Segons el darrer informe Eurostat, “1 de cada 4 europeus té serioses dificultats per pagar els costos de l’habitatge i es destinen més del 40% dels ingressos per pagar-lo”, va explicar en Javier Burón, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, en el debat “Dret a l’habitatge social, una perspectiva europea”, organitzat per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i DIPLOCAT, en col·laboració amb la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull, el dijous 26 de novembre, donant el tret de sortida a un nou cicle de conferències —de moment en format virtual.
En el debat s’hi ha fet una radiografia sobre la situació de l’habitatge social a Europa i s’hi ha destacat que Espanya és un dels cinc països on els problemes amb relació a l’habitatge són més grans, juntament amb Grècia, Bulgària, Romania i Hongria. Javier Burón ha avisat que “es necessitaran dècades” per poder acostar-se a les polítiques d’habitatge d’altres territoris europeus: “Per passar de menys del 2% (del parc d’habitatge social a Catalunya i Espanya) al 10% o superar el 20% no es podrà fer ni en 2, ni en 3, ni en 10 ni en 20 anys sinó que és un repte de país”. També preveu que, després de la Covid-19, hi haurà un fort augment de la demanda del lloguer, sobretot en les zones urbanes; un “increment fort” de la demanda d’habitatge social i assequible sobretot quan s’aixequin mesures extraordinàries com les moratòries del pagament del lloguer i hipoteca i, com a conseqüència, un creixement “molt alt” dels desnonaments i d’impagaments del lloguer.
Aquest primer debat del cicle va tractar la situació de l’habitatge social des de l’experiència de diferents territoris europeus: Catalunya, Finlàndia, Escòcia i Àustria, en concret la seva capital, Viena. A la taula rodona hi van participar Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3 (Catalunya), gestora d’habitatge de lloguer social que vol garantir l’accés a aquest dret a persones en situació de vulnerabilitat; Juha Kaakinen, CEO a Y-Foundation (Finlàndia), entitat que treballa per augmentar el parc d’habitatge de lloguer assequible per posar-lo a disposició de les persones sense llar; Susan Aktemel, directora executiva a Homes for Good (Escòcia), administradora de finques socials que ajuda veïns i veïnes amb ingressos baixos i amb dificultats per accedir a un habitatge assequible de l’entorn de Glasgow i l’oest d’Escòcia; i Georg Niedermühlbichler, membre del Parlament de l’Estat de Viena i de l’Ajuntament de Viena (Àustria). La capital austríaca és tot un referent europeu perquè el seu consistori fa més de 100 anys que promociona habitatge social.
El debat també ha permès veure les diferències pel que fa a la situació del parc d’habitatge social. “És molt difícil no estar a la cua, si comparem el que passa a Catalunya respecte d’altres territoris europeus. Aquí es destina el 0,1% del PIB a polítiques d’habitatge enfront del 0,6% de la mitjana europea” ha apuntat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector. Un repte majúscul que s’està abordant de manera molt diferent. “El dret a l’habitatge permet assegurar altres drets fonamentals de les persones, com el dret a la salut i l’educació. Tanmateix, les polítiques de les administracions públiques en matèria d’habitatge són molt diverses entre els estats membres de la Unió Europea” ha assegurat Laura Foraster, secretària general de DIPLOCAT.
Aquestes diferències s’evidencien, per exemple, en el parc d’habitatge social. A Catalunya és de l’1,6% (47.000 habitatges entre públics, d’entitats socials i cedits per particulars); a Finlàndia és del 13%, a Escòcia és del 23% (600.000 habitatges gestionats per municipis i associacions gestores d’habitatge) i a Àustria, 24%, i, en concret a Viena, més del 60% dels vienesos i vieneses viuen en habitatges públics o socials, el que equival a més de 220.000 llars.
