El president de la Generalitat, Quim Torra, va encapçalar ahir dilluns a la tarda, la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Lleida, on va fer una crida a què aquest Onze de Setembre sigui “el tret de sortida d’una nova etapa que ens faci recuperar el tremp i les ganes de fer possible allò que algú va pensar que seria impossible”.
El cap de l’Executiu va posar en relleu que “la repressió busca que estiguem a la defensiva, barallats entre nosaltres, plens de desconfiança i que ens dediquem a posar pedaços i tapar ferides en lloc d’avançar cap a l’objectiu que ens hem proposat”, i per això “hem de fer el contrari”, va demanar. “Ens toca retornar al camí de la unitat, de la generositat, de prendre la iniciativa, de recuperar la confiança, la solidaritat republicana, de ser constructius i tornar a explicar els avantatges de la llibertat per al nostre país”, va remarcar.
El president va recordar que “si l’Estat espanyol no respecta l’opinió dels catalans, ha de tenir ben clar que ens plantarem. Que no ens resignem a la submissió” i va apel·lar a la responsabilitat col·lectiva quan surtin les sentències contra el Govern, els polítics i els líders socials que van fer possible el referèndum del Primer d’Octubre. “Aquesta responsabilitat no la pot esquivar ningú. Jo, com a president, tinc la responsabilitat i el compromís de fer una proposta per acabar de culminar el camí a la independència”. Tot i que també va recordar, que la responsabilitat “la tindrem totes les institucions, els partits, les entitats i la ciutadania, que és qui ha de menar el rumb de Catalunya”.
El cap del Govern va iniciar la intervenció recordant que “Lleida fou la primera plaça del Principat que va patir els canvis polítics repressius de Felip V” i “les conseqüències nefastes per a la població, les institucions, la cultura, l’economia i la llengua del decret de Nova Planta”. En aquest sentit, el president va qualificar la Seu Vella “com la zona zero dels catalans” i un “símbol d’esperança, que ens permet adonar-nos, que a pesar de tot, som aquí”. “El país sobreviu gràcies a una característica que no ens van poder arrabassar: la voluntat de ser, el desig d’emprendre i de continuar endavant”.
A l’acte, que per primera vegada van celebrar totes les institucions lleidatanes unitàriament, també hi van assistir l’alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, el delegat del Govern de la Generalitat, Ramon Farré, i el president de la Diputació, Ramon Talarn.
La celebració va comptar amb lectures de poemes, la interpretació de peces musicals a càrrec del cor de cambra Absis d’Ivars d’Urgell i el cor Àuria de Tarragona i la participació dels castellers de Lleida.
En acabar, les autoritats i la resta d’assistents es van dirigir al monòlit del Turó de la Seu Vella on van fer una ofrena floral i el Cor de Cambra Absis i el Cor Àuria van interpretar Els Segadors. Posteriorment, el cap de l’executiu es va dirigir a la plaça de la Paeria, on va saludar els Cantaires de Ponent, que cada dilluns reivindiquen la llibertat dels presos polítics i els exiliats.
