El Govern ha aprovat el decret de creació de sis delegacions del Govern a l’exterior (Alemanya, França, Regne Unit, Estats Units, Suïssa i Itàlia).

Pel que fa a la Delegació del Govern a Suïssa, es farà una revisió del seu mandat per incorporar-hi les funcions de prospecció respecte de les relacions amb el país veí de Liechtenstein. Alhora, mitjançant el nou decret s’estén el mandat d’aquesta Delegació en l’àmbit multilateral a les relacions amb les organitzacions internacionals amb seu a Estrasburg. Aquest canvi, alhora, implica la necessitat d’adaptació del decret relatiu a la Delegació del Govern a França.

Pel que fa a la Delegació del Govern a Itàlia, es farà una revisió del seu mandat per incorporar-hi les funcions de prospecció respecte de les relacions amb la República de Xipre, estat membre de la Unió Europea actualment no cobert per cap delegació del Govern.

Publicitat
Publicitat

D’altra banda, i pel que fa als motius organitzatius i normatius, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència ha volgut homogeneïtzar la creació de les delegacions amb un decret individual i d’estructura normativa paral·lela a la de la resta de delegacions que han estat creades. Per aquest motiu, el Decret 126/2018, de 26 de juny, que preveia el restabliment de sis delegacions en un únic decret, queda substituït per sis nous decrets diferents, que segueixen els criteris normatius dels decrets de creació de delegacions a l’exterior posteriors.

A més a més, la Generalitat de Catalunya ha aprovat donar resposta al requeriment que va fer el Govern espanyol el passat mes d’agost contra el Pla d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. La resposta elaborada pels serveis jurídics de la Generalitat argumenta que “el Pla estratègic d’acció exterior és el principal instrument de planificació de l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que es preveu en l’art. 15 de la Llei de Catalunya 16/2014 – precepte que no va ser impugnat en el recurs d’inconstitucionalitat plantejat en el seu moment”.

El text argumenta també que “lògicament el pla es refereix a l’acció exterior de la Generalitat i els seus objectius es refereixen a Catalunya, però és que aquest i no un altre és l’objecte de les competències de la Generalitat”.

Pel que fa a la “vulneració de competències sectorials estatals” que apunta el Govern espanyol en el seu requeriment, la resposta de la Generalitat considera que “manca de tota consistència efectiva”. Per exemple, s’emmarquen dins del legítim exercici de les competències assumides per la Generalitat “les actuacions d’impuls o promoció dels ports i aeroports de Catalunya”, “les accions de promoció de la democràcia i els drets humans i contribuir a la solució dels reptes de la immigració”.