El SINDICAT DE LLOGATERES, juntament amb el moviment per l’habitatge a Catalunya i la Iniciativa Ley Vivienda ha convocat per demà dissabte, 20 de març, a les 11 h del matí una concentració davant de les delegacions del govern espanyol, en defensa d’un lloguer just.
Aquesta crida pretén fer sortir al carrer els ciutadans per exigir una llei d’habitatge que inclogui la regulació de lloguers, aturar tots els desnonaments i obligui a grans tenidors a fer lloguers socials, mesures que es troben entre les 10 peticions del MANIFEST, del qual destaquen els següents punts:
1.- Cal que la llei sigui garantista definint per tant un sistema d’inspecció i seguiment per aquells propietaris que la incompleixin: “Exigim una regulació dels lloguers que es basi en l’ingrés de les llars i que tingui com a objectiu baixar el preu dels lloguers. Per fer-ho cal un índex de preus del lloguer construït i definit de manera participativa (entre totes els agents socials implicats)”
2.- “Proposem contractes de 12 anys i 6 anys, per als habitatges de grans i petits propietaris, respectivament. I que es renovin automàticament (excepte si la propietat té necessitat familiar)”.
3.-Limitació en les fiances per arrendar un habitatge: “no podrà ser superior a un mes de renda, i un segon mes en concepte de mobles i estris en el cas dels habitatges moblats”.
4.- “Les administracions públiques únicament promouran l’habitatge de lloguer de titularitat pública. Un mecanisme fonamental per a l’ampliació del parc d’habitatge públic de lloguer serà la mobilització dels pisos buits que es troben en mans de les entitats bancàries”.
5.- “Derogar el procediment de “desnonament urgent” establert en la Llei 24/2015 (art. 5.6) així com fixar l’obligació de reallotjament per part de les AAPP”.
El juliol de 2020, l’Assemblea Nacional Catalana ja es va adherir a aquest manifest, després de rebre la petició de Llei de Mesures urgents en matèria de contenció de rendes en l’arrendament d’habitatges. En relació a aquesta adhesió, que recordem es va MANIFESTAR:
-
- Com a Assemblea Nacional Catalana, som conscients i sensibles d’una problemàtica molt crua que afecta moltes famílies que viuen en l’entorn metropolità i que pateixen aquesta realitat en el moment actual
- Des d’aquest punt de vista, volem estar al seu costat, i propiciar que s’afrontin solucions que permetin legislar sobre aquest tema amb la complexitat que requereix. No hi ha solucions fàcils ni conjunturals a un problema que s’ha de resoldre amb visió d’estat.
- Som conscients de la diversitat del conjunt de tenidors d’habitatge de lloguer, en l’àmbit metropolità, on conviuen grans tenidors, que s’aprofiten l’escassetat d’oferta, amb un percentatge majoritari de petits tenidors, que complementen pensions o ingressos amb el fruit de les rendes, i que sovint tenen relació personal amb els llogaters.
- I és des d’aquesta convicció, que les solucions a adoptar són molt complexes i requereixen un pacte ampli, per a actuacions en un futur, que reverteixin aquesta situació per la vessant d’ampliació de l’oferta. Difícilment una regulació del preu del lloguer i prou, resoldrà aquesta problemàtica, sinó que al contrari pot agreujar-la, desincentivant encara més l’oferta i fent més greu el problema, ja sigui per retirada d’oferta del mercat, o per relaxament en el manteniment del parc d’habitatges, i accelerar, així, el seu deteriorament.
- Per la vesant de la demanda, és obvi que conviuen en el mateix mercat diferents tipologies de llogaters, amb diferent nivell adquisitiu, i això fa que donada l’escassedat de l’oferta, tensioni els preus a l’alça, i deixi fora, o al límit de les seves possibilitats, moltes famílies. I per a aquesta vesant és difícil establir una solució.
- Hi ha moltes experiències fallides d’intervenció en el preu dels lloguers que han propiciat un mercat envellit, no mantingut, i que s’ha anat deteriorant.
Ja aleshores s’instava a un acord per aconseguir una proposició de llei prèviament acordada amb el Govern i una majoria ampla parlamentària (ERC, JxC, ECP, CUP) es materialitzà el setembre al Parlament de Catalunya per 71 vots a favor i 63 en contra, a partir del Codi Civil.
El gran absent de la llei va ser el Partit Socialista de Catalunya i, heus aquí, altra vegada les seves accions evidencien que el bloc “unionista” té més en comú a part de l’eix “nacional”; al novembre, la van avalar tot i haver-hi votat en contra argumentant que la mesura envaïa competències estatals i seria tombada pel Tribunal Constitucional: i tot sembla apuntar que mentrestant els seus col·legues de Madrid s’afanyaven a remar en una altra direcció, en tots els sentits. I continuen, al govern espanyol, moviments per polítiques que poc tenen a veure amb els valors d’igualtat.
Estan disposats a qualsevol cosa per garantir la unitat d’Espanya tenint clar que dins d’Espanya no podrem tenir ni el que ells per coherència haurien de voler assolir.
