O caixa o faixa!

Bé, l’estiu tan estrambòtic que hem passat sembla que a poc a poc s’esvaeix, arribem a una tardor calenta de veritat. Un país enfonsat econòmicament i sanitàriament amb milers de nous casos de Covid-19, també normal, encara que no ho notem l’Estat espanyol és un desgavell. El rei emèrit fugit per tapar la corrupció borbònica, una casa reial enfonsant-se, un govern espanyol sense rumb, una extrema dreta feixista campant com volen, uns tribunals erigits amb manaires de tot, el règim del 78, amb tot llur poder, veu impotent com es va ensorrant, qüestió de temps.

A Catalunya, aquells botiflers que varen pactar la rendició amb l’Estat, a canvi d’almoines de poder només per a ells (ERC, PDeCAT, PNC, COMUNS) es mostren més nerviosos del normal, res els ha sortit bé.

Els presos i exiliats, estan pitjor que mai, les conselleries d’ER no en funciona cap, han abandonat al M.H. president Torra en una solitud abassegadora, i tanmateix no l’han pogut tombar, la fermesa de la gent, mantenint la lluita i els anhels de l’1-O intactes, malgrat l’intent barroer de l’arribisme botifler de vendre’ns la pel·lícula de no ser prou.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Només el CxR i els exiliats amb el M.H. president Puigdemont al capdavant, posant constantment en escac l’Estat, manté l’escomesa viva.

Les covardes polítiques d’ERC amb la submissió total del president Torrent i el vicepresident Aragonès, al tarannà feixista de PSC i Comuns, demostren fins a quin punt els partits autonomistes ens volien dur a vendre, actituds denigrants com la del president Torrent o Marta Pascal, Bonveí, Rufián, Tardà Aragonès, etc., demostren amb escreix que l’enemic és a casa, per sort són una minoria, ben col·locada, sí, però minoria, i ara ja se’ls ha vist el llautó, el poble restem fidels a l’esperit de l’1-O, i ara com ara, només el CxR i el M.H. president Puigdemont amb els exiliats polítics són l’esperit de la llibertat. Ha quedat demostrat amb escreix que l’enemic no vol pactar res, només la rendició els val. Per tant, un Estat totalment a la deriva, com he dit al principi de l’escrit, no pot aturar res, i ara és el moment de l’estocada final, i això s’aconsegueix amb la unilateralitat i la unita l’entorn d’aixecar la DUI votada en referèndum, i recuperar el nostre territori tot preparant-nos pel darrer àmbit amb l’Estat.

Tal com diu el M.H. president Puigdemont, cal estar atent per sortir i combatre per defensar la nostra república catalana independent.

Malgrat el desori i la decepció dels darrers tres anys, res que no ens imaginéssim, recordem el llibre La traïció dels líders; del gran patriota Lluís M. Xirinacs, ara estem més avesats, per l’enfrontament i per vèncer-los.

Preparem-nos per la tardor més decisiva dels darrers 300 anys.

Tinguem #lleialtat1o, preparats per la victòria.

Donec perficiam.

1 COMENTARI

  1. La nostra desgràcia és que hem vist que l’Estat pot resistir tindre els catalans en contra, atès que som incapaços de mantenir posicions de força. Atesa la nostra incapacitat, només la fallida de l’Estat pot ajudar-nos.

    El problema de la situació és que hom prefereix creure les mentides si presenten una sortida fàcil als problemes. L’oligarquia espanyola juga a fons aquesta carta, atès que hi ha massa menjadores en perill.

    El règim del 78 aguanta perquè una enorme quantitat d’espanyols se’l creu, creu tota la morralla que diuen a les seves televisions, els seus personatges públics, els seus equidistants de menjadora, l’optimisme impostat, els cants a superar-ho units. Perdonen les corrupcions pròpies, les partides mil-milionàries per AVEs i l’exèrcit, mentre qui passi gana sigui el veí, que es foti el veí.

    Els espanyols no copsen com l’oligarquia que mena els fils els manipula, crea estats d’opinió permanents (un d’ells, una catalanofòbia, constant des de fa segles). Altrament ja haurien eixit tots al carrer. Potser també hi ha la decepció de veure com aquell potent 15-M s’ha convertit en menjadores per als líders de Podemos i Comuns, en una de les operacions polítiques més fastigoses que s’han vist, reconduint la sed de reformes cap a menjadores personals.

    Per tot plegat, els ciutadans espanyols hores d’ara creuen que l’única eixida als seus problemes és el nacionalisme espanyol (fa angunia veure al Pedro Sánchez amb una mascareta amb la bandereta espanyola, fa pena escoltar la menestra de defensa, el silenci de Podemos-Comuns ho diu tot d’ells…), en una deriva que té molt de repetició de l’ascens del feixisme.

    Totes les veritats que vinguin des del sobiranisme seran ocultades, obviades o ridicularitzades pels mitjans espanyols, i no mobilitzaran cap ciutadà espanyol contra el seu règim. Només la fallida espanyola posaria la veritat davant dels ulls dels seus ciutadans, i alhora permetria als catalans atansar-se a la llibertat.

Comments are closed.