Sovint s’ha parlat del “miracle” del petit país pobre a la vora occidental d’Europa que, amb el seu distanciament de la boja política d’austeritat, Portugal va poder passar del nivell econòmic d’un país de rescat a ser un alumne exemplar. Un cop més, diversos mitjans de comunicació parlen ara del “miracle portuguès“. Si es compara aquest país pobre, el sistema de salut del qual també ha patit dràstiques mesures d’austeritat, amb els països durament afectats pel coronavirus, Itàlia, França i Espanya, sembla com si la Mare de Déu de Fàtima hagués posat les seves mans protectores sobre l’orgullós però humil poble.
Les diferències queden clarament evidenciades quan es mira a través de la frontera cap al país veí. Espanya, fins i tot segons les xifres oficials, és el líder mundial en morts per coronavirus en termes de població. La xifra es dona com a 386 per milió d’habitants. No obstant això, contràriament al que molts probablement suposen, no és Itàlia (338) la que ocupa el segon lloc, sinó Bèlgica amb 359. Portugal està lluny d’aquests números. Registra 56 morts per milió d’habitants i juga en una lliga amb Alemanya (38) o Àustria (43), encara que el país no té un sistema de salut com els dos països rics. El país pobre està en una posició molt millor que Suïssa (133), els Països Baixos (172) o Suècia (102) en el seu intent de confiar en la immunitat col·lectiva.
Espanya, que encara no mostra una veritable estabilització, ha suavitzat les mesures en contra dels consells d’experts com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres, després de 12 dies va registrar un nou augment en el nombre de morts el passat dimarts. Oficialment va haver-hi una altra vegada 567 morts en 24 hores . Això vol dir que Espanya va reportar el mateix nombre de morts en un dia que Portugal durant tota la pandèmia!
Les diferències entre països són clares
La societat portuguesa, els partits polítics i el govern van reaccionar molt ràpidament unint les seves forces quan el país només tenia uns pocs centenars d’infeccions confirmades i només dues morts. Espanya va reaccionar tard i tímidament, quan ja havia registrat oficialment gairebé 300 morts i més de 10.000 infeccions confirmades, encara que els nombres reals són i ja eren llavors significativament més alts. Molts dels morts no s’inclouen en les estadístiques perquè es fan poques proves. França, en aquest sentit és una mica més realista.
L’error fatal a Espanya va ser no tancar immediatament Madrid que era un gran focus d’infecció on es trobaven ja 7500 dels infectats i 213 morts quan es va declarar l’estat d’alarma. Atès l’anunci de mesures de confinament, molta gent es va posar en marxa en un gran moviment de sortida cap a habitatges de vacances i així es va propagar el virus per tot el país. Els responsables ni tan sols van tractar d’impedir-ho. A Portugal, però, els carrers ja estaven buits. Algunes escoles van haver de tancar fins i tot abans que es donés l’estat d’alarma ja que molts pares no deixaven sortir els fills de casa. Una altra diferència clau és que Portugal va implementar un estat d’alarma fins i tot un dia abans que Espanya, cancel·lant els vols a Itàlia i tancant la frontera terrestre amb Espanya per evitar el tràfic de persones infectades des del país veí. La classe política de Portugal també es va comportar de manera diferent. La imposició de l’estat d’alarma va ser acordat entre tots els partits i la decisió va ser presa per consens entre el govern, el president i el parlament, i no per un consell de ministres espanyol actuant sol.
L’expresident José María Aznar va ser un clar exemple a Espanya i va liderar la gran sortida de Madrid. L’exfalangista i la seva dona van escapar de Madrid a la casa de vacances a Marbella… El president portuguès Marcelo Rebelo de Sousa, però, va entrar voluntàriament en una quarantena autoimposada uns dies després que es registrés el primer cas de coronavirus al país el 2 de març. Volia donar “un exemple” i va seguir les recomanacions dels experts encara que era molt improbable que estigués infectat, de fet, la improbable infecció va resultar ser una falsa alarma. D’aquesta manera el popular polític conservador va assentar un precedent.
En general, la població portuguesa es va comportar de manera disciplinada i així va evitar greus mesures com les que es donen a l’Estat espanyol fins a un tancament total, i que encara manté Itàlia. Fins a la data, les restriccions a Portugal són significativament més febles que a Espanya. Durant tot l’estat d’emergència, els pares poden portar els fills a l’aire lliure i al sol, els parcs estan oberts, també es permeten els esports a l’aire lliure. Tot això no és possible a Espanya fins i tot amb les mesures suavitzades perquè es va actuar massa tard i per la falta de confiança en la seva població.
Una altra diferència clau, per fer front a la crisi, rau en el fet que el govern i el president portuguès escolten els experts i no prenen decisions polítiques que de vegades entren en un clar conflicte amb les mesures per combatre la pandèmia. A Espanya, prestigiosos experts han estat ignorats durant molt de temps. De fet, l’equip d’experts que havia d’assessorar el govern es va formar encara més tard, a finals de març. I quan el cap de govern, Pedro Sánchez, va decidir el passat cap de setmana aixecar el confinament estricte, que significava que molta gent havia de tornar a les fàbriques, obres i altres llocs de treball, l’equip d’experts ni tan sols van ser consultats.
És aquest un experiment perillós i mortal que ja li resta a Sánchez força simpatia. Molta gent no entén per què ara “ha d’” anar a treballar en metro o en autobús, però no pot anar sol o amb la distància adequada al bosc, a la muntanya o a la platja. “Hi ha molt protocol i poca realitat” critica la gent ja que a la feina moltes vegades és impossible mantenir una distància segura. Dins de set o deu dies veurem quins efectes té l’experiment i si hi ha un repunt de morts i contagis, diu el membre de l’equip d’experts Antoni Trilla. En el millor dels casos només es retardarà el veritable aplanament de la corba. En el pitjor dels casos, les taxes d’infecció i mort tornaran a augmentar significativament la setmana que ve, i podria fer necessari un segon confinament total.
Portugal mentrestant demostra que tot podria haver anat d’una manera diferent. Encara no està clar si la vacuna habitual contra la tuberculosi a Portugal, que no està disponible a Itàlia, Espanya o els Països Baixos, té un efecte positiu. Els estudis no descarten tal connexió.
L’oposició i el govern lluiten a Espanya
A Espanya la competència política, fins i tot en una crisi d’aquesta magnitud, fa impossible de remar en una direcció. La dreta opositora està a l’aguait per refregar al govern socialdemòcrata tots els errors alhora que difon deliberadament notícies falses per afeblir-lo. En canvi, a Portugal hi ha cooperació. Per exemple, el líder de l’oposició conservadora Rui Rio va declarar al parlament el seu suport al govern del socialista António Costa. Rio va desitjar al seu oponent “coratge, nervis d’acer i bona sort”, perquè “la seva sort és la nostra sort“. No intenta, com la dreta espanyola, desgastar el govern amb vista a les pròximes eleccions regionals, que han estat ajornades per la crisi.
A l’Estat espanyol la crítica de les dretes és especialment ridícula ja que no hi ha pitjor manera de convertir una crisi en una catàstrofe com ho va fer el govern autònom de Madrid, on la dreta és responsable perquè té les competències en sanitat. El govern del Partit Popular (PP) i de Ciutadans (Cs), recolzat pel partit ultra-dretà VOX, està fallant completament. Gairebé com en cap altra regió, el sistema de salut de Madrid ha estat arruïnat i privatitzat durant llargs anys de governs de PP. Les fatals condicions creades allí van ser descrites en detall per Eduardo Fernández Ulloa infermer de l’UCI en una entrevista feta per Telepolis. És un dels 25.000 a 28.000 sanitaris que estan infectats a causa de la falta d’equips de protecció. El fet que a Espanya, de les 172.000 infeccions confirmades, un 15% siguin sanitaris indica clarament el fracàs espanyol en aquesta crisi.
Per acabar, és fàcil veure que igual que en el pla econòmic, no hi ha cap “miracle” a Portugal pel que fa al coronavirus, simplement una forma diferent de tractar els problemes que condueix a resultats diferents. En el seu moment Portugal va ser capaç de reduir la taxa d’atur i el dèficit pressupostari, va abaixar i va eliminar impostos i taxes, i aquest govern amb la col·laboració de l’oposició i de la gent també ha estat capaç de mantenir baixes les xifres de morts per coronavirus i, a més, sense mesures dràstiques.
A Espanya, ni els socialdemòcrates del PSOE ni els seus socis de Unides Podem s’atreveixen a dir el que fins i tot el president conservador Rebelo de Sousa diu ara. Ell considera “molt important” que els diners dels contribuents que es va utilitzar per rescatar els bancs durant la crisi financera sigui ara retornat. Ara que els bancs estan estabilitzats, tindrien l‘oportunitat de tornar als portuguesos el que els han donat.
I, finalment, però no menys important, Portugal també ha fet un altre pas significatiu. El 27 de març es va emetre un decret per regularitzar la situació de tots els immigrants, refugiats i sol·licitants d’asil que havien sol·licitat el dret de residència o asil abans que es declarés l’estat d’emergència. I hi ha una raó important per això, perquè això vol dir que fins i tot les persones que abans eren “il·legals” ara tenen assegurança mèdica i estan sota el control del sistema de salut. Això redueix les possibilitats de la propagació del virus. Aquesta mesura intel·ligent va protegir la població i els mateixos immigrants i també és recolzada pel president conservador.
(Versió alemanya original publicada el passat dia 15 d’abril del 2020)
