L’atzucac a què està portant aquesta pandèmia el sector cultural és molt més acusat, potser, si encara és possisindicable, amb el seguit de mesures canviants i cada vegada més restrictives, alhora que aparentment incomprensibles si comparem tipus d’activitats i mesures plantejades.
La Instrucció 3/2020, de 13 de març, sobre mesures preventives, de protecció i organitzatives d’aplicació al personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb motiu del coronavirus SARS-CoV-2, disposa en el seu punt 2.1 que els Departaments de la Generalitat i organismes autònoms han d’elaborar un Pla de Contingència específics.
El Departament de Cultura estableix una sèrie de serveis “essencials” (annex I) i aquells serveis institucionals en cadascun dels centres com a “estratègics” (annex II). Cal tenir en compte, però que no es tenen en compte la diversitat i particularitats del sector, en el qual el teletreball no és aplicable sobretot en aquells àmbits expositius o d’exhibició en què la presencialitat esdevé moltes vegades imprescindible i adopta matisos molt específics.
Així doncs, en els darrers anys, han aparegut informacions sobre empreses d’externalització que pagaven sous abusivament baixos en unes condicions laborals inacceptables en equipaments culturals públics. Si bé cal tenir en compte que les plantilles ja són molt ajustades no es pot tolerar que la seva gestió es dugui a terme de manera il·lògica fins al punt d’aprofitar –sospitosament- les circumstàncies per a acomiadar personal obligant a obrir grans espais patrimonials que per la seva importància i condicions sanitàries podrien obrir i continuar oferint serveis. Així doncs, denuncia el sindicat de l’Administració de la Generalitat IAC-CATAC el tancament irracional d’aquests monuments i l’acomiadament d’11 treballadors que estaven contractats de manera irregular. Cal tenir en compte també la reivindicació a favor dels falsos autònoms de què s’ha fet ressò també, i de la inexorable privatització de l’administració pública.
Pel fet de ser “la cultura un bé essencial” cal exigir ajudes directes tal i com els treballadors de Associació de Tècnics de l’Espectacle de Catalunya (ATEC), el sindicat de tècnics TECNICAT i el Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (SMAC!) van impulsat un manifest el novembre passat en el qual demanaven pels danys directes de la situació sanitària; no es pot però generalitzar i l’avinentesa, igual que no pot servir per a perpetuar situacions injustes tampoc ha de servir per acomiadar treballadors quan els museus, per exemple, estan oberts amb les limitacions necessàries; s’ha de poder donar un servei públic en condicions tal i com tots els professionals i ciutadans es mereixen.
