Òmnium Cultural ha llançat aquest dissabte un ultimàtum al Tribunal Constitucional davant la paràlisi per interessos polítics del recurs d’empara contra la sentència a Jordi Cuixart, presentat ara fa un any. Òmnium alerta a l’alt tribunal que el demandarà per paràlisi política i estratègia de dilació si no inclou el recurs d’empara contra la sentència del president de l’entitat, Jordi Cuixart, en el proper ordre del dia del ple. Cuixart, condemnat a nou anys de presó per defensar drets fonamentals, té clar que el Constitucional està dilatant la resolució per motius polítics, bloquejant la possibilitat d’acudir a instàncies europees per vulneració de drets fonamentals. I és que per arribar a Europa, cal esgotar totes les vies internes i, per tant, no podrà recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans mentre el Constitucional no resolgui el recurs d’empara presentat fa un any. En aquest sentit, el president d’Òmnium ha assegurat: “Per més que intentin evitar-ho, acusarem els poders de l’Estat al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, si abans no arriba una amnistia que aturi la vulneració de drets fonamentals i permeti afrontar la resolució democràtica del conflicte”. Així mateix, ha remarcat que “mentre de la corrupció borbònica n’han fet impunitat d’Estat, el sobiranisme continua fent de la repressió i nous judicis polítics un altaveu d’internacionalització i lluita per l’autodeterminació; tornant a exercir els drets condemnats al Judici a la Democràcia”.
Els serveis jurídics d’Òmnium han enviat aquest requirement al president del Constitucional, just quan fa un any que va presentar el recurs d’empara contra la sentència del Tribunal Suprem que el condemna a 9 anys de presó per sedició.
Òmnium adverteix el TC que paralitzar el recurs d’empara vulnera la Llei Orgànica del Poder Judicial, així com la Llei Orgànica que regula el Tribunal Constitucional, i recrimina al seu president que, quan elabora l’ordre del dia, està negligint perquè no actua seguint criteris objectius i cronològics, sinó en funció d’interessos polítics i arbitraris. Així mateix, Òmnium li recorda que la fixació de l’ordre del dia dels plens del Tribunal Constitucional és una qüestió governativa, com passa amb la resta d’administracions públiques, i està subjecta a un control contenciós-administratiu que, en aquest cas, recau sobre el Tribunal Suprem. A més, també posa de manifest que ja s’han resolt altres recursos d’empara inclosos dins de la mateixa causa que es van presentar a posteriori i contra una condemna molt menor. Per tot això, i davant d’una nova vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i el dret a obtenir una resolució judicial sense dilacions, Òmnium destaca que paral·litzar el debat sobre el recurs és il·legal.
Petició d’empara davant d’una operació d’Estat
Fa un any, el 6 de març del 2020, Òmnium presentava a Madrid el recurs d’empara de Jordi Cuixart contra la sentència del Tribunal Suprem per sedició. Un recurs en què es demanava l’absolució i la immediata llibertat del president d’Òmnium, i es denunciava una operació d’Estat per acabar amb les protestes cíviques i pacífiques. Al recurs, Cuixart denunciava que la sentència del Suprem tenia com a únic objectiu castigar-lo a ell i a Òmnium com a entitat pel seu activisme polític, social i cultural. Assegurava que la sentència es construïa en base a un concepte d’ordre públic preconstitucional la demanava eliminar del codi penal el delicte de sedició.
El recurs, elaborat per l’equip d’advocats de Cuixart, va comptar amb la col·laboració de catedràtics i professors d’universitat d’arreu de l’Estat espanyol, entre els quals el catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Jaén, Guillermo Portilla; la catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, Mercè Barceló; i els professors de Dret Penal i Dret Constitucional de la Universitat de València, Javier Mira i Albert Noguera.
