El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimarts davant del Tribunal Suprem, a través dels seus representants legals, un recurs de cassació en contra de la sentència per desobediència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el passat mes de desembre.
En el recurs, el president detalla els dotze motius en els quals basa la recusació, destacant el primer, on denuncia la vulneració del “dret al jutge imparcial”, tal i com està previst en l’article 24.2 de la Constitució Espanyola i en l’article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. L’escrit posa de manifest la manca d’imparcialitat de diversos membres de la Junta Electoral Central, així com del magistrat que va instruir el procediment de la causa i dels membres del tribunal que el van jutjar, pels seus posicionaments públics contra el Procés i els seus representants polítics.
“Parlem d’una clara intencionalitat política que, a la vegada, té seriosos indicis de constituir una palmària persecució política”, retreu el recurs, “tant dels denunciants, que actuaven a instàncies dels seus adversaris polítics, com del Tribunal, cridat a instruir i enjudiciar” la causa, i que “no han guardat la més mínima aparença d’imparcialitat”.
Conclou que les decisions judicials preses “no han pretès sinó apartar il·legal i il·legítimament el president Torra dels càrrecs que, democràticament, ostenta” i subratlla que “el judici oral no constituïa un veritable debat, perquè que el veredicte ja estava predeterminat”.
A més d’aquest primer motiu, el recurs inclou els onze següents:
– Vulneració del dret a un procés amb les degudes garanties i del dreta a la tutela judicial efectiva, en relació amb el dret a una resolució judicial fonamentada en dret, previst a l’article 24 de la Constitució espanyola , per incompliment del previst a l’article 4 bis, apartat 2, de la Llei orgànica del Poder Judicial
– Vulneració del dret a la tutela judicial efectiva entès com el dret a una resolució judicial motivada i fonamentada en dret, previst en l’article 24 de la Constitució espanyola i 47 de la carta de Drets fonamentals de la Unió Europea B
– Vulneració del principi de legalitat penal previst a l’article 25.1 de la Constitució espanyola i en l’article 49 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE per concurrència de bis in idem (és a dir, que castiga dues vegades pel mateix motiu)
– Vulneració del principi de legalitat penal previst a l’article 25.1 de la Constitució espanyola i en l’article 49 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, en relació als elements de tipus penal, la previsibilitat, precisió i proporcionalitat de la sanció
– Vulneració del dret a la llibertat d’expressió reconegut en l’article 20 de la Constitució espanyola i en l’article 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE
– Vulneració del principi de legalitat previst en l’article 25.1 de la Constitució espanyola i en l’article 49 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, en relació a la determinació de la pena
– Vulneració del dret de sufragi passiu reconegut en els articles 23.2 de la Constitució espanyola, 10.3 del Tractat de la UE i 39.2 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE
– Vulneració dels articles de la Constitució espanyola i 20 i 21 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, en relació al dret a la proporcionalitat de les penes que reconeixen els articles 25.1 de la Constitució espanyola i l’article 49.3 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea
– Vulneració del dret fonamental a la presumpció d’innocència, previst a l’article 24 de la Constitució espanyola
– Denegació de prova testifical pertinent
– Denegació d’una pregunta dirigida a un testimoni, que era pertinent i rellevant
“tal i com” és incorrecte, és un calc del castellà. Per tal de dir que les coses són d’una manera determinada, es fa servir la construcció comparativa “tal com”, i no pas “tal i com”.