, entre els quals quatre novel·les en defensa d’un model energètic democràtic descentralitzat i basat en les energies renovables.
El 1983 va rebre com a director del Diario de Barcelona —en l’etapa en què va ser autogestionat pels treballadors—, el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme. És membre de l’associació Journalistes Ecrivains pour la Nature et l’Écologie, col·laborador d’opinió de l’Unilateral, del diari El Punt Avui i NacióGarrotxa i ponent de la Secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès.
