Moment de la roda de premsa d'Amnistia Internacional a Barcelona

Finalment, després de més d’un mes de la publicació de la sentència contra els líders polítics catalans, Amnistia Internacional ha donat a conèixer les principals conclusions sobre l’estudi de la sentència.

Els encarregats de presentar l’informe en roda de premsa, han estat Daniel Joloy, assessor legal i de polítiques d’Amnistia Internacional, Esteban Beltrán i Adriana Ribas, director i coordinadora de l’organització.

En la roda de premsa, Daniel Joloy ha declarat que “la condemna de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per sedició viola els seus drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica; tots dos han de ser posats en llibertat de forma immediata”.

Publicitat
Publicitat

Amnistia Internacional, considera que les penes de presó imposades als dos líders de la societat civil i a altres set alts càrrecs catalans són conseqüència de la vaguetat de la definició de delicte de sedició en el Codi Penal espanyol i de la interpretació, excessivament àmplia i perillosa, d’aquesta definició que ha fet el Tribunal Suprem.

Ara bé, han afegit que “al mateix temps, la nostra anàlisi no ha trobat cap factor que indiqués que el judici en el seu conjunt fora injust, és evident que la interpretació que va fer el Tribunal Suprem del delicte de sedició va ser excessivament àmplia i es va traduir en la criminalització d’uns actes de protesta legítims”.

Amnistia Internacional considera que com a ciutadans particulars i líders d’organitzacions de la societat civil, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tenien dret a expressar les seves opinions i a organitzar reunions pacífiques de suport a el referèndum i a la independència de Catalunya.

Afegint que fins i tot en el cas que la finalitat d’alguna d’aquestes reunions o altres accions empreses per ells fos impedir el compliment d’una resolució judicial, el dret internacional dels drets humans protegeix també la desobediència civil pacífica. Presentar càrrecs excessivament severs per actes de desobediència civil restringeix indegudament el dret de reunió pacífica i vulnera el dret internacional.

Després d’haver observat tot el procés, Amnistia Internacional conclou que les penes de nou anys de presó imposades a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per sedició representen una restricció desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica. Així mateix, considera que el Tribunal Suprem no va demostrar que la imposició d’unes condemnes tan severes fos proporcional als actes pacífics que se’ls imputaven.

I ha determinat que “el Congreso ha de revisar amb caràcter urgent la definició de delicte de sedició per no criminalitzar actes pacífics de desobediència civil ni restringir indegudament la llibertat de reunió pacífica o d’expressió”.

A Amnistia Internacional li preocupa, a més, que el Tribunal vinculi la gravetat del delicte al fet que l’oposició a l’acompliment d’una ordre judicial fos “massiva o generalitzada”, ja que obre així les portes a la possibilitat que les autoritats imposin un límit il·legítim al nombre de persones que poden exercir simultàniament el seu dret a protestar pacíficament.

La manca de claredat que envolta la definició de delicte de sedició en el Codi Penal que ha interpretat el Tribunal Suprem permet la imposició de restriccions indegudes als drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica. Com a conseqüència, s’està criminalitzant injustament tot un seguit d’accions directes no violentes.

La vaguetat de la definició de la sedició i la seva interpretació excessivament àmplia també posa en qüestió les condemnes per sedició imposades als dirigents polítics catalans.

“Tot i que cal que els dirigents polítics catalans haguessin comès un delicte perseguible legítimament tenint en compte els càrrecs que ocupaven, la seva condemna per sedició -un delicte definit amb excessiva vaguetat- vulnera el principi de legalitat. Les autoritats han de proporcionar un remei adequat a aquesta situació “, ha afirmat Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya.

“Totes les persones tenen dret a saber si la seva conducta podria constituir delicte. Però aquesta sentència demostra que la vaguetat de la definició de delicte de sedició permet que s’utilitzi de forma excessiva. La interpretació que ha fet d’aquest delicte el Tribunal Suprem té un efecte paralitzant perjudicial que podria impedir que la ciutadania participi en protestes pacífiques sense por”.

L’informe complert es pot llegir en castellà en el següent enllaç.